Cantó (AVL) expressa tristesa per "l'hostilitat" i "poca cortesia institucional" de la presidenta de Les Corts

   VALÈNCIA, 6 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha expressat la seua "tristesa" per "l'hostilitat" i "poca cortesia institucional" que ha percebut per part de la presidenta de Les Corts, Llanos Massó, al mateix temps que ha defensat el paper que l'ens normatiu realitza des de fa 23 anys a favor de la qual és "la llengua pròpia i històrica" dels valencians.

    Així ho ha manifestat Cantó, en una entrevista en À Punt que arreplega Europa Press, en referència al tradicional acte en el qual l'AVL fa lliurament de la seua memòria a la presidència de la càmera autonòmica. Després d'aquesta trobada, Llanos Massó va afirmar que rebia el document, però que ho feia per a respectar l'Estatut perquè el seu partit --Vox-- intentarà "donar-li al valencià la legislació que es mereix".

   Sobre aquest tema, Verònica Cantó ha fet notar que "la presidenta de Les Corts Valencianes representa al parlament valencià, independentment de la seua ideologia personal o política".

    "I si el que pretén, en aquest cas, el partit que representa la senyora Llanos Massó és canviar la Llei de creació de l'Acadèmia, doncs anem a complir 23 anys de recorregut. L'AVL es va crear per a traure del debat partidista el tema de la llengua i crec que s'ha avançat molt i que hem contribuït a fer possible aquesta pacificació de la societat", ha asseverat la màxima responsable de la institució, que ha fet gala que "el diàleg i el consens han presidit l'actuació de l'Acadèmia al llarg de tots aquests anys".

    Preguntada per si té explicació perquè les crítiques se centren a l'AVL i no en altres òrgans estatutaris, Cantó ho ha atribuït al fet que aquesta entitat se centra en el tema de la llengua. Ha parlat de "falta d'estima cap a la llengua que és pròpia i històrica dels valencians" i "d'un odi excessivament profund contra el que és diferent o no uniformitza".

    A Cantó també se li ha preguntat si, després d'aquestes manifestacions de Llanos Massó, algú va contactar amb ella per a tranquil·litzar-la. Ha assegurat que no ha rebut cap trucada i ha assenyalat que ella va mantenir una "posició institucional" perquè té "molt clar" que Massó és la segona autoritat de la Comunitat Valenciana.

    I ha precisat que l'AVL manté unes "relacions institucionals normals", en el cas de la Presidència de la Generalitat, de la Conselleria d'Educació i també amb la Conselleria de Cultura.

"UN PUNT DE NO RETORN"

   D'altra banda, la presidenta de l'Acadèmia ha advertit de l'empitjorament de l'ús social del valencià que revelen les últimes enquestes i que si no es fa alguna cosa es pot arribar a "un punt de no tornada".

    En aquest sentit, ha considerat "fonamentals" les polítiques lingüístiques i que un govern "tinga una estratègia molt clara d'on vol arribar" i de les accions que beneficien a la llengua pròpia. Al seu semblar, això passa per fer estudis, aplicar mesures a segments concrets de la població i mantenir l'ensenyament en valencià.

    Ací, ha reconegut que no li sembla "encertada" la modificació introduïda en la llei de plurilingüisme per a eliminar l'obligatorietat que el valencià siga llengua vehicular d'assignatures no lingüístiques a les zones de predomini castellanoparlant.

    Inquirida en concret per la política en aquesta matèria de l'actual Consell de PP i Vox, ha comentat: "De moment no he vist cap acció de política lingüística que vaja a favor de fomentar l'ús del valencià. Espere que hi haja i tinguen temps d'implementar-les". En la mateixa línia, ha admès que té "la impressió personal que no es fa tot el que s'hauria de fer per a equiparar valencià i castellà".

MASSÓ RESPON: "L'ADN DE L'ESQUERRA I ELS SEPARATISTES".

   A les paraules de la responsable de l'AVL ha reaccionat la presidenta de Les Corts, Llanos Massó, qui en un missatge en xarxes socials ha criticat: "Que parlen d'odi els que assenyalen a xiquets i professors per la seua llengua, que parlen de no uniformar els que volen erradicar l'espanyol de l'educació, que parlen de llengua històrica els que han creat una normativa artificial, és l'ADN de l'esquerra i els separatistes".