Anne Carson, Premi Nobel de Literatura 2026

Peter Power / Zuma Press / Europa Press - Archivo

   MADRID, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La Real Acadèmia Sueca a Estocolm (Suècia) ha atorgat Premi Nobel de Literatura 2026 a la canadenca Anne Carson, segons ha anunciat este dijous la nova secretària permanent de la institució, Ingrid Carlberg.

   El jurat ha atorgat este guardó a la també premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2020 "per la seua obra audaç i innovadora que, en un diàleg lúdic amb la tradició clàssica, ha creat noves formes per a la literatura contemporània".

   "L'anunci li ha arribat per sorpresa. No hem tingut molt temps però m'ha dit que ara mateix està a Islàndia, on està escoltant el vent. Ella estava sorpresa, però molt feliç. Vaig poder escoltar això en la seua veu", ha detallat Carlberg.

   A més, el jurat ha explicat que, al llarg de tota la seua carrera, Carson ha compaginat l'escriptura de poesia amb la traducció i la docència en diverses universitats.

   "Quasi tota la seua producció literària s'ha centrat en la intersecció entre l'obsessió del filòleg per les paraules i el desig del poeta de trobar nous significats. Ella mateixa ha assenyalat l'etimologia de les paraules com el punt de partida de tota la seua obra", ha apuntat l'Acadèmia.

   Carson va nàixer el 1950 a Torontó (Canadà). El 1981 va publicar la seua tesi doctoral en Filologia Clàssica, titulada 'Odi et Amo Ergo Sum'. Les seues traduccions del grec clàssic poden considerar-se obres independents per dret propi.

   Entre elles destaca la seua interpretació dels fragments poètics de Safo, 'If Not, Winter' (2002), juntament amb tragèdies com 'Electra' (2001) i 'Antígona' (2015) de Sófocles, i 'Las bacantes' (2015) d'Eurípides.

   Amb Carson, fins hui, 19 dones han guanyat el Premi Nobel de Literatura enfront de 104 homes. La primera a aconseguir-ho va ser l'autora sueca Selma Lagerlöf el 1909. Entre estes autores, l'única hispanoamericana a alçar-se amb el Nobel va ser la poetisa xilena Gabriela Mistral el 1945.

   El Premi Nobel de Literatura ha sigut atorgat en 119 ocasions a un total de 123 llorejats des del 1901 fins al 2026 i l'últim va ser l'autor hongarés László Krasznahorkai, que ho va rebre per "la seua obra convincent i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l'art".

   En els últims anys ho han rebut l'escriptora sud-coreana Han Kang "per la seua intensa prosa poètica que afronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana" el 2024; Jon Fosse el 2023, per "la seua innovadora prosa que ha donat veu a fora mida", i Annie Ernaux el 2022 per "el coratge i la precisió clínica amb la qual descobrix les arrels, distanciaments i restriccions col·lectives de la memòria personal".

   La persona més major a rebre este guardó va ser Doris Lessing, que va ser premiada amb 87 anys. D'altra banda, el Nobel ha sigut compartit entre dos persones fins a en quatre ocasions en tota la seua història.

   L'escriptor i poeta britànic Rudyard Kipling va ser el més jove a rebre-ho, ja que ho va rebre als 41 anys el 1907. El segon més jove va ser Albert Camus, qui ho va rebre el 1957 als 44 anys.

   El premi ha distingit a cinc autors nascuts a Espanya --José Echegaray (1904), Jacinto Benavente (1922), Juan Ramón Jiménez (1956), Vicente Aleixandre (1977) i Camilo José Cela (1989)--, als quals se suma l'hispanoperuano Mario Vargas Llosa, guardonat el 2010, que va obtenir la nacionalitat espanyola el 1993.

   El país més llorejat amb el Premi Nobel de Literatura és França, amb un total de 16 guardonats --amb noms com Albert Camus, Annie Ernaux o Patrick Modiano, junt amb Jean-Paul Sartre, que ho va rebutjar-- , seguit d'Estats Units, on 13 autors com Ernest Hemingway, Toni Morrison o Bob Dylan han sigut premiats.