Culturarts ret homenatge a Amparo Rivelles amb la projecció de 'El Clavo' a La Filmoteca

VALÈNCIA 15 Ene. (EUROPA PRESS) -

CulturArts retrà este dijous homenatge a l'actriu d'origen valencià Amparo Rivelles, morta el passat 7 de novembre, amb la projecció de la pel·lícula 'El Clavo' a la sala Luis G. Berlanga de La Filmoteca, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

El director general de CulturArts, Manuel Tomás, assistirà a la projecció, la presentació de la qual i posterior col·loqui anirà a càrrec de Juan Miguel Company, crític de cinema i professor de la Universitat de València.

Emmarcada dins del cicle Bàsics Filmoteca, que en la seua quarta edició està dedicat a la història del cinema espanyol, 'El Clavo' també podrà veure's el divendres 17 de gener a les 18.00 hores. A més dels dos passes de la cinta, dins de l'homenatge de CulturArts a Amparo Rivelles, la Filmoteca ja ha projectat 'La duquesa de Benamejí (1949)', protagonitzada també per l'actriu i dirigida per un altre valencià, el cineasta Luis Lucia.

Amparo Rivelles va nàixer a Madrid l'11 de febrer de 1925, era filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara i pertanyia a una família de llarga trajectòria artística. Amb 14 anys, en 1939 es va incorporar professionalment a la companyia teatral de la seua mare i un any després va debutar en el cinema amb Mary Juana, d'Armando Vidal.

Al començament de la dècada de 1940, va signar un contracte en exclusiva amb la productora Cifesa, interpretant papers protagonistes en 'Alma de Dios', d'Ignacio Farrés Iquino; 'Malvaloca', de Luis Marquina; 'Eloísa está debajo de un almendro', 'El Clavo' i 'La fe', de Rafael Gil; 'Eugenia de Montijo', de José López Rubio o 'Alba de América', de Juan de Orduña, que la van conduir ràpidament a l'èxit i el reconeixement. Va rodar a les ordres d'Orson Welles en la versió espanyola de 'Mister Arkadin' i de Tulio Demicheli en 'La herida luminosa'.

TRASLLAT A AMÉRICA

A final dels cinquanta, es va traslladar a Amèrica per a treballar a la televisió cubana i va establir la seua residència durant vint anys a Mèxic, on va fer teatre i va rodar moltes pel·lícules i telenovel·les. El seu retorn a Espanya es va produir en 1979 amb l'obra 'Salvar los delfines', de Santiago Moncada, i han estat ja considerada una de les actrius més prestigioses del panorama espanyol.

Tot i que es va centrar en la seua carrera teatral, en 1986 va aconseguir el Premi Goya a la Millor Actriu, per la pel·lícula 'Hay que deshacer la casa', de José Luis García Sánchez. Amb 'Esquilache', de Josefina Molina, va obtenir una segona nominació, esta vegada com a actriu de repartiment.

Per a televisió ha destacat el seu treball en les adaptacions de dos clàssics literaris: 'Los gozos y las sombras' (1982) i 'La Regenta' (1995). Ha dit adéu al teatre el gener del 2006 després d'una representació de 'La duda' a Santander, on havia debutat. Les seues últimes intervencions en el cinema han estat en 'Mar de luna' (1996) de Manolo Matji, i en el curtmetratge 'El olor de las manzanas' (1999) de Juan Cruz.

Entre els guardons rebuts destaca el Premi Goya a la Millor Actriu en 1986, la Medalla d'Or a les Belles Arts en 1989 i el Premi Nacional de Teatre, concedit en 1996. En octubre del 2003, se li va concedir la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.