Rober Solsona - Europa Press - Archivo
VALÈNCIA, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -
Els negocis de l'Horta Sud han rebut 165 milions d'euros en ajudes directes per la dana del passat 29 d'octubre, segons ha informat la Mancomunitat de l'Horta Sud este dilluns en una jornada tècnica celebrada per a analitzar l'impacte de la barrancada en els sectors econòmics.
A l'acte han assistit personal tècnic de les Agències de Desenvolupament Local (ADL), representants de sindicats i dirigents d'algunes institucions com Ivace o Labora, ha indicat la Mancomunitat de l'Horta Sud en un comunicat.
En la jornada s'ha presentat l'informe elaborat pel Pacte per l'Ocupació de l'Horta Sud sobre les subvencions que han percebut els negocis de la comarca que van resultar afectats per la dana, així com l'estudi promogut per la Universitat de València (UV) sobre l'impacte de la catàstrofe en el comerç, elaborat per l'alumnat del màster de Societat Digital.
"Agraïsc enormement a la UV i, en este cas, al professor Antonio Ariño que impulsara l'estudi del comerç perquè ens va a marcar el camí per a enfocar la reconstrucció d'este teixit econòmic. Gràcies al professorat i alumnat que s'ha implicat. També estic orgullós del treball realitzat per l'equip del Pacte per l'Ocupació al llarg d'estos mesos", ha destacat el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, en la seua intervenció.
L'informe sobre les subvencions i ajudes ha sigut elaborat pel tècnic del Pacte José Luis Collantes des del mes de novembre del 2024 i s'ha actualitzat amb cada nova convocatòria o decret de resolució. El document està a la disposició de qui el vulga consultar en la pàgina web.
Entre les 30 convocatòries diferents d'ajudes que s'han llançat al llarg d'un any, per les diferents administracions públiques, un total de 6.903 empreses i comerços de la comarca van tramitar més de 10.000 sol·licituds, la qual cosa ha suposat que perceben 165 milions d'euros.
En esta xifra no estan comptabilitzades les ajudes a persones autònomes perquè no es disposa de la informació del municipi al que pertanyen, i tampoc les privades.
MUNICIPIS
Per municipis, els negocis de Catarroja han rebut prop de 20 milions d'euros en ajudes, seguits dels de Paiporta, que han percebut 17,4 milions. A Beniparell, comerços i empreses han tingut subvencions per 13,3 milions. A Quart de Poblet, la xifra ascendeix a 12,4 milions.
Per damunt dels onze milions d'euros estan els negocis d'Albal, Aldaia i Torrent. A Massanassa, el nivell de subvencions ascendix a 10 milions, similar al de Picanya.
Els negocis de Sedaví han percebut huit milions, mentre que a Alfafar han arribat 7,6 milions. El sector econòmic d'Alaquàs ha percebut 6,2 milions, el de Xirivella ha aconseguit 5,8 milions i el de Silla ha tingut ajudes per cinc milions.
A la resta de municipis també han arribat ajudes: Benetússer (4,3 milions), Picassent (3,6 milions), Manises (2,8 milions), Alcàsser (1,8 milions), Mislata (1,4 milions) i Llocnou de la Corona (148.000 euros).
Durant la jornada, s'ha reflexionat sobre la "necessitat" de conèixer la incidència real que han tingut les ajudes en el rellançament dels negocis, per al que s'ha proposat que institucions i Universitat unisquen esforços per a realitzar un estudi "més profund", partint de les dades.
L'esdeveniment també ha inclòs la presentació de la conclusions de l'estudi que la UV i el Pacte per l'Ocupació de l'Horta Sud han realitzat sobre l'impacte de la dana en el comerç local. El treball ha sigut realitzat per l'alumnat del màster de Societat Digital de la UV, dins de la seua fase de pràctiques i ha estat basat en les dades dels municipis de tota la comarca, amb treballs de camp més específics a Paiporta, Sedaví i Alfafar.
L'estudi, presentat per Berta López, posa de manifest que "la bretxa digital impedix que una part del comerç puga reobrir o tirar endavant". "Les dificultats per a tramitar les ajudes per part del comerç en mans de persones d'edat avançada, estrangeres o amb pocs recursos, que coincidixen amb aquelles amb falta de coneixements tecnològics, ha engrandit la desigualtat en el sector", apunta.
Una altra de les conclusions de l'estudi és que la dana "està provocant una transformació del paisatge comercial, ja que certs negocis tradicionals, amb gran arrelament en els barris, la reobertura dels quals requeria més fons econòmics, han sigut substituïts per immobiliàries, gestories o financeres".
Finalment, l'estudi apel·la a "buscar solucions integrals per a rellançar el comerç en la comarca i a aplicar plans inclusius, que tinguen en compte les desigualtats que existixen en el comerç i en la societat, i contemplen suports específics a esta població més vulnerable".