La Companyia Nacional de Teatre Clàssic arriba al teatre Rialto amb 'La Fortalesa'

    VALÈNCIA, 15 Oct. (EUROPA PRESS) -

    La Companyia Nacional de Teatre Clàssic estrena matí en el Teatre Rialto 'La fortalesa', escrita i dirigida per Lucía Carballal i després de la funció comptarà amb un col·loqui a càrrec de l'equip artístic, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

    L'espectacle, que podrà veure's fins al 19 d'octubre, forma part del cicle 'Diàlegs Contemporanis', que el seu objectiu fonamental és posar en valor la capacitat dels clàssics per a influir en la creació contemporània i, al seu torn, poder brindar la possibilitat que autors de l'actualitat il·luminen els aspectes menys coneguts d'estes grans obres.

   En este cas 'La fortalesa' dialoga amb 'El castell de Lindabridis', de Calderón de la Barca, obra dirigida per Ana Zamora, que va estar en la programació del Teatre Principal la temporada passada i que se centra en la figura del pare absent.

   L'obra gira entorn de l'herència. Tot allò, material o immaterial, que rebem dels nostres pares, també el patrimoni cultural que, com a societat, heretem de les generacions que ens van precedir.

   Si ben el motor de l'obra de Calderón és l'afany d'una princesa per heretar el regne patern, 'La fortalesa' aborda l'anhel d'una filla per ocupar un lloc en la vida del seu pare, un arquitecte desaparegut al que va conèixer molt poc i al que ja només pot accedir a través dels edificis que va construir.

   L'autora i directora Lucía Carballal establix un nexe entre la seua pròpia biografia i 'El castell de Lindabridis'. "Mai vaig pensar que el meu pare, la seua absència i la seua arquitectura em donarien la clau per a accedir a Calderón, o que Calderón em donaria la clau per a accedir al meu pare, al que no vaig poder conèixer massa", assenyala la directora.

   L'obra està narrada per tres actrius, Mamen Camacho, Natalia Huarte i Eva Rufo, que oferixen tres perspectives, tres intents de construir a un pare i al mateix temps escapar d'ell, tres maneres de mirar al passat des de la contemporaneïtat, tres diferents punts de vista que corresponen a diferents etapes de la vida, perquè amb el transcórrer dels anys cada vegada que mirem al passat ho fem de forma diferent.

   Completen l'equip artístic Pablo Chaves Maza (AAPEE), responsable de l'escenografia i del vestuari; Benigno Moreno, en el disseny de so, i Elvira Ruiz Zurita, a càrrec del treball de videoescena.

   L'espai escènic és molt conceptual i simula una sala d'exposicions d'un museu d'art contemporani, amb una escultura penjant del sostre que representa una al·legoria del castell volador de Lindabridis, i relacionant-la amb els edificis -fortaleses- que com a arquitecte va construir el pare de l'autora. Una escenografia que ens parla del vincle amb el pare, de l'inassolible, de la relació entre el terrenal i l'ideal.

   'La fortalesa' és una obra "honesta, profunda i molt personal", en la qual Lucía Carballal s'obri en canal per a acostar-se al seu pare reflexionant sobre l'herència rebuda, una obra amb la qual tanca un cicle i que recupera el bon teatre com a catarsi. Les entrades, amb preus entre 8 i 16 euros, es poden adquirir en les taquilles dels Teatres Principal i Rialto, i en la taquilla online de l'IVC.