Eduardo Parra - Europa Press
MADRID, 16 Ene. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Assumptes exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha indicat que el Govern prendrà una decisió respecte a l'enviament de tropes a Groenlàndia una vegada es tinga una "composició de lloc" en virtut dels contactes que s'estan mantenint amb altres països europeus.
Així ho ha indicat Albares en declaracions en 'Telecinco', recollides per Europa Press, en les quals ha insistit que els groenlandesos ja han deixat clar que volen seguir formant part de Dinamarca i que no considera que necessiten un "canvi de sobirania" per a passa a mans de Estats Units, com pretén el president nord-americà, Donald Trump.
"Estem tenint una sèrie de reunions amb la resta dels socis europeus" als quals els preocupa la situació de Groenlàndia igual que a Espanya, ha explicat. "Estem intercanviant i fent-nos una composició de lloc i una vegada que tinguem tots els elements doncs es prendran les decisions que hàgem de tenir", ha puntualitzat.
La vespra, la ministra de Defensa, Margarita Robles, no va descartar que Espanya puga participar en una missió de vigilància a Groenlàndia, encara que va demanar "no precipitar esdeveniments", després que diversos països com França, Alemanya o Suècia vagen a participar en un exercici militar de Dinamarca en l'illa.
Albares ha insistit que els groenlandesos, a través dels seus representants "triats democràticament", ja han deixat clar que volen seguir formant part de Dinamarca, un país que forma part de la UE i l'OTAN. "Això és el que nosaltres recolzem", ha afegit.
A més, i sense esmentar a Estats Units i el desig expressat per Trump si es fes amb l'illa per motius de seguretat, ha insistit que "si hi ha algun aliat de l'OTAN que considere que es poden fer millores en la seguretat de l'Àrtic" llavors els aliats poden "debatre-ho i trobar la forma de cobrir qualsevol llacuna de seguretat que existisca".
Preguntat expressament per si considera que cal enviar tropes a la illa danesa, el ministre ha afirmat que el que ell considera és que ara mateix "no fa falta que venja un altre Estat a un canvi de sobirania" a Groenlàndia.
Al fil, ha insistit que entre aliats es pot resoldre parlant "qualsevol discrepància que puga haver-hi sobre el nivell de seguretat o els riscos que puga haver-hi en l'Àrtic". "Qualsevol necessitat de seguretat, fins i tot si cal incrementar el nombre de tropes, o analitzar un altre tipus d'amenaces", "els aliats de l'OTAN per descomptat podem cobrir això", ha rematat.