Comprar un habitatge a València costa el doble que el 2019, però els salaris sol han pujat un 10%, segons la UPV

   VALÈNCIA, 14 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El preu mitjà de l'habitatge nou s'ha duplicat des del 2019 a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, però els salaris sol han pujat un 10%, amb el que el mercat s'ha tornat "inaccessible".

   Esta és una de les conclusions de l'últim informe de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al tercer trimestre del 2025.

   El valor mitjà de venda supera ja els 3.700 euros/m2 en la capital i aconseguix més de 4.500 euros/m2 en municipis com Godella, Almassera o El Puig. "La conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però es buida d'accessibilitat", ha advertit el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López, en un comunicat.

   L'informe assenyala que l'oferta efectiva d'obra nova s'ha reduït més d'un 80 % en sis anys. Huit districtes de la ciutat manquen de promocions actives i les poques que existixen es dirigixen a compradors d'alta renda o inversors internacionals.

    Els salaris, en canvi, apenes han crescut un 10% des del 2019. Hui l'esforç mitjà per a adquirir un habitatge supera el 45% dels ingressos nets d'una llar tipus, molt per sobre del llindar d'accessibilitat recomanat per la Unió Europea, que se situa en el 30%.

   "El mercat és estadísticament visible, però socialment invisible", explica Cos-Gayón. "Les famílies treballadores són les grans absents del nou cicle immobiliari", ha afegit.

ENCARIMENT DEL LLOGUER

   La tensió està també molt present en el mercat del lloguer. De fet, València lidera el 2025 l'encariment del lloguer a Espanya, amb un augment interanual del 17,1%. El preu mitjà mensual aconseguix els 1.674 euros, la qual cosa converteix l'arrendament en una opció inviable per a bona part de la població treballadora i jove.

   "El 35% dels contractes signats són ja de caràcter temporal o de curta estada, mentre el lloguer de llarga durada es reduïx per la inseguretat jurídica i la retirada d'oferta després de la Llei d'Habitatge 12/2023", ha remarcat Cos-Gayón.

   A més, el director de la Càtedra ha postil·lat que aquesta situació "cronifica el desarrelament urbà: joves que retarden la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure en la ciutat on treballen".

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC AGREUJA LA PRESSIÓ

   Espanya va aconseguir l'1 de gener del 2025 una població total de 49,08 milions d'habitants, superant per primera vegada la barrera dels 49 milions. El creixement anual del 2024 va ser de més de 458.000 persones, hagut d'íntegrament al saldo migratori positiu. En este aspecte, la Comunitat Valenciana ha sigut una de les regions més dinàmiques: la seua població ha crescut un 5,5% des del 2022, i el 84% d'este augment prové de població estrangera, segons dades referenciades en l'informe.

   Este creixement, encara que positiu, segons l'Observatori, "agreuja la pressió sobre un parc d'habitatge ja insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions".

   En este context, l'informe identifica el cost de construcció com un "obstacle determinant. Els materials, l'energia i la mà d'obra han encarit l'edificació fins a fer-la inviable en molts casos. Les vacants de treballadors en el sector s'han multiplicat per quatre en l'última dècada i la fragmentació empresarial impedix assumir grans promocions públiques o privades".