Descobrixen com degradar tefló i uns altres contaminants quasi indestructibles per a avançar en el seu reciclatge

   VALÈNCIA, 13 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Un equip internacional amb participació de la Universitat de València ha desenvolupat un sistema capaç de degradar tant el tefló (PTFE) com les substàncies perfluoroalquiladas (PFAS), conegudes com a "contaminants eterns", sense necessitat d'altes temperatures ni reactius químics complexos.

    La troballa, publicat en 'Nature Communications', obri una nova via per a l'eliminació i el reciclatge de compostos fluorats altament persistents, considerats fins ara pràcticament indestructibles, destaca la institució acadèmica valenciana en un comunicat.

   Durant dècades, els materials fluorats, com el tefló i altres substàncies perfluoroalquilades (PFAS), han sigut quasi imprescindibles en sectors com les indústries química, tèxtil o electrònica, entre altres, gràcies a la seua resistència a la calor, la fricció i els productes químics.

    No obstant això, esta estabilitat que els va fer tan valuosos també suposa una amenaça ambiental persistent. Els anomenats 'contaminants eterns' són pràcticament impossibles de degradar i hui es poden detectar en l'aigua, els sòls i els organismes vius de tot el planeta.

   Un grup de recerca liderat Taichi Araki i Norio Shibata, de la Universitat de Nagoya (Japó), ha aconseguit trencar els enllaços carboni-fluor --els més forts de la química orgànica-- a temperatura ambiente, mitjançant un procés simple, eficient i sense necessitat de condicions extremes. En el treball ha participat Jorge Escorihuela, professor titular del Departament de Química Orgànica i investigador de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València.

   El mètode es basa en una dispersió de sodi metàl·lic, un reactiu que en entrar en contacte amb els polímers fluorados provoca el seu defluorinación completa i transforma el fluor contingut en els materials en fluorur de sodi (NaF), un compost estable i reciclable. El procés no requerix calor addicional ni equips especials, i permet recuperar fins al 97 % del fluor en forma de NaF.

   L'equip ha demostrat l'eficàcia d'este mètode no solament amb teflón (PTFE), sinó també amb molècules PFAS comunes -PFOA, PFNA, PFBS i TFA- conegudes per la seua persistència ambiental.

   La simplicitat del procediment --realitzable fins i tot a temperatura ambiente-- obri la porta a noves estratègies industrials i mediambientals per al tractament de residus fluorats. Segons els autors, la tècnica podria aplicar-se a la gestió de residus plàstics, així com a la descontaminació de sòls i aigües afectades per PFAS.