Carme Teatre retorna als escenaris la "celebrada" 'Plany en la mort d'Enric Ribera', de Rodolf Sirera

CARME TEATRE

   VALNCIA, 23 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La companyia Carme Teatre presentar de nou en els escenaris, el prxim 2 de desembre, 'Plany en la mort d'Enric Ribera', de Rodolf Sirera, dins del seu projecte 'Amb el text per damunt'.

   D'aquesta manera, arribaran a onze les entregues dedicades a recuperar les dramatúrgies valencianes del segle XX.

   Rodolf Sirera és un dels noms clau de la renovació del teatre valenci en els últims cinquanta anys. Ha rebut innombrables premis per la seua tasca i trajectria, incloent els més alts guardons a la Comunitat Valenciana i Catalunya, així com el premi Max de Teatre fins a en cinc ocasions, subratlla l'espai cultural en un comunicat.

   La direcció de l'obra, com en totes les produccions del projecte estrenades fins al moment, est a crrec d'Aurelio Delgado, qui recorre a un elenc d'actors i actrius valencians per a donar nova vida a aquest assaig simfnic de documentació biogrfica, tal com el propi subtítol de l'obra indica. Un treball "intens i absorbent que ha comptat amb la complicitat del propi autor, encantat de tornar a veure en escena una de les seues primeres creacions", recalquen.

   Guanyadora dels premis Ciutat de Granollers (1972), Crítica serra d'Or (1975) i Ciutat de Barcelona (1978), juntament amb 'El verí del teatre' és una de les obres més celebrades.

   Amb el pretext d'exposar la vida de l'actor Enric Ribera, un personatge fictici, l'obra fa un reps a la histria espanyola i valenciana de mitjan el segle XX, des del naixement de l'actor, en 1890, fins a la seua mort en 1972. Planteja el compromís de la figura de l'artista amb la societat i la cultura a la qual pertany, una reflexió crítica sobre la histria valenciana totalment d'actualitat hui en dia.

   "Per el més destacat --incideixen-- no és el seu argument, sinó la seua estructura en forma de collage, creada imitant els models de composició musical o simfnica. L'obra est influda pels plantejaments del teatre pic de Bertolt Brecht i del teatre documental de Peter Weiss, que es van difondre, juntament amb l'obra d'altres autors alemanys, pels territoris de parla catalana a mitjan anys seixanta".

   Així i tot, la seua estructura, que tracta d'imitar els models del llenguatge musical, "l'allunya de qualsevol semblana amb altres peces del moment i fa difícil la seua adscripció a un estil concret", conclouen.