La consellera planteja un federalisme judicial que augmente la participació de les autonomies en la governança de la Justícia
VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha anunciat aquest dimecres la construcció de la Segona Ciutat de la Justícia de València, que portarà el nom d'Ascensión Chirivella, la primera advocada valenciana, perquè l'actual seu s'ha quedat "ja xicoteta" als 20 anys de la seua inauguració i les instal·lacions no admeten més òrgans judicials.
Bravo, en l'esmorzar informatiu del 'Fòrum Europa. Tribuna Mediterrània', ha explicat que aquesta segona Ciutat de la Justícia es preveu construir en els terrenys adjacents que hi ha darrere de l'actual seu, que són propietat de la Generalitat.
Sobre aquest tema, ha assenyalat que en aquest moment ja hi ha "un greu problema d'espai" perquè s'han anat incrementant els òrgans judicials i els servicis que es presten i el que "anava a ser l'edifici del futur per a albergar totes les necessitats s'ha quedat xicotet en 20 anys".
Aquesta actuació formarà part de la següent fase del Pla d'Infraestructures, que a més inclouran noves seus judicials a Sagunt, Sueca i Elda o la reforma integral del complex de Benalúa d'Alacant.
Bravo ha recordat que, en els últims huit anys "s'ha incorporat la dignitat en les seus judicials" gràcies al Pla d'Infraestructures amb més de 270 milions d'euros d'inversió per a la millora del parc immobiliari judicial de les tres províncies i entre les iniciatives de les quals destaquen "projectes emblemàtics com la nova Ciutat de la Justícia d'Alacant o la reforma integral de la seu del Tribunal Superior, que ja s'estan executant".
Així mateix, ha desgranat altres assoliments com el Pla d'Eficiència Energètica; la creació de 46 noves unitats judicials; l'augment en un 64% del pressupost de personal de l'àrea de Justícia o el Pla de Digitalització que ha permès l'engegada de l'expedient judicial electrònic.
De la mateixa manera, ha recordat que "quasi 90.000 víctimes assistides en cinc anys -la majoria, dones en situació de vulnerabilitat social i econòmica-, són dades que evidencien la important tasca desplegada pels quasi 200 professionals que, dia a dia, atenen i protegeixen a les víctimes des de la Xarxa Pública d'Oficines d'Assistència, un servici integral únic a Espanya".
FEDERALISME JUDICIAL
Així mateix, Bravo ha plantejat aquest dimecres un federalisme judicial per a adequar-se a "la nova realitat social, política econòmica i demogràfica de l'Espanya actual" que passe per una major "cogovernança" perquè les comunitats autònomes tinguen "major protagonisme en la creació de les unitats judicials i en l'organització". "Si les comunitats som Estat, ho hem de ser amb totes les conseqüències", ha reclamat.
En eixe sentit, ha assenyalat que "malgrat que la Generalitat és la que ha dut a terme el major increment d'inversió en Justícia de totes les comunitats autònomes i que superem la mitjana nacional, aquesta aposta no es tradueix en una millora concorde a l'esforç realitzat, perquè no podem actuar sobre les dos variables que més influeixen en el seu funcionament dels jutjats: la creació de places i l'organització judicial".
Per eixe motiu, demana obrir el debat des de "l'assossec i el consens" sobre l'oportunitat de crear els Consells autonòmics de Justícia com a "primer pas per a adequar el Poder Judicial i l'Administració de Justícia a l'Estat de les autonomies i corregir així, després de quasi mig segle de vigència de la Constitució, un aspecte de la nostra arquitectura institucional que no està ben resolt".
Prova d'açò, ha exposat, és que després de l'aturada judicial de quatre mesos per la pandèmia, la Conselleria va proposar un pla de xoc per a duplicar plantilla i jutges i "desembossar" els assenyalaments pendents a les vesprades, amb l'acord dels col·legis professionals, malgrat que li costava "molts diners a la Comunitat", però Ministeri i CGPJ va plantejar "un menys ambiciosos per a traslladar eixos assenyalaments a 2025".
Així mateix, ha assenyalat que un dels problemes que evidencia aquesta "falta d'autonomia" és que malgrat que disposa d'una dotació econòmica per a la creació de 20 nous jutjats en 2023, amb la possibilitat d'arribar fins i tot a 25, la proposta del Ministeri és de 79 òrgans judicials per a tota Espanya cal repartir.
Així, ha recalcat que per a construir eixa Justícia del segle XXI fa falta "una altura de mires, un profund sentit d'Estat i una capacitat per a l'acord que, en el context actual, no pareix viable davant el bloqueig institucional propiciat per la dreta que no només amaga interessos foscos, sinó que malmet el debat seré que necessitem per a la reforma de la Justícia".
"PAPER ESSENCIAL DE L'ADMINISTRACIÓ"
Bravo també ha defès el "paper essencial" que l'Administració ha de tindre per a "desplegar les polítiques econòmiques i socials necessàries en aquest moment d'inflexió i aprofitar l'oportunitat històrica que suposa la gestió d'uns fons europeus inèdits". En aquest sentit, ha reivindicat que el públic "ha de ser un factor competitiu essencial en l'Economia a més d'un actor innovador de primer ordre".
Així, ha proclamat que la Generalitat "ha assumit el repte" i per açò ha engegat "el major procés de selecció de capital humà des dels anys 80", al mateix temps que s'estabilitza un de cada tres llocs de treball a través de les ofertas de empleo públic que sumen un total de 10.442 places. "I, així i tot, -ha dit- seguirem tenint quasi la mitat dels empleats públics que la mitjana estatal: 27 per mil habitants enfront dels 45 per mil, és a dir, la ràtio més baixa de tota Espanya".
