Carolina, migrant que va fugir de violència i va patir la dana:"Mai vaig creure que poguera passar en un país com este"

   VALÈNCIA, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

   "Semblava la fi del món: tot inundat de llot, cotxes apilats... en la meua vida havia vist alguna cosa així, vaig pensar que este tipus de coses passaven en llocs del Tercer Món, com del que jo vinc, però mai vaig esperar que poguera succeir en un país com Espanya".

    Així relata Carolina, una dona migrant procedent d'Hondures que va arribar al juliol del 2024 a la Comunitat Valenciana i que només uns mesos després va viure en primera persona el tràgic 29 d'octubre, el dia de la dana que va arrasar gran part de la província de Valencia i va acabar amb la vida de 229 persones.

    Carolina va recalar a Espanya des d'Hondures després de la invitació d'una amiga, la situació administrativa de la qual ja estava regularitzada i comptava amb un lloc de treball en una residència d'ancians. En veure que tenia oportunitats laborals, esta llicenciada en Administració d'empreses i tècnic especialista en radiodiagnóstico, va decidir provar sort a Espanya per a fugir "de la inseguretat i de la violència" que patia en el seu país.

    Va aconseguir ocupació cuidant a un ancià en un habitatge situat al carrer Orba, en una de les zones entre Benetússer i Alfafar on el corrent va arremetre amb major força. Era, a més, una primera planta i el llot va quedar a les portes de la casa. Juntament amb una altra veïna, va poder auxiliar a l'ancià, que anava en cadira de rodes, i refugiar-se en l'última planta.

   La catàstrofe li ha deixat una petjada "inoblidable": "S'ha gravat en el meu pensament i en el meu cor com a tantes persones", relata en una conversa amb Europa Press.

   Carolina es mostra encara indignada per la falta d'avisos a la població "innocent que caminàvem als treballs, als col·legis..." i amb la "insuficient" resposta a l'emergència per part de les institucions. Per contra, agraïx la labor dels mitjans de comunicació --"va ser gràcies a ells pel que el món es va assabentar de la gran magnitud de la tragèdia", subratlla-- i, sobretot, la de la multitud de voluntaris que va acudir a València a donar "la primera ajuda".

    Carolina creu que esta "pressió de la societat" i també "la lluita" d'associacions d'ajuda a persones migrants va impulsar al Govern a engegar el procés extraordinari de regularització en el qual ella va acabar entrant "de miracle", ja que, al principi, no va poder empadronar-se i, per tant, anava a quedar fora.

    No obstant això, es va deixar una "xicoteta porta oberta" al fet que els ajuntaments feren un informe, la qual cosa li va permetre finalment poder acollir-se al procediment i aconseguir la regularització el passat 20 d'agost. D'esta manera, albira un horitzó en el qual poder formar-se, treballar i convalidar els seus estudis.

    El procés de regularització va estar obert fins a mitjan maig del 2025 i va rebre prop de 26.000 sol·licituds, de les quals aproximadament un 95% van ser acceptades.

    Sobre la seua relació amb els veïns, Carolina, que ara s'ha traslladat a viure a València, assegura que "va sentir" que les amistats que va fer van sorgir a partir de la dana.

    A més, remarca que "no es dona per al·ludida" davant de determinats discursos que criminalitzen la immigració perquè ella ha vingut "a treballar i a ajudar". "Em produïx còlera quan escolte a esta part dels polítics dir que els immigrants irregulars reben ajudes... això és mentida, perquè si no estàs regularitzat no reps ajudes. Venim a ajudar i a treballar i moltes vegades sense drets", subratlla. I atribuïx este tipus d'afirmacions a "baralles entre bàndols" per a aconseguir "el poder".

    La història de Carolina és una de les quals es narren en el projecte d'investigació 'També són veïnes', mitjançant el qual la periodista valenciana Mar Juan documenta "la triple discriminació viscuda per les persones migrants en la dana".

   "Quan dic triple discriminació em referisc a, d'una banda, l'accés a les ajudes, a les quals no van poder accedir fins a la regularització perquè no constaven en cap lloc; l'accés a l'habitatge i també els discursos d'odi i prejudicis", explica Juan a Europa Press.

    "Hem d'aprendre a ser conscients dels nostres privilegis i abandonar este racisme institucional i cultural", advoca la periodista, que ha reunit en esta anàlisi (que es pot consultar en https://jgmarjuan.wixsite.com/tambiensonvecinas/conoce-a-tus-vecinas) una sèrie de testimonis personals que conviden a aprofundir en el coneixement de dones i homes migrants que també són damnificats de la barrancada.

    Són les vivències, entre altres moltes, de Nilka, que bevia aigua amb cafè en la cuina quan l'aigua va irrompre en la seua llar a Massanassa; Nelly, qui va passar huit mesos en una "infravivenda" i sense poder empadronar-se; Silvia, creadora de la xarxa de suport entre dones migrants 'Nosaltres - Dones migrants Paiporta'; o Ártico, barber i tatuador veneçolà, sol·licitant d'asil, que treballava a Benetússer quan li va sorprendre "el tsunami".