Desenvolupen un sistema que permet millorar l'aerodinàmica dels avions i reduir les seues emissions

   VALÈNCIA, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'institut Clean Mobility & Thermofluids (CMT) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha participat en el desenvolupament d'un innovador sistema de tecnologia 'morphing' que permet millorar l'eficiència aerodinàmica dels avions i reduir les seues emissions de CO2.

   La incorporació d'esta tecnologia farà possible avançar en el desenvolupament d'ales intel·ligents i en la fabricació d'aeronaus de nova generació, amb un menor consum energètic, explica la institució acadèmica.

   El projecte Flexwing ha sigut executat per un consorci valencià liderat per Comet Aerospace i integrat per la UPV i les empreses Calsens i Mecanitzats, junt amb l'institut tecnològic Aidimme, amb la participació de RYD Engineering i la col·laboració d'Airbus.

   Esta col·laboració ha fet possible la fabricació, assemblatge i validació experimental del demostrador a escala real de la superfície sustentadora de geometria adaptable que optimitza el comportament aerodinàmic dels avions.

   En concret, consistix en una estructura interna accionada i una superfície externa flexible, dissenyades per a optimitzar el perfil aerodinàmic de l'ala en cada fase de vol, detalla Luis García-Cuevas, catedràtic i investigador sènior del projecte en CMT-UPV.

   L'equip de la Politècnica ha dirigit el disseny de l'experiment i els assajos funcionals i operacionals, entre els quals s'inclouen proves en túnel de vent, així com la instal·lació de solucions avançades de sensorización mitjançant fibra òptica integrada, capaces de monitorizar en temps real el comportament de les estructures.

   "La campanya d'assajos en el túnel de vent de CMT ha confirmat que les estructures 'morphing' aplicades en ales superen a les superfícies rígides tradicionals. En permetre canvis progressius en la forma del perfil en vol, optimitzen l'adaptació a diferents fases, reduïxen la resistència aerodinàmica i augmenten notablement l'eficiència del sistema", valora Andrés Tiseira, catedràtic i co-IP del projecte en CMT-UPV.

    Els pròxims passos del projecte se centren a avançar cap a majors nivells de maduresa tecnològica i facilitar la seua futura aplicació industrial. Entre les línies de treball previstes destaquen l'escalat del sistema per a la seua integració en aeronaus reals, la validació en condicions operacionals més exigents i l'optimització de materials i sistemes d'actuació. També és possible la seua transferència a altres sectors on l'optimització aerodinàmica és clau.