El Centre d'Art Hortensia Herrero obri "la seua llum i bellesa" a València amb una col·lecció treballada "metre a metre"

   VALNCIA, 10 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El Centre d'Art Hortensia Herrero obri la seua "llum i bellesa" a Valncia des d'aquest dissabte amb l'objectiu d'iniciar "una nova finestra" a l'art contemporani des d'una "xicoteta joia" en el cor de la ciutat que persegueix crear "un altre focus de cultura per al gaudi dels valencians". Les installacions alberguen una collecció treballada "metre a metre", composta per més de 100 obres de 47 artistes locals, nacionals i internacionals, algunes creades "específicament" per a un espai que abasta al voltant de 3.500 m2 en els quals es distribueixen 17 sales.

   El museu, situat a l'antic Palau Valeriola, al carrer del Mar, una "emblemtica" construcció d'estil barroc edificada al segle XVII, busca "un equilibri que conjuga art i arquitectura" en aquest enclavament en el qual "cada racó és diferent" i que ara és un espai "convertit en una bombonera" per a "acostar l'art" a la ciutadania. El cost del projecte de restauració i de les intervencions arquitectniques i artístiques ascendeix als 40 milions d'euros.

   Així ho han explicat durant la roda de premsa de presentació la prpia Hortensia Herrero, presidenta de la Fundació que porta el seu nom, que ha estat acompanyada pel doctor en Belles arts i comissari Javier Molins, director artístic del centre, que ha assessorat la collecció, i d'una de les responsables d'ERRE Arquitectura, Amparo Roig, empresa encarregada de la restauració de l'edifici.

   El museu obri ara les seues portes en un enclavament "privilegiat" que ha viscut "totes les poques" de la ciutat, des de la romana, la visigoda i la islmica, fins a la cristiana. De fet, durant els treballs de rehabilitació i restauració s'ha trobat en el subsl un fragment del circ rom de l'antiga ciutat de Valentia. "Ha sigut un viatge a través dels segles", ha destacat Amparo Roig, que ha posat en valor que "la petjada que imprimeix l'arquitectura permet gaudir de tot el que l'envolta".

   El centre d'art consta de dos edificis, l'esmentat palau i un immoble annexe, que s'ha restaurant i ampliat. Un dels "reptes" en aquests treballs ha sigut el de connectar tots dos per a permetre el recorregut museístic i generar als visitants una experincia "cmoda i agradable". Aix s'ha aconseguit "sent respectuosos" amb un espai que s'ha "adaptat a l'actualitat", ha explicat Roig.

   Quant a la collecció, est composta per més de 100 obres de mig centenar d'artistes de 16 nacionalitats, entre elles algunes creades "específicament" per a l'espai. Noms com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz, Anish Kapoor, Manolo Valdés, Michal Rovner, Ann Veronica Janssens, Eduardo Chillida o Tony Cragg són alguns dels autors. Al costat d'ells, artistes "de renom internacional" com David Hockney, L'Anatsui i Peter Halley o els espanyols Miquel Barceló, Blanca Muñoz, Julio González, Antonio Girbés, Juan el Genovés o Joan Miró.

   Totes les obres llueixen "en la seua mxima esplendor" en unes installacions que persegueixen "posar-les en valor" mentre es genera "un dileg entre arquitectura i art" que permet al visitant "recrear-se" amb les diferents escultures i pintures.

"NOU CAPÍTOL EN LA HISTRIA"

   "A aquest edifici li ha tocat la loteria des que la meua mare --Hortensia Herrero-- es va fixar en ell. Cada racó és diferent i ha convertit aquest espai en una bombonera en el qual en cada metre es descobrix un espai", ha destacat Amparo Roig, que ha subratllat que precisament un dels propsits ha sigut el de trobar "un equilibre entre artistes i espais que s'han dissenyat". "No és una fi, sinó un nou capítol a la histria del Palau Valeriola", ha ressaltat.

