David Zorrakino - Europa Press
MADRID, 21 Jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional començarà el pròxim 22 de setembre a estudiar els recursos d'empara presentats per dirigents del procés contra la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-los la llei d'amnistia, després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la mesura de gràcia.
Segons ha informat la cort de garanties este dimarts, començarà amb el recurs d'empara interposada pel secretari general de Junts, Jordi Turull, en un ple el ponent del qual serà el magistrat José María Macías. La resta s'assenyalaran "en els plens successius".
El Tribunal Constitucional va acordar l'any passat admetre a tràmit el recurs d'emparament presentat per Turull contra el 'no' del Suprem a amnistiar-li la malversació del procés.
Igual que l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, els recursos dels quals d'empara ja van ser admesos a tràmit, Turull impugnava dos resolucions del Suprem: en la qual se li va denegar l'aplicació de l'amnistia; i en la qual el tribunal va confirmar la seua decisió en rebutjar la seua súplica.
I, de la mateixa forma que ells, va sol·licitar com a mesura urgent que se li deixara en suspens la pena d'inhabilitació per a exercir càrrec públic, que arriba fins al 2030, ja que és l'única que queda vigent després dels indults a les penes de presó.
El dirigent de Junts va basar el seu recurs d'emparament en suposades vulneracions del principi de legalitat penal (article 25.1 de la Constitució) i del dret a la tutela judicial efectiva (article 24.1).
El TC va accedir a estudiar el seu recurs d'emparament en apreciar "una especial transcendència constitucional, ja que planteja un problema o afecta a una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina" i perquè "l'assumpte suscitat transcendix del cas concret perquè podia tenir unes conseqüències polítiques generals".
I és que la justícia europea va avalar la setmana passada la llei d'amnistia, en establir en dos sentències vinculants que la norma no xoca amb el Dret de la Unió Europea, ni afecta als interessos econòmics de la Unió.
El TJUE va respondre així a dos de les quatre qüestions prejudicials que els tribunals van enviar a Luxemburg pels seus dubtes sobre la compatibilitat de la llei amb les regles de la UE; dos assumptes respecte als quals l'Advocat General en el seu dictamen no vinculant de novembre va descartar que afectara a interessos financers de la UE, ni que fora una "autoamnistia", encara que esta última referència no apareix en les sentències.