Així és L'ETNO, el Museu Europeu de l'Any "desinhibit" i "proactiu"

El centre valenci, triat Museu Europeu de l'Any, aposta per un camí "desinhibit" per a portar l'activitat "més enll de les sales"

El director del Museu Valenci d'Etnologia (L'ETNO), Joan Seguí, en l'entrevista amb Europa Press.
JORGE GIL/EUROPA PRESS
Europa Press C. Valenciana
Publicado: miércoles, 17 mayo 2023 12:11

   VALNCIA, 17 May. (EUROPA PRESS) -

   La supervivncia dels museus en el futur passa per ser "proactius" perqu, "tot i que és molt important, només conservant patrimoni igual no hi ha prou". Aquesta és la impressió de Joan Seguí, director del Museu Valenci d'Etnologia, L'ETNO, que ha sigut reconegut com a Museu Europeu de l'Any.

   El centre valenci, creat el 1982 per Joan Francesc Mira, celebra coronat amb aquest reconeixement internacional el Dia dels Museus, que es commemora dem dijous, 18 de maig, en aquesta ocasió amb el lema 'Sostenibilitat i benestar'.

   "El lema d'enguany és fantstic i demostra que els professionals dels museus volen estar al dia. Tots els museus estem plantejant-nos la sostenibilitat tant en les maneres de gestionar com en la forma de proposar discursos que parlen de la qüestió. D'altra banda, el benestar és fonamental i per a creiem fermament que els museus han de conservar, estudiar i difondre patrimoni, per sobretot han de ser proactius en la utilització d'eixe patrimoni més enll de les prpies sales", assegura Seguí en una entrevista concedida a Europa Press.

   "La supervivncia dels museus en el futur ser eixa perqu només conservant patrimoni, que és molt important, igual no hi ha prou i caldr ser més proactius perqu els diners que se'ns aporte revertisquen en la societat", afig.

   L'ETNO acaba d'aconseguir el premi de Museu Europeu que atorga el Frum Europeu de Museus. Els EMYA (European Museum of the

   Year Award) són els més coneguts reconeixements a la qualitat dels

   museus europeus, des de la seua primera edició el 1977.

   El guardó ha sigut avalat pel projecte expositiu 'No és fcil ser valenciana/No és fcil ser valenci', una aposta que descriu un dileg entre all global i all local vinculat a la cultura tradicional i popular valenciana.

   "El que els visitants trobaran al nostre museu són 1.500 metres lineals de cultura tradicional i popular valenciana. El patrimoni que gestionem a L'ETNO és molt variat, ja que té peces de carcter rural i urb, per la proposta que fem és, a partir d'a, interpellar al visitant sobre qüestions de hui, no quedar-nos en la part descriptiva, sinó proposar una anlisi, una reflexió", explica el responsable de la institució cultural.

   Incidix que l'equip del museu valenci "sempre ha tingut clara la combinació encertada entre all local i all global; parlar de cultura popular valenciana posant-te unes ulleres de veure que puguen ser més universals".

VENT A FAVOR

   En aquest sentit, creu que "el vent dels museus actuals bufa a favor d'institucions com a L'ETNO, ja que no tenim grandíssimes colleccions que permeten que el visitant vinga solament perqu vol veure una cosa determinada, sinó que el que proposem és una srie d'accions que ajuden a interpellar al visitant i són proactives, sempre de participació".

   Seguí creu que l'espai que dirigeix "ací té més avantatge", ja que els seus fons s'assortixen d'objectes quotidians. "La gent els reconeix de seguida. Jo sempre dic una mica de broma que una de les frases més escoltades en aquest museu és 'la meua iaia té un com aquest'. Per tant, eixe és un punt de partida molt positiu", assevera.

   A més, el museu expandeix la seua acció i entra "molt decididament" en qüestions socials i, fins i tot, de salut. Un exemple ho constitueix els tallers en qu es treballa amb malalts d'Alzheimer aprofitant que té colleccions "que la gent recorda i identifica". "En aquest sentit, L'ETNO és un museu molt desinhibit a l'hora de comenar nous camins", sosté.

   Per, a més de convidar els valencians a qüestionar-se i (re)conéixer-se en una exposició "no sempre benpensant", el recorregut expositiu que es proposa aspira que la gent que vé de fora i que no té coneixements previs vullga aprendre més sobre la cultura valenciana. "Aix seria una fita espectacular", subratlla Joan Seguí.

   Malgrat que la institució valenciana disposa d'un pressupost allunyat de museus sussos i alemanys que també eren finalistes en els EMYA, el director creu que L'ETNO "no pot queixar-se" del suport que ha rebut histricament de la Diputació de Valncia, institució de la qual depn.

   "Hem tingut moments més difícils, altres millors, per se'ns ha recolzat i se'ns ha donat un pressupost. Sempre es pot millorar, per ha sigut suficient per a poder treballar i per a hem arribat ací", diu Seguí, qui llana una reivindicació en el nom de totes les institucions culturals com L'ETNO: "Podem ser un exemple que, si hi ha un interés per part de la classe política, de la classe gestora, i et posen els mínims mitjans, es pot arribar a llocs molt interessants".

   "Al final és el públic, el ciutad o la ciutadana, qui acaba guanyant. De segur que la gent s'ha portat alegria que un dels seus museus siga considerat el Museu Europeu de l'Any pel treball ben fet. Aix ens afecta a tots com a societat", ha concls.

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press