Els "superherois del Barroc" s'instal·len al Belles arts amb retrats de sants "ferament humans"

La mostra uneix a la pinacoteca valenciana i el Thyssen de Mlaga, "dos museus mitjans amb ganes de marcar un abans i un després"

Exposició 'Ferament humans' al Belles arts de Valncia
GVA
Europa Press C. Valenciana
Publicado: jueves, 7 marzo 2024 16:37

   VALNCIA, 7 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Els "superherois" del Barroc, els sants que l'Església va mostrar amb tot el sofriment dels humans per a no perdre fidels en la crisi de la Reforma protestant, baixen dels seus altars i s'installen al Museu de Belles arts de Valncia amb 36 obres del segle XVII que conviuen amb peces contempornies per a plasmar la connexió de "la primera operació de mrqueting del catolicisme" amb la cultura visual.

   'Ferament humans. Retrats de santedat barroca' s'inaugura aquest dijous al Museu de Belles arts de Valncia després del seu pas fa uns mesos pel Museu Carmen Thyssen de Mlaga, que coprodueix aquesta mostra comissariada pel director de la pinacoteca valenciana, Pablo González Tornel.

   Una imponent i teatral sala del Belles arts submergeix al públic en la santedat del Segle d'Or a través de pintures i escultures signades pels grans artistes mediterranis del XVII, com Ribera, Cano, Vaccaro, Murillo, Giordano, Velázquez, Ribalta, Orrente, Martínez Montañés o Mena. Conviven con piezas de Equipo Crónica, Darío Villalba i Antonio Saura per a demostrar que, 350 anys després, certs valors de la cultura visual són atemporals.

   "Aquests sants van ser els herois del seu temps", ha resumit la directora del Carmen Thyssen de Mlaga, Lourdes Moreno, en la presentació junt amb la directora general de Patrimoni, Pilar Tébar, i González Tornel, qui ha deixat clar que no fa mancada ser creient per a entendre l'exposició sinó tenir cultura visual occidental.

   Es tracta d'una aliana entre "dos museus mitjans de ciutats mediterrnies amb ganes de marcar un abans i un després", ha destacat el director del Belles arts, qui ha mostrat el seu orgull de comissariar "l'aventura visual" de com l'Església va haver de promocionar als sants en un moment "molt dur" per al catolicisme.

   La mostra, oberta fins al 7 de juny, compta amb vuit peces prestades del Museu del Prado --alguna cosa que "no sol ocórrer fora dels seus murs"--, unes altres dels museus de Belles arts de Bilbao, Sevilla i Murcia i tres contempornies de l'IVAM. "Totes són obres mestres de la histria de l'art espanyol: cap té un per", ha subratllat González Tornel.

   Durant el recorregut, el públic trobar obres amb una forta crrega dramtica, un joc de mirades i gestos i un realisme quasi fotogrfic, ja que en la Contrareforma es va generar un "vertader furor" perqu les imatges foren capaces de retenir les faccions de la gent. Un segle en el qual "va haver-hi més canonitzacions de sants espanyols que en els 16 anteriors.

   Apareixen fins i tot els que es creien que anaven a ser sants i no van ser canonizados amb creacions tan surreales com a retrats de morts, un d'ells de Velázquez. Aix era possible perqu es realitzaven motles de les faccions en vida per a poder pintar als sants quan anaren canonizados.

   "La imatge de santa Teresa de Jesús va poder volar pertot arreu", ha illustrat el comissari, ats que la pintura de Ribera va tenir la seua rplica en una de Equipo Crónica tres segles després. A partir d'ací, la mostra reflecteix com aquestes icones van calar en l'imaginari de la societat mediterrnia: "Es pensa que santa Teresa tenia aquesta cara la tinguera o no".

   L'exposició continua amb una part centrada en els mrtirs penitents, mitjanant peces en les quals apareixen les calaveres a manera de memento mori, per a demostrar com l'Església va saber plasmar el sofriment dels sants mitjanant un procés de simpatia i empatia. Els sants del Barroc es presentaven així "vivint un drama de fe o per la seua fe, un sofriment mortal".

"MECANISMES EMOCIONALS"

   En reunir aquestes imatges el 2024, en un espai per al qual no estaven ideades, tots dos museus volen que "el públic s'adone que determinats mecanismes emocionals valen tant per al segle XVII com per a la publicitat del XXI".

   Va sorgir de la idea de "mostrar quant ens queda del barroc en el nostre carcter i les nostres arrels", ha explicat la directora del Carmen Thyssen, qui ha fet un símil amb les Falles perqu, igual que el Barroc, "parlen de l'efímer de la vida". A més, ha destacat el be que s'adapta l'exposició des del museu malagüeño al Sant Pío V.

   'Ferament humans' s'obri i es tanca amb una de les majors creacions audiovisuals de l'poca: 'Foc a Castella', el curt documental de José Val del Omar entorn de la Setmana Santa amb una esttica que arriba a recordar a Buñuel.

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press