Descobrixen en la Cova Dones de Millars unes 120 inscripcions llatines de l'Imperi romà

   ALACANT, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'última campanya arqueològica realitzada en Cova Dones, a Millars, la podria situar com la cova-santuari amb major nombre d'inscripcions llatines coneguda tant a Hispània com en el conjunt de l'Imperi romà. Els treballs, desenvolupats al maig i juny d'enguany, han permès documentar almenys 120 inscripcions llatines. La majoria d'elles estaria datada en els segles I-II d. C., enfront de la quinzena coneguda fins ara.

   Les inscripcions revelen el paper de les dones en la vida ritual del santuari. "Els resultats preliminars indiquen que Cova Dones va ser una cova-santuari freqüentada per dones, ja que entre les inscripcions documentades fins al moment apareixen diversos noms femenins", han detallat des de l'equip investigador liderat per Aitor Ruiz-Redondo, de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències Ambientals d'Aragó de la Universitat de Saragossa (Unizar), i Virginia Barciela, de l'Institut Universitari d'Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant (UA).

   Les lectures epigràfiques desenvolupades en esta campanya i dutes a terme per l'especialista Silvia Alfayé, professora d'Història Antiga de la Unizar, i per Sergio García-Dils, professor de la UNED Sevilla i director de l'Escola Espanyola d'Espeleologia, aporten informació sobre la presència femenina en el santuari subterrani de Dones, ha explicat la UA en un comunicat.

   "Gràcies a un quintet d'inscripcions votives sabem amb seguretat que en època romana es va venerar en la cova a una deessa a la qual cridaven reverencialmente Domina, 'la Senyora', i que les dones van tenir una participació activa en el seu culte. En tres d'elles pot llegir-se 'MALACI', advocación inèdita per a referir-se a una deessa fins ara desconeguda. Esta deessa tenia una advocación concreta, potser relacionada amb l'aigua, en la lectura definitiva de la qual estem treballant actualment", indica Alfayé.

   De moment, l'equip barreja diverses possibilitats sobre la interpretació precisa d'estes advocaciones dedicades a la 'domina' de Dons. En qualsevol cas, "l'existència d'almenys cinc inscripcions dedicades a esta mateixa divinitat demostra que no estem davant de visites esporàdiques amb una fi religiosa genèrica, sinó davant d'un culte específic a una deïtat concreta".

   "Així mateix, el fet que els textos es concentren en una zona precisa i delimitada de la cova, allunyada de l'entrada, confirma que es tracta d'un culte organitzat", ha explicat l'especialista García-Dils.

   Per la seua banda, Barciela ha apuntat: "A més, en el santuari trobem nombroses fusayolas, la qual cosa probablement indicaria l'ofrena de fusos, un instrument de treball tèxtil que, en l'antiguitat, s'associa a l'àmbit femení. Este fet encaixaria amb les evidències epigràfiques que apunten a una participació activa de les dones en el santuari".

   "Sobre este tema, caldria reflexionar sobre el primer nom escrit que fa referència al jaciment: Cova de les Dones. És possible que es tracte de la fossilització d'un topònim que fa al·lusió a la presència de dones o d'entitats femenines en la mateixa", puntualitza la investigadora.

   Estos textos es localitzen en una sala concreta de la cavitat que els investigadors han denominat "santuari romà", a més de 200 metres de profunditat i descoberta per primera vegada el 2024. Les inscripcions es troben en les parets i sostres de la sala. El sòl compta amb xicotetes pozas naturals ('gours') que retenen l'aigua de les galeries subterrànies, i en les quals els qui van visitar el santuari van dipositar ofrenes materials de divers tipus.