Educació veu "punts impossibles" que negociar amb sindicats i advertix que "si no hi ha acord" s'aplicaran igualment

   VALÈNCIA, 7 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha assenyalat que, en les negociacions amb els sindicats de l'àrea, continua havent "determinades qüestions que sembla que són impossibles de negociar" i ha advertit que, encara que continuen "oberts al diàleg", si "no hi ha manera" d'acord, "es van a aplicar i es van a portar avant".

   En estos termes s'ha expressat la responsable del departament de Campanar, durant la roda de premsa de l'inici de les classes 2026-2027 i després d'un final de curs passat marcat per la vaga en l'ensenyament públic no universitària, que es va desenvolupar des de l'11 de maig fins a l'11 de juny, data en la qual va quedar suspesa però no desconvocada. De fet, els sindicats i assemblees docents tenen anunciada una manifestació per al pròxim 12 de setembre.

   A preguntes dels mitjans sobre les negociacions amb els sindicats, Ortí ha asseverat que la seua conselleria té "objectius propis" i que, "si no hi ha manera d'acordar-los" amb les centrals sindicals, "es van a aplicar i es van a portar avant".

   "El nostre objectiu prioritari és que hi haja una educació pública de qualitat i que els nostres alumnes i alumnes tinguen tot el millor que els puguem oferir", ha destacat Ortí.

    Preguntada per quins són els punts en els quals veu "impossible" que s'arribe a un acord, la consellera ha indicat que la qüestió que "més ha dificultat" les negociacions ha sigut el tema de les ràtios, ja que, segons ha exposat, la proposta de la seua Conselleria, --que està establida en 25 alumnes per a este curs--, busca una reducció que siga "progressiva, real, aplicable" i que compte amb "recursos i edificis", mentre que els sindicats demanen una ràtio màxima de 15 alumnes en Infantil i Primària.

   Un proposta que des del departament de Campanar veuen "impossible poder-la aplicar en els terminis que se'ns exigix" ja que, per a això, cal "tenir preparades les infraestructures i la dotació de personal que siga necessària per a realitzar esta reducció de ràtios de manera tan dràstica".

   "Ens encantaria si es poguera arribar a 15, però, per descomptat, que en els terminis en els quals han determinat les organitzacions sindicals, en absolut", ha manifestat Ortí, qui ha subratllat que, "el mateix" ocorre amb la baixada de ràtios plantejada pel Ministeri d'Educació per a l'ensenyament de 0 a 3 anys amb "quatre, sis i huit" alumnes per aula, la qual cosa significa "la meitat dels quals hi ha".

APLICAR MESURES AMB "RESPONSABILITAT"

   I, ha este respecte, ha criticat que "no hi ha estructures per a escolaritzar als alumnes que no càpien en les aules que hi ha en aquests moments" i, ha afirmat: "Si es van a haver de quedar a casa, flac favor, estem fent a la conciliació, a més de que anem claríssimament en contra de la llei, de la llei orgànica".

   En este sentit, ha insistit que la Conselleria d'Educació "té idea d'aplicar moltes mesures i d'afavorir l'escola pública" però "amb responsabilitat" i "atenent a criteris que puguen ser duts a terme".

   Sobre les meses de negociació dutes a terme durant el mes de juliol, la consellera ha indicat que, en elles, es va arribar a concretar "bastants acords" i que, "cada vegada estem un poc més prop de poder acordar certes coses amb les organitzacions sindicals", no obstant això, ha destacat que existixen "determinades qüestions, doncs que sembla que són impossibles de negociar i que, a pesar que hem avançat moltíssimes qüestions, per una qüestió puntual, finalment no es tanquen els acords".

   "Després de veure el full de ruta que, al llarg de tot l'estiu els sindicats han estat llançant, (...) nosaltres no pensem que tinguen intenció de negociar amb nosaltres", ha considerat.

   Així mateix, ha posat en relleu que el document que la Conselleria ha presentat durant les taules de negociació, "va començar amb un foli" i "no va parar de créixer amb coses que s'havien acceptat per part de propostes que havien fet els sindicats" i, no obstant això, ha criticat que el document de les organitzacions sindicals "també no parava de créixer i créixer, perquè el que al·legaven, era que, com més tardava la negociació, més coses tenien per a demanar".

   Per tant, ha insistit que en la negociació "és impossible que hi haja punts de trobada fàcilment, perquè quan un solament el que fa és incrementar les seues peticions i demanar i no té capacitat o no demostra capacitat de poder acordar i trobar termes mitjans, doncs la veritat és que és bastant difícil".

"AMBDUES PARTS HAN DE CEDIR"

    No obstant això, ha apuntat que la Conselleria té convocatòries de taules de negociació que estan "en funcionament al llarg de tot el curs" i que, la postura de l'executiu d'Educació "està, com no pot ser d'una altra manera, oberta al diàleg, a la negociació". Així mateix, ha remarcat que, "en una negociació, ambdues parts han de cedir i no solament una pot imposar".

   Així, ha ressaltat que, en estos moments, la Conselleria va a aplicar aquells acords que van ser aprovats amb el suport d'alguns dels sindicats, i que, en el cas de les qüestions en les quals es veu "impossible" arribar a un acord, "es van a aplicar i es van a portar avant" d'igual forma ja que el seu "objectiu prioritari" és que "hi haja una educació pública de qualitat i que els nostres alumnes i alumnes tinguen tot el millor que els puguem oferir".

ESCRIT DE FISCALIA

   D'altra banda, preguntada per l'escrit de la Fiscalia en el qual sol·licita al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·le la majoria dels serveis mínims fixats pel Consell en la passada vaga en l'ensenyament públic valenciana, Carmen Ortí ha defensat els servicis mínims establits per la seua Conselleria i ha subratllat que per a ells l'alumnat és "el centre i la raó".

   "Respectant el dret de vaga vam establir uns servicis mínims que vam entendre que eren serveis essencials que són precisament aquells que cal protegir. Els nostres alumnes i alumnes no podien no ser avaluats perquè això limitava poder continuar amb els seus estudis, poder entrar en concurrència competitiva no solament amb els companys i companyes de la pròpia comunitat autònoma, sinó també d'altres comunitats", ha explicat.

   I, ha afegit: "Esta decisió es va prendre considerant esta excepcionalitat amb servicis essencials protegint precisament als més vulnerables, que són els alumnes i que són els últims que han de patir les conseqüències de possibles situacions de discrepància o situacions de millora que s'arrosseguen des de fa molts anys".

   "Els tornaríem a fer (els servicis mínims). No em sembla que fora lògic que els nostres alumnes i alumnes no hagueren pogut participar de les PAU i que tots els llocs de les universitats hagueren sigut cobertes per alumnes i alumnes d'altres comunitats autònomes", ha resolt.