Els familiars de les víctimes de Hamàs exigixen respostes: "On estava l'Exèrcit per a protegir-nos?"

974982.1.260.149.20250508164548

   Els qui encara tenen als seus sers estimats segrestats a Gaza demanen que es pare la guerra i hi haja rendició de comptes

   TEL AVIV, 8 May. (De l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Leyre Guijo) -

   Encara que ha transcorregut ja més d'un any i mig des del sorprenent atac del grup terrorista palestí Hamàs que es va saldar amb més d'1.200 morts i més de 200 segrestats, Israel seguix sense haver passat pàgina, sobretot els qui aquell dia van perdre als seus sers estimats o encara esperen que siguen alliberats pels seus captores, que els retenen a Gaza. Tots ells busquen respostes de per què l'Exèrcit no va saber protegir-los i que hi haja rendició de comptes per l'ocorregut.

   L'estupor és major entre els qui vivien en els 'kibutzim' atacats aquell dia a pocs quilòmetres de la Franja i van viure en primera persona l'atac. Els qui residien des de feia anys prop de la frontera amb Gaza estaven acostumats al fet que sonaren les alarmes i al fet que caiguera algun projectil, però en la matinada del 7 d'octubre de 2023 van comprendre que allò superava tot.

   "Durant anys pensàvem que era la frontera més cuidada del món i amb els avançaments tecnològics més grans del món", subratlla Luis Har, un dels pocs ostatges presos per Hamàs aquell dia als quals l'Exèrcit israelià ha aconseguit rescatar. Generalment, recorda, en la zona hi havia presència de soldats però "este dia no hi havia res". "Com va passar? Com es va arribar a això? No tinc cap explicació", afig.

   Per això, sosté que "ha d'haver-hi una investigació oficial" malgrat que el Govern israelià no sembla voler "saber de res". "Ens han deixat descoberts i era el que estava esperant Hamàs per a poder fer una cosa així", lamenta Har, que sosté que el grup terrorista portava cinc anys preparant-se perquè s'ho van explicar els seus captors.

    Ara, ell seguix vivint en el kibutz Urim, on això sí, ha construït un refugi en la seua casa malgrat que per llei no és necessari ja que no està a menys de 7 quilòmetres de Gaza, però la seua parella, Clara, que també va ser segrestada i alliberada en un dels primers intercanvis, no se sent segura per a tornar a la seua casa en el kibutz Nir Yzjak on van patir l'atac.

   Silvia Cuño també va viure en primera persona aquell fatídic dia. Ella i el seu marit van aconseguir resistir tancats en l'habitació segura del seu habitatge en el kibutz Nir Oz, un dels més castigats, però dos dels seus fills no van córrer la mateixa sort. David i Ariel figuren entre els 59 ostatges encara en mans de Hamàs.

    "Sé que estan amb vida", encara que no estan junts, explica en una trobada amb periodistes organitzat per Fuente Latina previ al fet que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, diguera este dimecres que en lloc de 24 serien ja 21 els ostatges que encara seguixen amb vida en mans dels seus captors a la Franja. Des del Fòrum de les Famílies dels Ostatges han demanat aclariments, atès que fins al moment la informació oficial que tenen és que els ostatges vius són 24.

EL GOVERN HA DE PARAR LA GUERRA

   El missatge d'esta dona arribada el 1986 des d'Argentina al Govern de Benjamin Netanyahu és clar: "Que els traguen, que els alliberen, que paren la guerra i traguen als 59 segrestats, els que estan amb vida i els que lamentablement la van perdre".

   "En estos moments ens sentim sols, no sabem per què les coses s'estan allargant", reconeix al seu torn amb impotència Rebecca González, esposa d'Elkana Bohbot, un altre dels ostatges que encara seguix en mans de Hamàs, que en l'últim mes ha publicat tres vídeos seus com a prova de vida. Encara que apunta al Govern de Netanyahu, ja que creu que una vegada tornen tots els ostatges serà quan comencen les investigacions.

    "Tots els que van estar a càrrec el 7 d'octubre han de pagar i han d'anar a la presó", sosté. "Hamás té una ideologia, cada dia naix un de nou i cada dia van a haver-hi més", assenyala esta colombiana casada amb un israelià, per a qui aquell dia es va cometre un "error". "On estava l'Exèrcit? L'Exèrcit és l'única entitat que està per a protegir als seus ciutadans", subratlla.