Autoritat docent, limitació de mòbils i mediació, claus del decret de "tolerància zero" a la violència en l'aula

   VALÈNCIA, 16 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Reforç de l'autoritat docent, limitació dels dispositius mòbils a usos didàctics i mediació per a accelerar la resolució dels conflictes són els eixos sobre els quals pivota el nou Decret de convivència que s'aplicarà en els centres educatius de la Comunitat Valenciana a partir de gener amb l'objectiu d'aconseguir "tolerància zero" a la violència en les aules.

   Així s'ha posat en relleu en la roda de premsa que ha oferit este dimarts la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, acompanyada pel secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, i la directora general d'Innovació i Inclusió Educativa, Xaro Escrig.

    Ortí ha justificat esta modificació del marc normatiu en un "augment de les incidències" en la convivència escolar i les "necessitats detectades" tant pels centres com per la Inspecció educativa. Ací ha parlat d'una "tendència a l'alça" en incidències totals, que van passar d'unes 4.543 alteracions comunicades el 2018 a 11.404 el 2023, de manera que "quasi s'han triplicat en sol cinc anys", ha remarcat la consellera, que ha puntualitzat que això també respon a la "major conscienciació" de la comunitat educativa, "especialment dels docents".

    La finalitat, ha insistit, és "garantir entorns educatius assegurances, inclusius i respectuosos perquè, tant l'alumnat com la resta de la comunitat educativa, se senta respectada, acolliment i protegida en els nostres centres".

    A més, ha subratllat el seu compromís de negociar el més ràpidament possible el desenvolupament normatiu necessari que permetrà "una major concreció en les línies estratègiques específiques, així com la creació de l'Observatori de la Convivència".

   El renovat decret --incardinat en 'Conviure', Pla autonòmic de convivència educativa-- es publicarà matí i estarà vigent a partir del pròxim 7 de gener del 2026. Entre les mesures que contempla destaca que les agressions, injúries o ofenses al professorat en l'exercici de les seues funcions es consideren faltes greus i s'aborden, per tant, com a atemptats contra l'autoritat i un agreujant.

   A més, atorga rang normatiu superior a la regulació de l'ús de dispositius mòbils en els centres perquè únicament s'empren per motius acadèmics o de salut justificats, una cosa que va quedar establida ja en una resolució de 17 d'abril del 2024 però que ara s'eleva a rang normatiu superior.

    Esta reducció dels dispositius ha millorat les dades registrades. Xaro Escrig ha recalcat com a "prioritat" combatre l'assetjament i el ciberacoso, un fenomen este últim que des del 2019 fins a havia crescut un 50% i que a partir de la regulació dels mòbils ha descendit un 60%. Per la seua banda, Daniel McEvoy ha avançat que l'equip d'Educació treballa en un currículum de Primària que pretén "equilibrar" els continguts i suports analògics i digitals.

   Així mateix, la norma preveu mesures educatives provisionals, la possibilitat de procediment conciliador i la tramitació d'expedient disciplinari amb garanties i terminis ajustats, incloent un tràmit d'urgència per als casos més greus, la qual cosa significa la celeritat en els expedients disciplinaris. D'esta mediació voluntària queden exclosos els casos de violència sexual i de gènere en estar contemplats en una altra regulació.

    També se simplifica la gestió amb el desenvolupament d'un mòdul específic en la plataforma Ítaca, que permetrà documentar i seguir digitalment totes les fases de l'expedient. El projecte incorpora "un enfocament inclusiu" i establix que la condició de víctima amb necessitats específiques de suport educatiu actuarà com a agreujant en la gradació de la responsabilitat.

SALUT MENTAL

   A això se suma la promoció de programes basats en l'evidència científica orientats al benestar, la prevenció de la violència i la salut mental, així com la prevenció de delictes d'odi, que s'integra com a principi junt amb la igualtat de tracte i la no discriminació.

    El nou decret substituirà a l'anterior 195/2022, que també al·ludia en la denominació a 'Igualtat'. Sobre esta qüestió, Xaro Escrig ha ressaltat que "la paraula 'convivència' és un paraigua amb amplitud suficient" perquè la comunitat educativa estiga protegida independentment de qualsevol condició.