El "devessall" de residus arreplegats en la dana va ser equivalent a la generació anual de tota la Comunitat Valenciana

   VALÈNCIA, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La terrible dana del 29 d'octubre del 2024 va deixar al descobert el problema de la gegantesca quantitat de residus que es generen i el risc que suposen si no es gestionen de forma adequada. Ara, un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV), publicat per Fundació Naturgy, demostra que la planificació de la gestió de residus és una mesura "essencial" per a afrontar futures inundacions.

    "La seua correcta gestió ens ajudaria a reduir els seus efectes i facilitar una recuperació molt més ràpida", assenyala Miguel Ángel Artacho, professor de la UPV, director del Centre d'Investigació en Direcció de Projectes, Innovació i Sostenibilitat (PRINS) i autor de l'estudi.

    El document, que es presentarà este dijous, 11 de desembre, a les 12.00 hores en el saló d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la UPV, analitza l'ocorregut després de la dana i proposa un conjunt d'actuacions per a evitar que els residus agreugen els danys en pròxims episodis. La inscripció a la jornada està oberta en este enllaç.

    Segons assenyala la universitat en un comunicat, quan una inundació afecta a zones urbanes, la producció de residus es multiplica de forma dràstica. En la dana que el 29 d'octubre del 2024 va assolar part de la província de Valencia es van arreplegar prop d'1,5 milions de tones, una xifra equivalent a la generació anual de tota la Comunitat Valenciana, subratllen.

    Este "devessall de materials danyats i arrossegats per l'aigua tensionó significativament els sistemes convencionals de gestió i va afegir nous riscos", advertixen des de la institució acadèmica.

    Els residus poden bloquejar infraestructures de drenatge, empitjorar la durada i l'abast de la inundació, impedir l'accés dels equips d'emergència, generar riscos sanitaris i ambientals i retardar la volta a la normalitat de les zones afectades.

    "Malgrat la seua rellevància, la gestió de residus després d'un desastre seguix sent la gran oblidada de les mesures de prevenció. Enfront de les grans obres d'enginyeria que capten tota l'atenció pública --i que requerixen anys per a ser dissenyades i executades--, les mesures no estructurals com la planificació prèvia de residus són més àgils, econòmiques, flexibles i sostenibles. Si demà es produïra una nova dana, les úniques actuacions que podrien haver-se engegat en un any serien precisament estes mesures no estructurals", exposa el professor Artacho.

MILLORAR COORDINACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS

   L'estudi proposa reforçar l'anàlisi d'experiències passades, dissenyar plans específics de gestió de residus, millorar la coordinació entre administracions, empreses i ciutadania, incorporar especialistes en residus en els equips d'emergència, simplificar els procediments legals i avançar en tecnologies com a intel·ligència artificial, sensorització o blockchain per a millorar el control durant i després del desastre.

    També recalca la importància de l'educació i la formació, tant dels tècnics com del conjunt de la població, per a garantir respostes més eficaces.

    Artacho destaca a més diverses àrees en les quals encara falta investigació. Entre elles, la necessitat de crear estructures organitzatives més robustes per a atendre els desastres, perfeccionar els models de previsió de residus, millorar l'anàlisi de riscos i avaluar els diferents mètodes de tractament tenint en compte el seu impacte ambiental, econòmic i social a llarg termini.

    "El futur ja no és el que era; els desastres naturals, o més prompte climàtics, tampoc són com abans. Comprendre la seua dinàmica i planificar la gestió de residus és essencial per a reduir les seues conseqüències", conclou Artacho.