Àrtur de La Fúmiga: "A la música en valencià li quedarà sempre la vida que li quede a la nostra llengua"

CARLES BARRIOS

   VALÈNCIA, 15 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Totes les històries tenen un inici i un final, un esquema de composició que, en el cas de la banda d'Alzira La Fúmiga, es va iniciar amb una data en ment: 2026. És l'any en el qual el grup s'acomiadarà dels escenaris amb dos grans concerts amb els quals reivindicar que la música en valencià és de primer nivell i la necessitat de defensar la llengua.

   "A la música en valencià li quedarà sempre la vida que li quede a la nostra llengua. Si de debò tenim un País Valencià que vol cuidar la seua llengua, vol parlar-la, vol seguir formant part de les nostres vides, la música estarà sempre viva. La cosa és que els que estan dalt el que pretenen és matar la llengua i si la maten, mataran la música", ha sostingut Àrtur Martínez, en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació de 'Havia de Passar' (Bromera), un llibre on l'escriptor Vicent Contrí fa una radiografia de fenomen de La Fúmiga i de la seua aportació al panorama musical valencià.

   Per al vocalista de la formació, la història d'este grup d'amics d'Alzira comença en l'escola de música i, més tard, en una xaranga, on, "sense cap tipus de previsió, ni cap tipus d'ambició d'agafar un camí o un altre", les cançons els van portar cap a un lloc on "l'essència de la música de carrer no es perd sinó que esdevé una altra cosa molt massiva i molt col·lectiva".

   No obstant açò, després de més de deu anys de trajectòria musical, dos discos d'or, més de 150 milions de reproduccions en Spotify, i 'sold out' en els dos concerts de comiat, la banda ha aconseguit consolidar-se com a un dels grups referents de la música en valencià.

   "A nosaltres mai ens agrada ser representants de res i no som persones que volem prendre esta responsabilitats però, si hem aconseguit portar la música del carrer i, d'alguna manera dignificar-la, serien els llegats més bonicos que nosaltres podríem deixar", ha destacat.

   El cantant ha reconegut que, encara que puga semblar "molt romàntic", haver fixat una data per al comiat del grup els ha ajudat a mantindre "una energia molt forta en cada concert" perquè "encara que faltaven tres anys per al final, tu sabies que açò algun dia no estaria i que havies d'aprofitar cada moment que tingueres per a ser el més feliç possible".

UN FINAL BONIC PER A UN GRUP D'AMICS

   "Pensar un final bonic per a un grup d'amics que ha tocat tota la vida junts era una cosa que ens feia moltíssima il·lusió", ha assenyalat Àrtur Martínez, qui ha sostingut que, part d'esta decisió també tenia a veure amb la por al fet que algun dia es poguera desbaratar la relació i que, encara que no ha passat, creu que "hi ha vegades que no se sap".

   Per açò, ha celebrat que el grup puga acomiadar-se dels escenaris en un moment en el qual tots els integrants se senten feliços: "No se m'ocorre millor final tampoc: un llibre que guarde els teus records, uns concerts de comiat molt bonics al País Valencià i Catalunya que ens permeten dir adeu de forma molt propera. Si tinguera tots els diners del món faria el mateix final, idèntic, no canviaria cap cosa", ha ressaltat.

    Respecte als dos únics concerts de comiat que tindran lloc a l'octubre de 2026 al Sant Jordi Club de Barcelona i al Roig Arena de València, el compositor ha posat en relleu la gran acollida que han tingut per part del públic i ha assegurat que no s'esperaven haver esgotat les més de 23.000 entrades en menys d'una hora.

    "No tindre un pla B diu molt de la nostra no previsió que açò poguera passar. Perquè si nosaltres sabem que anem a esgotar una data en una hora, qualsevol persona intel·ligent té dos reservades. I, en el nostre cas, no és així", ha precisat, al mateix temps que ha incidit que s'està intentant buscar una solució per a la gent que no ha pogut aconseguir entrada "encara que no siga en la data desitjada".

    D'altra banda, preguntat per la capacitat que ha tingut La Fúmiga d'aconseguir que la seua música arribe a un públic més divers, i que en certa manera ha aconseguit normalitzar la música en valencià, el cantant ha assenyalat que el grup Zoo va ser "el que va marcar un abans i un després" perquè "van trencar tots els sostres de cristall".

"TRENCAR UNA ALTRA BARRERA"

   "Nosaltres, igual que Zoo no va pretendre normalitzar el valencià a l'Estat Español perquè ho feien des de la més pura naturalitat, tampoc ho hem pretès i la nostra manera de fer música, que sonava bastant amable, ha aconseguit també arribar a més llocs i açò ha trencat l'altra barrera que ens quedava per a trencar: que la música en valencià no estiga lligada únicament a un perfil sociològic molt concret de gent i que es quedarà en un nínxol", ha asseverat.

   I, ha agregat: "Puc dir amb orgull que en qualsevol poble del País Valencià, el poble més castellanoparlant, se sap 'Mediterrània' de principi a final".

    Preguntat per les critiques que han rebut perquè la seua música no era tan reivindicativa com la d'altres grups del circuit, el vocalista ha indicat que "estes persones haurien d'assumir que grups com La Fúmiga o Zoo són absolutament necessaris per al país que nosaltres somiem".

   "Totes estes persones que pretenen destruir una cosa que a priori està remant en la mateixa direcció que la seua, realment, pense que tenen una manera d'actuar igual que la dreta", ha ressaltat i ha afegit: "Nosaltres mai hem cregut en packs. El que volíem era arribar a cada escola, a cada casa, a cada festa popular i ho hem aconseguit sense entrar a la gresca amb ningú".

   Interrogat pel futur de la música en valencià, el compositor ha assenyalat que La Fúmiga va començar en un moment on des de les institucions es fomentava esta música com "mai abans" i que, a hores d'ara, "preocupa que estes oportunitats que nosaltres vam tindre i que van aconseguir l'assentament del grup dins d'un panorama cultural, no les tinguen els que venen darrere".

    "Açò és el que ens espanta però el que no m'agrada mai és tindre un discurs de la por", ha manifestat, al mateix temps que ha exposat que grups com Aspencat van estar en actiu en el moment "més 'hardcore' del PP" i "no han pogut mai amb ells".

"NI NOSALTRES NI CAP GRUP SOM ELS SALVADORS DE RES"

   Així mateix, ha destacat que el talent de les noves generacions és "brillant" i, preguntat per si tota esta situació els va fer replantejar-se ajornar la seua eixida de la música, Àrtur Martínez ha reconegut que sí però que consideren que, ni ells ni cap grup són "els salvadors de res".

   "Les victòries d'una societat són victòries col·lectives. Les coses que són satel·litàries, com la música, com la cultura, com la literatura, com el periodisme, són vehicles que li donen veu a un poble. Però la veritat és que quan veig alguna gent triar-se com a salvador d'alguna cosa, em distancia bastant", ha indicat.

   En esta línia, ha sostingut: "El que ens agrada és ser l'altaveu de les causes però nosaltres mai serem la solució. La solució està en els carrers, està en les cases, està en les escoles, està fins i tot en les urnes, està en molts llocs".