Entitats de memòria i experts demanen la retirada de la llei de concòrdia: "L'oblit és un aliat de la impunitat"

   VALÈNCIA, 3 May. (EUROPA PRESS) -

   Entitats de memòria democràtica i experts com a professors o periodistes han instat a la retirada "immediata" de la llei de concòrdia registrada per PP i Vox a Les Corts, en considerar que equipara el franquisme amb la dictadura i oblida a víctimes com els bebès robats, les dones tancades pel Patronat de Protecció a la Dona o els abusos comesos per l'Església catòlica.

   "L'oblit és un aliat de la impunitat", han assenyalat alguns dels compareixents que han intervingut en la comissió de Justícia de Les Corts, dins de la fase de participació ciutadana de la llei. A més, han advertit que la proposició no fa referència a l'educació de la memòria democràtica.

   Per contra, representants d'altres associacions com a Plataforma NEOS o Advocats Cristians s'han mostrat a favor de la llei de concòrdia, ja que creuen que ajudarà a equiparar a totes les víctimes per igual i a no limitar-se a les de la dictadura franquista.

   Entre els quals s'han posicionat en contra, Ángel González (Coordinadora d'Associacions de Memòria Democràtica) ha advertit que "no es pot equiparar un règim de terror i assassinats massius com la dictadura" franquista amb la democràcia. "No hi ha dos bàndols: l'únic bàndol és el de la democràcia, la llibertat i els drets humans", ha recalcat.

   Matías Alonso (Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica) ha acusat a PP i Vox de voler blanquejar el franquisme i presentar la Segona República "com si fóra el regnat del diable", la qual cosa al seu judici suposa anar en contra de tota la historiografia moderna.

   Des de l'Associació de víctimes d'Alacant de bebès robats i adopcions irregulars, Paco Alarcón s'ha mostrat "alarmat" perquè la llei no fa "cap esment a les víctimes de bebès robats" i s'ha preguntat "com és possible en un estat democràtic". També ha exigit que es mantinga la labor de recollida de mostres de víctimes en el banc autonòmic d'ADN.

   Com a representant de FISABIO, fundació on es duu a terme aquest treball, Lucía Martínez ha destacat que és una tasca "titànica" que ha permès localitzar a més de 600 víctimes i quasi 900 familiars, per la qual cosa ha instat al fet que es mantinga per a no fer malbé els diners invertits fins ara.

   Sobre aquest tema, ha assegurat que aquest passat dijous va demanar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, que es comprometera a mantenir aquesta tasca, durant l'acte de signatura del conveni col·lectiu dels investigadors biomèdics.

   Per part de la Plataforma d'associacions de familiars del franquisme dels fosses comuns de Paterna, Isabel Gómez ha rebutjat l'"ambigüitat" de la llei respecte a les exhumacions, en limitar-se a parlar de "llocs de concòrdia", i ha exigit mantenir la Llei de Memòria Democràtica del 2017 perquè va ser amb aquest norma quan es van obrir les primeres fosses.

TRIAR ENTRE MEMÒRIA O "AMNÈSIA SELECTIVA"

   La periodista María Palau --autora del llibre 'Indignes filles de la seua pàtria. Cròniques del Patronat de Protecció a la Dona al País Valencià' junt amb Marta García Carbonell-- ha denunciat que la llei no esmenta a les dones que van ser tancades pel Patronat, una institució que va estar activa entre 1941 i 1985, en espais regentats per ordres religioses a les quals "ningú ha demanat explicacions".

   "Ni l'Església ni l'Estat han demanat perdó a aquestes dones. Ningú ha pensat en elles, la Transició no ha pensat en elles", ha asseverat, i ha instat als diputats a triar "de quin costat volen estar: si en el de la memòria de les víctimes o en el de l'amnèsia selectiva". A més, ha citat a tots els reformatoris de la Comunitat que "segueixen fent-se càrrec de dones" en situació de vulnerabilitat.

    El professor Luis Vivas, que imparteix Història al col·legi Sagrat Cor de Quart de Poblet, ha lamentat que la llei "deixa de costat l'educació" quan "falta formació específica en memòria democràtica en totes les etapes". "A Formació Professional arriben alumnes sense haver donat mai el segle XX", ha il·lustrat, i ha exigit no utilitzar una llei per a "enterrar el que ens va passar".

   Entre els grups parlamentaris, la diputada socialista Mercedes Caballero ha carregat contra "la proposició de llei de la infàmia que homologa el franquisme amb un sistema democràtic com la Segona República", al mateix temps que ha acusat a PP i Vox de voler "enganyar a la ciutadania" en parlar d'igualar a totes les víctimes.

   També de l'oposició, Isaura Navarro (Compromís) ha advertit que la norma fa un esment especial a les víctimes del terrorisme "però no regula res que no estiga en la llei vigent". "És una basta utilització del dolor que patim tota la societat espanyola", ha asseverat.

   Entre els compareixents a favor, Carlos Casañ --germà d'una víctima assassinada per ETA el 1991-- ha defensat que "totes les víctimes han de tenir el mateix tracte" sense que hi haja "víctimes de cap color polític", al mateix temps que ha recolzat que la llei estiga vigent fins a l'actualitat i no només fins a la Transició.

   En representació d'Advocats Cristians, Ana Pontón ha sostingut que la llei del 2017 era "molt sectària i oblidava a gran part de les víctimes", mentre segons ella la de PP i Vox servirà per a "acabar la persecució dels símbols religiosos".

   José Landete (Plataforma NEOS) ha afirmat que "la societat valenciana no pot viure permanentment en l'amnèsia" i la llei ha de "ajudar a reconciliar-nos" sense "fronteres ideològiques". "Per què s'obstinen que hi haja dos tipus de víctimes?", ha qüestionat a l'oposició.

   Per la seua banda, l'exportaveu de Memòria Democràtica de Vox al Congrés Francisco José Contreras ha recolzat la llei de concòrdia enfront de l'encara vigent, que a la seua semblar genera una "visió esbiaixada" i "'orwelliana'" de la història al "invisibilizar a les víctimes de dretes".

   Per part dels grups que sustenten al Consell, la 'popular' Marisa Gayo ha defensat que la llei cerca "equiparació en lloc de revengisme", ha preguntat a l'oposició si "volen retornar-nos al blanc i negre" i els ha instat a "abraçar l'Espanya del 1978 i deixar de mirar amb nostàlgia el passat".

   I el diputat de Vox David Muñoz ha assegurat que la llei reconeix a totes les víctimes, segons ell també als bebès robats i a les dones tancades pel Patronat. "El papa Francisco està demanant moltes explicacions i l'Església no és l'única institució on s'han produït aquestes situacions", ha dit sobre aquest tema.