Agró llança tallers per a comprendre la crisi climàtica dirgits a IES de la zona afectada per la dana

   VALÈNCIA, 12 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Acció Ecologista- Agró llança una convocatòria de tallers dirigits als centres de secundària dels municipis afectats per la dana en els quals s'abordaran qüestions com la comprensió de la crisi climàtica des de les seues bases físiques i la conservació del ratpenat.

   Estes activitats s'emmarquen en el projecte 'Transformem en xarxa', en el qual col·laboren la Fundació Horta Sud, Caixa Popular, Grup Ugarte Automoció, Fundació Telefónica, Florida Universitària, Lacomunicación i Milar-Comelsa. Al juliol del 2025, Acció Ecologista-Agró va engegar esta proposta educativa en els municipis afectats per la barrancada amb l'objectiu de sensibilitzar i formar a la societat civil en l'adaptació i prevenció dels efectes del canvi climàtic.

   A hores d'ara, unes 200 persones s'han beneficiat de la iniciativa, que està sent coordinada i executada pel personal tècnic d'Agró en el Tancat de la Pipa, àrea de reserva de l'Albufera de València que custodia l'organització juntament amb SEU/BirdLife.

   La importància dels aiguamolls i dels filtres verds, els impactes reals de la dana i la seua relació amb el canvi climàtic i la resiliència comunitària i prevenció d'emergències naturals han sigut algunes de les qüestions clau que fins al moment les ecologistes han abordat mitjançant la realització de diferents activitats.

    Per a este segon trimestre escolar, Agró continua amb el desenvolupament d'activitats dirigides al conjunt de la comunitat educativa, incloent al professorat, l'alumnat i les seues famílies. En esta línia, en col·laboració amb ÀNEC, l'Associació Animalista i Ecologista, ha posat a la disposició dels centres dos tallers per a Secundària, amb un enfocament participatiu i adaptat en l'aula.

    Amb el primer d'ells, titulat 'La Física del Canvi Climàtic', es pretén fomentar la comprensió de la crisi climàtica des de les seues bases físiques, amb un llenguatge accessible i exemples pròxims. El taller treballa la diferència entre temps meteorològic i clima, el balanç energètic de la Terra, el paper de l'albedo i l'explicació de l'efecte hivernacle (natural i reforçat per l'activitat humana), connectant-ho amb evidències mesurables.

    També introduïx conceptes clau com les retroalimentacions i els punts d'inflexió, ajudant a les joves a entendre que el canvi climàtic no és una opinió, sinó un procés físic que pot analitzar-se amb dades i models. La metodologia a seguir combina l'exposició dinàmica i la participació, ajustant la profunditat segons el curs.

    El segon taller --'La conservació del ratpenat des de la seua amabilización i comprensió'--, se centra en un dels grans reptes de l'educació ambiental: transformar la por o el rebuig en coneixement, respecte i convivència. A través d'una xarrada participativa es desmunten mites i s'expliquen aspectes bàsics sobre els ratspenats: el seu paper ecològic, alimentació, curiositats i estat de conservació, incloent pautes clares sobre com actuar si trobem un animal i de quina manera contribuir a la seua protecció.

    El taller incorpora a més una dimensió cultural i educativa amb materials com l'Aula del ratpenat, i proposa una part pràctica, consistent en la construcció col·laborativa de refugis, amb indicacions per a la seua col·locació i seguiment posterior (observació d'ocupació i cures).

    El repte final, expliquen els responsables de les accions formatives en un comunicat, és "aconseguir que les alumnes comprenguen el valor d'estos animals i que el centre puga afavorir, si es donen les condicions, la instal·lació i permanència d'una colònia mitjançant mesures senzilles i responsables".