Com influïxen les mascotes en el desenvolupament emocional dels menors? Un estudi ho revela

   VALÈNCIA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Un equip d'investigació del projecte INMA (Infància i Medi ambient), en el qual participen entre altres la Universitat de València i la Fundació Fisabio de la Generalitat, ha analitzat com la tinència de mascotes durant els primers anys de vida pot relacionar-se amb aspectes del benestar emocional i conductual en la infància.

    Els resultats, basats en dades del 1893 famílies de València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa, suggerixen que el tipus d'animal i moment de convivència poden influir de forma diferent en el desenvolupament emocional infantil.

   El Projecte INMA, coordinat pel Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp), és una cohort multicèntrica espanyola creada per a estudiar els efectes ambientals (aire, aigua, dieta, entorn) sobre el desenvolupament infantil.

   En l'estudi, publicat en la revista 'World Journal of Pediatrics', es va examinar la presència de diferents tipus d'animals com a gossos, gats, ocells i "altres animals" com a rosegadors, peixos o rèptils, en les llars quan els xiquets i xiquetes tenien un i entre quatre i cinc anys, i es va avaluar la seua possible relació amb problemes emocionals o "internalitzants" (com a ansietat, depressió o somatització) i conductuals o "externalizants" (com a ruptura de normes o hiperactivitat) als set o huit anys d'edat.

   Les anàlisis van revelar que la tinència continuada d'"altres animals" (com a peixos, tortugues o hamsters) es va associar amb un efecte protector enfront dels problemes emocionals, mentre que tenir gats solament als quatre o cinc anys va mostrar una associació lleu amb més símptomes emocionals o conductuals. No es van observar diferències significatives per a gossos o ocells, així com per a la variable conjunta de tenir qualsevol tipus de mascota.

   La relació entre tenir un gat als quatre o cinc anys i major risc de símptomes emocionals o conductuals en la infantesa intermèdia és una associació que ha d'interpretar-se amb cautela, segons l'equip investigador.

   "Podrien existir biaixos per selecció familiar (famílies amb certes característiques podrien ser més propenses a tenir gats, per exemple), canvis en la convivència o en la cura de la mascota, o diferències en com els pares perceben el comportament infantil", explica Marisa Estarlich, investigadora del Departament d'Infermeria de la UV, co-autora del treball i investigadora de Fisabio i del Ciberesp.

   "Cal tenir en compte que estes troballes no impliquen necessàriament causalitat i que també hi ha factors no mesurats, com la inclinació real a la mascota, la possible defunció d'animals (i el dol que això podria implicar), les condicions de l'entorn de convivència o les diferències en la criança, que podrien influir", explica Llúcia González, investigadora del Ciberesp en Fisabio i primera signant de l'article.

    En l'estudi també han participat el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública, la Universitat d'Oviedo, la Universitat del País Basc (EHU), la Universitat Jaume I de Castelló, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'IIS Biogipuzkoa.