MADRID, 2 Oct. (EUROPA PRESS) -
L'assassinat del periodista saudita Yamal Jashogi a l'interior del consolat de l'Arbia Saudita a la ciutat turca d'Istanbul compleix aquest dilluns cinc anys, en un moment en el qual els principals sospitosos de donar l'orde segueixen sense rendir comptes i davant la volta de Riad al primer plnol de la política internacional, a pesar de l'allament al que va ser sotms en un primer moment el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salmán.
Jashogi va ser assassinat i esquarterat per agents saudites enviats per orde del propi Bin Salmán, qui el 2019 va assumir la seua "total responsabilitat" en el succés, si bé va negar haver donat l'orde que el periodista fóra executat, en contra del que reflecteix un document d'Intelligncia nord-americana desclassificat tres anys després del succés.
El periodista, que collaborava en 'The Washington Post', va ser editor de diversos diaris saudites i va arribar a entrevistar en diverses ocasions a Usama bin Laden, mort líder de l'organització terrorista Al-Qaeda. A pesar de ser durant anys una figura propera a la Casa Real saudita, la situació va canviar amb l'ascens al tron del rei Salmán i el nomenament com a príncep hereu de Bin Salmán, amb el qual es va mostrar molt crític, arribant a marxar-se el 2017 a un exili autoimpuesto.
Així, el 2 d'octubre de 2018 va entrar al consolat saudita a Istanbul per a gestionar uns documents per a poder casar-se amb la seua parella sentimental, Hatice Cengiz, si bé mai va eixir de les installacions. Les restes del periodista, esquarterat pels agents saudites, no han sigut localitzats fins avui, sense que Riad haja desvetlat el seu parador.
L'assassinat va deslligar una greu crisi diplomtica entre Turquia i l'Arbia Saudita, inclosa la imputació de diversos saudites per part de la Fiscalia turca, que va reclamar a més a Riad l'extradició dels sospitosos, entre els quals figuraven Saud al Qahtani, assessor de Bin Salmán, i el 'número dos' de la Intelligncia saudita, Ahmed a l'Asiri.
Per la seua banda, gran part de la comunitat internacional es va pronunciar contra l'assassinat i fins i tot l'actual president nord-americ, Joe Biden, va prometre durant la seua campanya electoral en 2020 tractar el país "com un paria", arran de les conclusions dels servicis d'Intelligncia, que apuntaven directament a la responsabilitat de Bin Salmán.
Un dels exemples d'aquest distanciament va tindre lloc al novembre de 2018, menys de dos mesos després de l'assassinat, quan Bin Salmán va ser apartat de la foto de família durant la cimera del G20 en Argentina, en la qual el príncep hereu va quedar en un extrem i amb diversos espais buits al seu al voltant.