Com afrontar l'aniversari de la dana: autoreflexió i centrar-se en els avanços i aprenentatges aconseguits

   VALÈNCIA, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

   L'arribada de l'aniversari de la tràgica riuada del passat 29 de l'octubre pot provocar a les víctimes una reactivació dels símptomes, des de la nostàlgia fins a la ira, sentiments normals després d'un trauma, però és "molt important no estancar-se" en ells, sinó aprofitar per a iniciar un procés d'autoreflexió i centrar-se en els avanços i aprenentatges aconseguits.

   Així, ho aconsella la psicòloga de Cruz Roja de la seu de Xiva, Susana Silva, en una conversa amb Europa Press, en la qual explica que davant de la presència continua d'informacions en els mitjans per la commemoració del primer aniversari de la dana i els propis comentaris entre afectats, cal encarar el moment des d'una perspectiva "positiva" perquè "estos sentiments que es desperten no facen un dany profund".

   La tècnic trasllada als afectats als quals acompanya que esta tragèdia és "alguna cosa que no es va a esborrar ni cal dir-los que cal oblidar, sinó és alguna cosa que cal integrar a la vida perquè va ser real, és un succés, però cal mutar-ho, transitar-ho amb una visió diferent".

    En estos dies, s'han d'obrir un procés de revaluació que "no se centre només en el perdut, en el que ja no està, en el que s'estranya", sinó cal plantejar-se: "Bé, a partir d'això que m'ha tocat viure, perquè ha sigut una situació no controlada, quins avanços he tingut com a persona, quina he guanyat, veure si he guanyat resistència, resiliència, fins i tot pot ser que nous amics o noves persones que em poden acompanyar en situacions de crisis, i quins aprenentatges he tret, com la forma d'enfrontar-me a una catàstrofe".

   "Quan arriben estos pensaments de molèstia, no cal estancar-se en ells, fer la reflexió des de l'altre costat de la moneda, del bé que això que m'ha portat a la meua persona i a la nostra família per a millorar", recomana. Així, quan s'aconseguix "mutar" els pensaments negatius i "transitar-los amb una visió diferent, en el que sí es té o és possible, és quan ja s'està sanant".

   En qualsevol cas, matisa que es tracta d'una recomanació general, perquè depèn molt de la situació concreta de cada persona, de les pèrdues que hagen tingut, físiques, emocionals o d'un ser estimat, que van sumant càrregues i són més difícil de gestionar. També de l'experiència prèvia per a afrontar situacions difícils o del teu moment vital, si s'està només, es viu en família o es compta amb una xarxa externa de suport.

"RESPECTAR CADA PROCÉS"

   Així, l'experta, que realitza des de desembre acompanyaments en la zona de Bunyol i Xirivella, constata que "cada persona és un univers en este sentit i té els seus propis procés i cal respectar-los". Alguns ja estan aconseguint tirar endavant funcionalment, relata, encara que "encara no es puga dir que hagen tancat el cercle", mentre que uns altres, que encara ni tan sols han pogut entrar en les seues cases, perdura el malestar, l'ansietat, l'estrès posttraumàtic, que s'accentua quan plou, fins i tot simplement quan veuen núvols.

   D'ací, la importància del suport psicosocial institucional i de les ONG desplegat per a acompanyar als afectats perquè és "de gran utilitat no sentir-se només en este procés, anar de la mà per a tirar endavant". Hi ha fins i tot casos, compte, que els genera ansietat demanar ajuda. "Jo mai abans havia demanat diners, jo preferisc dormir en el sòl", arriben a dir.

   Per això, és fonamental que en els casos d'aïllament per vergonya o desconeixement la xarxa externa --veïns, amics, familiars-- ho trasllade a associacions o institucions per a poder actuar i que ningú quede sol.

"TRISTESA, IMPOTÈNCIA, MALESTAR"

   De la zona de Xiva és Juan Morea, que va a complir 75 anys, i un dels milers de valencians que ha de superar les ferides de la dana, materials i emocionals. I ha d'encarar el procés sol, encara que prop de la seua casa destrossada visca la seua germana i família que li recolzen, i d'associacions com Cruz Roja.

   En la barrancada va perdre tots els seus records personals i la majoria de les seues mascotes, dos gossos, el seu gat més mans, cinc gallines i un pollastre. "No ens van avisar", recalca a Europa Press. Tres gates, que creia que també van morir, van aparèixer al mes, "amb molta por estaven horroritzades". L'aigua també li va inutilitzar el tractor, la seua família des de generacions és agricultor.

   Però a ell no li va passar res. L'aigua, que va arribar als 2,10 metres, li va enxampar per sorpresa, va trencar el reixat i va començar a inundar la planta baixa. Les cadires li colpejaven el cap i amb la roba i les botes que portava no podia nadar. "Vaig tenir molta por, vaig veure la mort", recorda. Eren les 18.00 hores.

   Va deixar de nadar i va aconseguir localitzar l'escala i pujar esglaó a esglaó. Fins al graó número 12, en el qual va deixar de notar l'aigua. Ja era de nit. I ací va esperar fins que prop de les 22.00 hores va arribar una patrulla de rescat.

   Un any després seguix sentint "tristesa, impotència, malestar" i dorm pitjor. "Va passar el primer glop, la dana, però ara ve el segon glop, la reconstrucció", assenyala, i critica la burocràcia per a rebre ajudes que li permeten rehabilitar la seua casa i expressa por davant de les moltes despeses que encara ha d'afrontar: ni tan sols té porta en el seu dormitori i ha de dormir en un llit que li han prestat en el saló. "És una lluita molt lletja i em va a tocar pelar molt", postil·la.