Amnistia Internacional advertix: "urbanisme exprés" i construcció en zones inundables seguixen un any després de la dana

   VALÈNCIA, 22 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Un any després de la dana que el 29 d'octubre va arrasar gran part de la província de Valencia se seguix construint en zones inundable, la qual cosa suposa un risc per a desenes de milers de persones. "Les autoritats autonòmiques i locals han adoptat l'urbanisme exprés desprotegint a la gent".

    Així ho advertix l'informe 'Plou sobre mullat. La DANA: impactes de la crisi climàtica en un escenari de crisi estructural d'habitatge', elaborat per Amnistia Internacional.

   L'organització remarca que este fenomen extrem "en un context de vulnerabilitat estructural que pot repetir-se" i agrega que a Espanya i a la Comunitat Valenciana, "malgrat el context de canvi climàtic i els advertiments d'organismes internacionals que els fenòmens meteorològics seran més freqüents i més greus, la normativa urbanística seguix permetent la construcció en zones inundables".

    Les diferents administracions han anat desenvolupant un ordenament jurídic que, "d'esquena a la legislació sobre canvi climàtic i al dret a l'habitatge, establix limitacions però no impedix la construcció de noves edificacions en zones inundables", denuncien.

    En concret, l'ONG fa notar que la Valenciana és la segona regió amb major extensió de zones inundables d'Espanya, on habiten aproximadament 600.000 persones. En municipis com Paiporta i Catarroja, "que tenen tots els habitatges en àrees de risc d'inundació, es van registrar les majors xifres de víctimes i danys després del pas de la dana". A més, gran part de l'edificació en els municipis més afectats es va realitzar en zones que ja van ser identificades com a inundables el 2003.

    "Hi ha dos velocitats en la reconstrucció. Un any després, encara no està aprovada la revisió del Patricova ni la reforma de les normes estatals de gestió dels riscos d'inundació, però les autoritats autonòmiques i locals han adoptat l'urbanisme exprés, flexibilitzant més que abans l'urbanisme i desprotegint a la gent", assegura Marta Mendiola, investigadora sobre canvi climàtic i dret a l'habitatge d'Amnistia Internacional a Espanya.

    Diversos estudis evidencien una notable disminució de la inversió en infraestructures hidràuliques a la província de Valencia a partir del 2009, "conseqüència directa dels ajustos pressupostaris derivats de la crisi econòmica i financera, reduint així la capacitat de prevenció i mitigació de riscos", exposen.

    Amistía Internacional també advertix que el sistema d'ajudes ha sigut "insuficient i amb un impacte desigual sobre persones migrants i persones que viuen en barris vulnerables".

    "L'aigua no discrimina, però en matèria d'habitatge plou sobre mullat: la falta de polítiques adequades fa que siguen sempre les persones més vulnerables els qui patisquen més. La solució no són només les ajudes temporals i els pegats: les persones afectades han de recuperar els seus drets. L'habitatge no és només un ben que s'ha perdut. És un dret humà que seguix sense estar garantit un any després de la dana", assenyala Marta Mendiola.

    Els damnificats han enfrontat "tràmits complexos, informació escassa o tardana, i escassetat d'habitatge social". L'ajuda màxima de la Generalitat de 800 euros mensuals "resulta insuficient enfront dels preus de lloguer en els municipis afectats, que van augmentar després de la dana", afigen.

    Així mateix, emfatitzen que les dones, especialment les migrants treballadores de la llar, han patit "exclusió en l'accés a aquestes ajudes". "La crisi climàtica convertix cada tempesta en un risc major, però el problema de fons és estructural. L'absència de planificació, l'escassetat d'habitatge social i les polítiques de construir d'esquena als drets de la gent garantixen que la pròxima catàstrofe torne a colpejar amb més duresa als qui ja estaven en situació de vulnerabilitat", afirma Teresa García del Vello, investigadora sobre dret a l'habitatge d'Amnistia Internacional a Espanya.

PERSONES MIGRANTS

    Al voltant de 60.000 persones migrants, moltes d'elles dones dedicades a les cures, s'han trobat amb barreres estructurals per a complir els requisits de les ajudes, com l'empadronament, el nombre d'identificació d'estranger (NIE), un contracte d'arrendament o la titularitat d'un compte bancari. Esta dificultat "les discrimina de manera indirecta i els allunya de les ajudes i de la seua categorització com a persones afectades".

    L'informe alerta que les comunitats més marginades "han patit de manera desproporcionada, incloses persones migrants i en situació administrativa irregular".

    I citen casos com el de Yuliza --nom fictici--, una dona migrant treballadora de la llar i cuidadora que no estava empadronada: "Durant la dana, l'aigua m'arribava fins a la cintura i pujava amb força mentre intentava posar fora de perill a la meua germana, que estava lesionada, i a l'avieta que cuidava. Em vaig relliscar, em vaig colpejar l'esquena però vaig carregar a l'avieta fins al terrat. Ningú ens va ajudar; tothom estava espantat i precipitat. Quan vaig intentar rebre atenció mèdica, em van negar l'assistència perquè no estava empadronada i només vaig aconseguir una targeta sanitària temporal", relata.

    "He hagut d'enfrontar tràmits administratius complicats per a empadronar-me i accedir a ajudes que encara em resulten inassolibles. Un any després de la dana, seguisc vivint en precarietat, amb incertesa i sense poder reconstruir la meua vida", afig.

    Per a Amnistia Internacional, estos testimonis "il·lustren com la burocràcia i la falta de polítiques públiques adequades obstaculitzen el reconeixement com a víctima i, amb això, l'accés al dret a un habitatge digne".

    D'altra banda, els barris del Xenillet i La Manxa a Torrent "mostren la precarietat extrema prèvia a la dana i l'agreujament de vulneracions posteriors: molts habitatges han sigut demolides sense informació suficient sobre indemnitzacions, destinació dels terrenys o alternatives habitacionals, vulnerant el dret a l'habitatge de les persones residents".

    També referixen problemes en el clavegueram i l'aigua potable, que persistixen i que "exposen a la població a riscos sanitaris, inclosos menors amb erupcions cutànies i infeccions".

"DESCOORDINACIÓ" EN LA RESPOSTA

   Amnistia Internacional considera que la "descoordinació" en la resposta també s'ha fet palesa de manera especial en la primera fase de disseny d'ajudes, la qual cosa ha afectat a la forma de transmetre i rebre la informació de les ajudes i a la tramitació de les mateixes.

   Per això, sol·licita "de manera urgent a les autoritats autonòmiques i locals una moratòria que paralitze els projectes urbanístics en els municipis afectats per la dana fins a l'aprovació de la revisió del Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova) i fins que les autoritats locals realitzen un estudi detallat de les zones de risc en les seues localitats, la fi de les quals siga la prevenció de riscos i la protecció del dret a l'habitatge".

    I, a mitjà termini, demana a les autoritats centrals, autonòmiques i locals la revisió del sistema de protecció social enfront dels impactes de fenòmens meteorològics extrems a Espanya, considerant tant els esdeveniments passats com els riscos futurs en un context del canvi climàtic, així com l'elaboració d'un protocol integral d'ajudes que establisca un decàleg de mesures orientades a reforçar la protecció del dret a l'habitatge.