Els Jaume I aposten per potenciar la competitivitat sense perdre els valors europeus centrats en la ciutadania

   VALÈNCIA, 24 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Els set guardonats amb els Premis Jaume I 2025 han coincidit este dilluns en què Europa ha de potenciar la seua competitivitat per a no quedar-se arrere respecte a Estats Units o Xina, però sense perdre els seus valors centrats en una regulació basada en la ciutadania. "És un equilibri difícil, però necessari", han reivindicat els guardonats que han tornat a reivindicar polítics "valents" en inversió per a "no quedar-nos en la decadència".

   José Luis Mascareñas Cid, premi en la categoria d'Investigació Bàsica; Jan Eeckhout, a Economia; Nuria López-Bigas, a Investigació Biomèdica; Victoria Reyes García, en Protecció del Medi ambient; María Jesús Vicent Docón, en Noves Tecnologies; Damià Tormo Carulla, en Revelació Empresarial; i Silvia de Sanjosé Llongueras, a Investigació Clínica i Salut Pública han oferit este dilluns una roda de premsa prèvia a la tradicional cerimònia de lliurament dels guardons, que se celebrarà matí en la Llotja presidida pel Rei d'Espanya, Felip VI.

   Els guardonats han debatut sobre la falta d'inversió a Espanya, amb un retard de 40 anys respecte a Europa ja que la inversió del PIB és de l'1,5% --s'ha avançat només una desena en un any-- i que segueix "pensant la investigació com fa 20 o 30 anys", així com sobre com la falta de dinamisme i la burocràcia llastren la productivitat europea respecte a altres economies.

   Així, Damià Tormo Carulla ha advertit que Europa està "perdent esta carrera" amb Xina i Estats Units i sobre aquest tema ha apuntat al la dita que "EUA regula per a les seues empreses, Xina per al seu govern i ací per als ciutadans" i, ha assenyalat, "esta mentalitat és molt difícil canviar-la".

   A més, ha constatat que amb la Intel·ligència Artificial "tots els fonaments que coneixem van a canviar en un molt breu període de temps" al que cal sumar els canvis en la situació geopolítica. "Potser ens està fent menys competitius, però tampoc podem perdre els nostres valors, va a ser molt interessant veure com naveguem", ha exposat.

   "Jo em sent molt més confiada en el que tenim a Europa que en este llibremercat tan salvatge com és l'americà", ha apuntat Silvia de Sanjosé Llongueras, que ha reivindicat no obstant això "respondre" al "Tsunami que ve amb la Intel·ligència Artificial": "A Europa tenim un model que és molt privilegiat, però ens estem quedant en la decadència".

   Victoria Reyes García ha exposat que davant dels desafiaments globals que suposa el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, així com els reptes de la IA i de les noves tecnologies, "més que veure-ho com una decadència és veure com exportem i emfatitzem estos valors de la ciència a Europa de regular per a la ciutadania". "Més que de competitivitat cal parlar de cooperació, estos problemes globals no es poden resoldre pensant en qui gana, ens afecten a tots", ha apuntat. A més, ha advertit que darrere de les campanyes de desinformació en les xarxes dirigides als joves hi ha "forts interessos econòmics".

   Per la seua banda, Jan Eeckhout ha apuntat que el repte és superar "el risc del que va a passar amb la IA i una concentració del poder econòmic". "El perill no és que un robot et lleve el teu treball, sinó la concentració en quatre grans", ha assenyalat.

"POLÍTICS VALENTS"

   Així mateix, José Luis Mascareñas ha lamentat que a pesar que els polítics "parlen molt que cal invertir" en R+D, "la realitat és que no és una prioritat si no és un temps de crisi, quan no hi ha pressions com va succeir amb la pandèmia de covid" perquè "els resultats de la investigació solen veure's a mitjà o llarg termini" i esta distància "no sol ser molt atractiu" per a ells.

    Però, ha subratllat, "no podrem ser mai un país competitiu a nivell internacional si no tenim un finançament sostingut en el temps" i para això ha apuntat que són necessaris uns Pressupostos Generals de l'Estat que "arrepleguen una aposta molt clara en inversió" a més de revisar com es desenvolupen programes de talent i de formació: "La Universitat espanyola necessita un bon bellugue".

   En este sentit, Silvia de Sanjosé Llongueras ha afegit que un altre dels problemes d'Espanya és que emmalaltix de la capacitat de garantir als joves investigadors "un mínim d'estabilitat amb bons sous" per a retenir el talent i que no hagen d'emigrar per a desenvolupar la seua carrera professional. "Necessitem polítics valents que siguen capaços de mirar a més llarg termini i no només a una legislatura", ha reclamat Nuria López-Bigas.

   De la mateixa manera, María Jesús Vicent Docón ha apuntat que a més de la inversió també és necessaris polítiques que garantisquen que la investigació siga autosostenible com establir beneficis a les empreses que s'establisquen a Espanya o afavorir als autònoms.