   A la "bellesa" d'aquest espai "singular" se suma la intervenció de sis 'site-specifics' que es "fonen" amb l'edifici, "dotant-li d'nima", realitzats per Jaume Plensa, Sean Scully, Cristina Iglesias, Olafur Eliasson i Mat Collishaw. Són, per exemple, un 'melic' que ha inundat les parets de l'entrada de lletres i símbols de diferents alfabets de tot el món, tetraedres i dodecaedres irregulars que omplin el vestíbul, i la prpia connexió entre el palau i l'edifici annexe.

ESPERAR "L'HORA ADEQUADA"

   Per la seua banda, el director artístic de l'espai, Javier Molins, ha considerat que el centre d'art és "únic" en haver sigut "testimoni de la histria de Valncia", fins al qual s'ha portat "el millor art internacional" amb les "millors obres" d'artistes "de primer nivell dels quatre continents" --"ens ha faltat Austrlia", ha bromejat--. "Hem tingut temps per a esperar l'hora adequada de parlar amb artistes perqu ens feren obres específiques", ha subratllat.

   Molins ha expressat que la seua voluntat ha sigut que la collecció tinguera una visió "ordenada" i "organitzada", ja que l'espai no estava originalment pensat per a albergar art. "Hem hagut d'anar adaptat les diferents habitacions per a donar gran presncia a artistes i a temes d'importncia", ha precisat.

   De fet, ha indicat que hi ha obres que s'han hagut d'introduir en el centre d'art per les finestres a causa de la seua grandria i pes --algunes pesen fins el 500 quilos--. "Hem portat el millor art local, nacional i internacional a un edifici que recorda que Valncia sempre ha sigut internacional, que ens ha ensenyat la vocació internacional i assenyalat que anvem pel bon camí", ha emfatitzat.

HORTENSIA HERRERO: "VAIG TINDRE GANES DE TIRAR LA TOVALLOLA"

   Pel seu costat, Hortensia Herrero ha celebrat que aquest cap de setmana "per fi" s'obrin les portes del centre i ha recordat que des que es va firmar la compra al gener del 2016 fins ahui "han passat set anys i 10 mesos", que és "molt temps". Durant eixe període, ha explicat, ha buscat "molta informació" per a ensenyar-se a ella mateixa "coses que no sabia".

   De fet, ha reconegut que "alguna vegada" ha tingut "ganes de tirar la tovallola i oblidar-se" del projecte. "Quina necessitat tinc jo de ficar-me en aquest problema", es va arribar a qüestionar. "Per els uns i els altres em van donar nims per a seguir avant", ha destacat. "Sort que no vaig tirar la tovallola", ha reflexionat.

   Herrero s'ha mostrat "enamorada de la idea d'ensenyar a la societat la collecció d'art en aquest únic entorn" i ha detallat que un dels objectius de l'engegada del centre d'art ha sigut "traure a la llum la bellesa dels edificis i la seua histria". Amb aquesta collecció, ha posat en valor, es crea "un altre focus de cultura a Valncia per al gaudi dels valencians".

   Precisament, quant al procés de restauració, la presidenta de la Fundació ha ressaltat que durant la intervenció s'han tingut en compte "metre a metre" els cnons esttics de l'poca. "Ha quedat preciós, relaxant, modern, han sabut adaptar la singularitat de l'edifici per a albergar grans obres d'art", ha valorat, al mateix temps que ha considerat que el centre és "una xicoteta joia en el cor de Valncia" al que s'ha sabut traure "el mxim partit".

ENTRADES I PREU

   Les entrades per a visitar l'espai per al que queda d'any ja estan a la venda en la pgina web del centre d'art, mentre que els tiquets per a 2024 eixiran a la venda a partir de desembre. El preu de l'entrada general és de 9 euros si s'adquireixen des de la pgina web i de 10 euros en taquilla. A més de l'entrada general, els visitants podran gaudir de visites guiades, els dimarts a les 17.00 hores, i de visites exclusives pensades per a grups.

   L'horari és de dimarts a dissabte de 10.00 a 20.00 hores i els diumenges, quan l'entrada és gratuta, de 10.00 a 14.00 hores. Fins a hui, segons han explicat des del centre, s'han venut més de 4.000 entrades, incloses les gratutes, que s'han esgotat ja para tot el que queda de 2023.