El 57% de famílies creu que el col·legi dels seus fills no està preparat per a una nova dana, segons un informe

Un estudi d'Educo assenyala que un 30% de xiquets i xiquetes encara es posen nerviosos quan hi ha tempesta

Archivo - Arxiu - Varis xiquets tornen a les classes en un col·legi després del pas de la DANA. ARXIU.
Rober Solsona - Europa Press - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: miércoles, 22 octubre 2025 14:36

   VALÈNCIA, 22 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El 57% de les famílies que han participat en un estudi realitzat per l'ONG Educo creu, un any després de la dana, que el centre educatiu dels seus fills i filles no està preparat per a una nova catàstrofe, mentre que el 56% recalca que no existix un protocol clar i conegut per tota la comunitat educativa.

    En el cas de l'alumnat, tenen esta mateixa opinió el 50% i a més el 88% assegura que no se'ls ha informat de mesures que puguen ajudar-los a preparar-se davant de situacions similars que puguen ocórrer.

    Estos són alguns de les dades que arreplega l'informe 'L'impacte de la DANA en el dret a l'educació a la Comunitat Valenciana', que reflectix que "el sistema educatiu valencià no està preparat si es produïx una nova emergència, ja que no s'han dissenyat protocols a partir de les lliçons apreses, ni existixen mesures concretes ni recursos per a garantir l'educació i la protecció de l'alumnat en una situació similar a l'ocorreguda fa un any".

    "La dana seguix tenint conseqüències en l'educació de l'alumnat valencià. Molts no van poder començar les classes el primer dia per culpa de les obres, uns altres ho van fer en barracons que no complixen amb les condicions adequades (en mòduls construïts arran de terra malgrat estar en zones inundables, sense ombres o punts per a beure aigua). No són les millors condicions per a iniciar el curs escolar", afirma la coordinadora de l'informe i responsable d'Incidència Política d'Eduque, Paula San Pedro, que expressa la seua "preocupació per la pèrdua educativa, però també l'impacte emocional".

    "A dia de hoy, molts viuen amb por al fet que es repetisca una dana quan hi ha tempesta i si no garantim el benestar de l'alumnat és difícil que recuperen les hores lectives perdudes", subratllen des de l'ONG.

    L'informe partix d'una enquesta realitzada a 300 pares, mares i alumnat de 16 centres escolars, la majoria molt afectats per la dana, completada amb entrevistes a entitats socials, experts i administració.

    Un 30% dels xiquets i xiquetes van contestar que encara es posen nerviosos quan hi ha tempesta mentre que la meitat de l'alumnat enquestat va dir que encara seguix emocionalment afectat. "Tinc por a la pluja, i estic més contestona i enfadada a casa. Pagament tot amb la meua família", relata una menor. Pel que fa a l'educació, el 77% de les famílies creu que els seus fills i filles han perdut, com a mínim, un mes lectiu i el 41% dels xiquets i xiquetes consideren que han patit retards a nivell educatiu.

   Dels 16 centres educatius que han participat en l'enquesta només un té un protocol antiinundaciones i ja ho tenia, per iniciativa pròpia, abans de la barrancada.

   Des d'Educo mantenen que "des de l'inici i durant els dies i les setmanes posteriors a la riuada va haver-hi moltes fallades i pocs encerts". "Si bé es va garantir formació socioemocional al professorat des del primer moment, així com menjador i transport gratuït a l'alumnat i professorat reubicat, va haver-hi fallades greus en els sistemes d'alerta del passat 29 d'octubre: 19% centres no van rebre cap avís i el 40% massa tard; el contingut no s'entenia i va haver-hi poca coordinació, per exemple, en alguns centres es va avisar a l'alumnat, però no a l'equip de neteja".

    En els centres educatius que van acollir alumnat d'altres centres (es van reubicar 24.000 estudiants dels 48.000 que van veure alterada la seua escolarització), van fer classes "en espais mal condicionats o amb ràtios molt per sobre de l'òptim (fins a 40 xiquets i xiquetes per aula)".

    L'informe exposa també que el transport escolar, encara que gratuït, "no complia amb els horaris, per la qual cosa els alumnes i alumnes arribaven tard a classe i els pares i mares també es retardaven en el treball, comptava amb pocs monitors, no cobria les activitats extraescolars i els xiquets i xiquetes no sempre baixaven de l'autobús en zones segures".

    Quant al professorat, que, en molts casos va viure en primera persona el desastre, assenyalen que va tenir "sobrecàrrega de treball, ja que a més d'haver de preparar les classes, havien de muntar mobiliari o donar suport emocional a l'alumnat".

    "I un any després, la Comunitat Valenciana no té un pla que diga què han de fer les escoles si es produïx una nova emergència. És cert que s'ha donat un primer pas i que s'està treballant en un esborrany, però este no hauria de limitar-se a una perspectiva de riscos laborals. Des d'Educo defensem que les escoles han de ser espais segurs, i per això proposem la creació d'un Pla integral d'Escoles Segures. Perquè l'educació és una prioritat i no pot parar en contextos d'emergència", assevera Paula San Pedro.

    L'ONG ha inclòs en l'informe recomanacions per a este pla, aplicables a nivell estatal i en les comunitats autònomes. Basat en l'experiència de la dana, el Pla Integral d'Escoles Segures d'Educo ha d'abastar des de la prevenció fins a la reconstrucció; incloure la participació de la comunitat educativa, incloent als xiquets, xiquetes i adolescents; preveure inversió en infraestructures segures; formar en reducció de riscos i educació ambiental; a més de reforçar el paper del Coordinador/a de Benestar i Protecció com a figura clau per a garantir els drets de la infància.

    Entre les mesures concretes, Educo planteja protocols de tancament davant d'alertes roges, identificar espais municipals per a acollir a estudiants, garantir l'ensenyament online (donant a l'alumnat els dispositius necessaris per al seguiment de les classes) i materials alternatius en paper, reforç de centres que acullen alumnat desplaçat (establir mecanismes de contractació urgent), suport psicosocial, continuïtat d'extraescolars i un pla de transport escolar segur amb rutes i recursos.

    L'ONG recorda a més la importància d'incloure com a sector específic a l'Educació en el Pla d'Emergència Climàtica que està en procés d'elaboració sota el lideratge del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, fent referència al Marc Integral d'Escoles Segures.

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press