Assagen en ratolins un compost per a tractar l'alcoholisme amb "efectes prometedors"

   ALACANT, 11 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Un nou compost assajat en la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) mostra efectes prometedors per a reduir el consum i la motivació per l'alcohol. Este és un dels principals resultats d'un estudi preclínic realitzat en ratolins, en el qual es van observar diferències relacionades amb la dosi segons el sexe dels animals: els mascles van necessitar quantitats més xicotetes que les femelles per a obtindre l'eficàcia del tractament.

   El compost, denominat MCH11, no està disponible encara per al seu ús en humans, però podria obrir noves vies cap a tractaments personalitzats del trastorn per ús d'alcohol.

   Els resultats, publicats en la revista científica Biomedicine & Pharmacotherapy, són fruit de quatre anys de treball del laboratori Neuropsicofarmacologia translacional de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, que dirigix Jorge Manzanares en l'Institut de Neurociències (IN), centre mixt de la UMH i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

   L'equip pertany també a l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (Isabial) i a la Xarxa d'Investigació en Atenció Primària d'Addiccions (Riapad).

   El trastorn per ús d'alcohol és una de les addiccions més prevalents a nivell mundial i causa 2,6 milions de morts anuals. "No obstant això, les teràpies actuals estan mostrant serioses limitacions", apunta l'investigador Abraham Torregrosa, primer autor de l'estudi, qui explica que fins a un 70% dels pacients reprenen el consum d'alcohol dins del primer any de tractament.

   Per a trobar una teràpia farmacològica més eficaç, els investigadors van dirigir la seua atenció al sistema endocannabinoide, una xarxa de senyalització que connecta el sistema nerviós amb la resta de l'organisme i que participa en la regulació del plaer, la motivació i l'estrés, tots ells processos clau en l'addicció a l'alcohol.

   En les persones amb trastorn per ús d'alcohol, aquest sistema s'altera, reduint els nivells del endocannabinoide 2-araquidonilglicerol (2-AG), implicat en molts processos reguladors cerebrals com la sensació de benestar i en el control de l'impuls de consum.

   El compost MCH11 actua inhibint l'enzim monoacilglicerol lipasa, la funció normal de la qual és metabolitzar el 2-AG. En bloquejar este enzim, augmenta la quantitat de 2-AG disponible en el cervell, la qual cosa reduïx significativament la motivació de beure alcohol.

   "Els nostres resultats demostren que MCH11 actua sobre els mecanismes del sistema nerviós que ajuden a controlar l'impuls de consumir alcohol, però sense produir efectes secundaris indesitjats", almenys en els ratolins i a les dosis assajades, explica el catedràtic de la UMH Jorge Manzanares, líder de l'estudi. "Esta troballa és particularment rellevant, perquè els comportaments impulsius estan estretament relacionats amb el desenvolupament i manteniment de l'alcoholisme", afig.

DIFERÈNCIES ENTRE MASCLES I FEMELLES

   El tractament en ratolins amb MCH11 ha demostrat ser eficaç i selectiu: presenta propietats ansiolítiques i antidepressives sense afectar ni a la funció motora ni cognitiva. No obstant això, els experiments van revelar diferències significatives entre sexes.

   "En els mascles, la resposta al tractament va ser efectiva amb dosis baixes i mitjanes, mentre que les femelles van requerir dosis més altes per a obtindre efectes similars", explica Manzanares.

   La millora es pot observar no sols en el comportament dels animals, sinó també a nivell genètic. "Sabem que uns certs gens s'alteren amb el trastorn per ús d'alcohol, i hem comprovat mitjançant anàlisi de PCR que eixes alteracions es corregixen amb MCH11 en ratolins dels dos sexes, encara que les femelles necessiten una dosi major", afig Torregrosa.

   L'equip també va provar un tractament combinat de MCH11 amb topiramato, un medicament que ja s'utilitza clínicament per a tractar l'addicció a l'alcohol. "Hem comprovat que la combinació dels dos compostos és la més efectiva", apunta Manzanares, qui destaca el potencial de MCH11 com a part d'una teràpia combinada i personalitzada, adaptada a les diferències biològiques entre homes i dones. "Els resultats són molt prometedors, però encara preliminars; queda un llarg camí per recórrer entre demostrar l'eficàcia d'un fàrmac en models animals i poder aplicar-lo en pacients", explica el professor de la UMH.

   La investigació ha sigut possible gràcies al finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; l'Agència Estatal d'Investigació; el programa Severo Ochoa per a Centres d'Excel·lència; la Riapad (Institut de Salut Carles III); i Isabial.