Enginyers advoquen per realitzar obres hidràuliques després de la dana: "Forata està molt sola i necessita ajuda"

   VALÈNCIA, 18 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El degà de la Demarcació Comunitat Valenciana del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Javier Machí, ha assenyalat que, després de la fatídica dana del 29 d'octubre del 2024, "sabem per on ha fet més dany l'aigua i amb quina força", la qual cosa es pot utilitzar per a desenvolupar una política d'ordenació del territori "més adequada a la problemàtica" actual.

    En este sentit, ha advocat per dur a terme les actuacions hidràuliques necessàries i ha posat com a exemple que en aquella jornada la presa de Forata "va funcionar". "Però està molt sola. Està molt sola i necessita ajuda, ho va passar molt mal i els enginyers de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, pitjor. No podem deixar que ho suporte sola".

    Així ho ha manifestat Machí en la seua ponència 'Problemàtica i solucions de futur', inclosa en la jornada 'Se sabia i es va ignorar. I ara què?', que se celebra en la vesprada d'este dimarts en la seu de la institució col·legial.

    Per a Machí, "està claríssim" que no es pot deixar que Forata "haja de suportar tot el pes" i ha considerat que hi ha moltes actuacions que es poden fer "tenint en compte el riu Bunyol, els barrancs que baixen des de Torís, Montserrat, Montroi i aigües a dalt, fins i tot fins a Utiel", com a "zones de laminació, de manera que la punta de velocitat, la punta de cabal, no arribe on més dany puga fer".

    De no ser per Forata, ha continuat, hagueren baixat al voltant d'altres 1.000 metres cúbics més cap a localitats com Montroi, Real, Llombai, Alfafar, Carlet, Alcudia etc. "Haguera sigut un desastre total", ha subratllat.

   En este punt, ha posat com a exemple iniciatives dutes a terme a França, entre altres barreres de protecció, i, en concret, en Arlés, on s'han creat ens especials per a controlar dics i el seu adequat manteniment.

    L'expert també ha recordat els set projectes que estaven prevists el 2010 a l'entorn de la zona afectada per la barrancada. En la seua opinió, d'haver-se executat, hi haguera hagut un efecte de "laminació" i "sembla lògic que això no haguera" passat, en existir, entre altres qüestions, zones de retenció de capçalera.

"L'ENGINYERIA SERVIX"

   El degà ha reivindicat que "l'enginyeria val, l'enginyeria serveix" i ha advocat per que existisca "una cultura del risc" i "una gobernança entre les diferents administracions per a desenvolupar els projectes i controlar com s'han de fer i mantenir en un futur".

   "Sabem per on va l'aigua, ara sabem per on ha fet més dany, amb quina força, més velocitat, més altura. Podem utilitzar això per a desenvolupar una política d'ordenació més adequada a la problemàtica que tenim", ha conclòs.

    En la inauguració de la jornada ha participat el president del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canales i Ports, Miguel Ángel Carrillo Suárez, qui ha subratllat que estos professionals "entenen d'esta matèria, portem més de 200 anys parlant d'aquest tema, ens han format coneixent el tema de l'aigua i que l'any que ve celebren els 100 anys de les confederacions geogràfiques que han sigut fonamentals per al tema de l'aigua en este país".