Entitats universitàries rebutgen que Alacant siga de predomini castellà: "La ciutat no pot renunciar al valencià"

   ALACANT, 22 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Departament de Filologia Catalana, la Junta Directiva de la Unitat d'Estudis Multilingües de la Universitat d'Alacant i la seu alacantina de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana rebutgen la proposta de Vox d'incloure la ciutat d'Alacant en la zona de predomini lingüístic castell. "La ciutat no pot renunciar al valenci i negar la llengua és negar la valencianidad d'Alacant".

   Així ho proclamen aquestes entitats en un comunicat conjunt en el qual critiquen la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de Vox Alacant de modificació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valenci, que va ser presentada el passat 19 de setembre amb l'objectiu d'incloure la ciutat d'Alacant en la zona de predomini lingüístic castell.

   Les tres instncies acadmiques evidencien el seu "malestar" i demanen als partits amb representació a l'Ajuntament d'Alacant que voten en contra de la declaració. "Les llengües són instruments perqu els humans ens comuniquem, per són també, en bona mesura, elements amb els quals les persones i les comunitats humanes construm la nostra identitat, sostenen, negar la llengua és negar la valencianidad d'Alacant", adverteixen.

   Per als organismes acadmics és "una trista coincidncia que la celebració del 40 aniversari de LUEV, que simblicament es va aprovar el 23 de novembre del 1983 en la ciutat d'Alacant, vaja precedida de la presentació, el 19 de setembre del 2023, de la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de Vox Alacant per a modificar la llei i incloure la ciutat d'Alacant en la zona de predomini lingüístic castell".

   Aquesta Declaració institucional fonamenta la proposta de readscripción de la ciutat d'Alacant allegant que la major part de la població té el castell com a llengua familiar, i no el valenci. No obstant aix, recalquen, "ignora, o vol ignorar, que la territorialización de la LUEV no es fonamenta en els percentatges d'ús lingüístics, sinó que el concepte de zona de predomini lingüístic és un concepte legal que atén qual és la llengua histrica del territori".

   "El cas d'Alacant no és el de les localitats de la Vega Baixa o del Mig Vinalopó, que el valenci va deixar de ser llengua d'ús familiar en els segles XVII o XVIII. Ni és tampoc el cas de localitats com Villena o Saix, histricament pertanyents al Regne de Castella. Des que el 1296 el rei Jaume II va incorporar la vila en la Corona d'Aragó i fins ara, el valenci ha sigut i és llengua familiar en la ciutat i, més encara, era la llengua majoritria de la localitat fins al principi del segle XX, com demostra no solament la investigació sobre el tema, sinó també la memria collectiva. No li correspon, doncs, formar part de la zona de predomini lingüístic castell prevista en la LUEV", argumenten.

   Afigen que la substitució lingüística a Alacant "no és un fenomen ni natural ni accidental, sinó el resultat de la repressió lingüística exercida sobre els alacantins en particular i sobre les minories lingüístiques en general en l'Estat espanyol durant segles".

   "Les causes, a Alacant, --insisteixen-- són sobradament conegudes: la diglssia dels parlants, afavorida per una política lingüística asimilatoria; una Guerra Civil i postguerra particularment traumtica en la ciutat i també un context sociolingüístic que va impedir que la immigració, que ha multiplicat per sis la població d'Alacant en un segle, es poguera integrar en valenci".

   Els firmants del comunicat alerten que "un dels punts fonamentals que afectar la modificació sollicitada de la LUEV és l'ensenyament". "I, fins ara, l'ensenyament del valenci a Alacant no és un element de conflicte, per més que certs sectors polítics tracten de polemitzar amb el tema", postillen.

   L'evolució de les dades de coneixement del valenci en la ciutat i regió d'Alacant, en les successives enquestes realitzades, mostren una tendncia a l'ala en totes les competncies (escriure, llegir, parlar, entendre). Per aix, "lluny de ser un obstacle per a l'aprenentatge, la inclusió del valenci com a matria i com a llengua vehicular a l'ensenyament ofereix a l'alumnat la possibilitat d'aprendre, al sistema educatiu obligatori, les dos llengües oficials del territori", defenen.

"CONCULCAR DRETS"

   En conseqüncia, consideren que "qualsevol proposta que redusca l'oferta formativa en valenci en la localitat comportar conculcar els drets que tenen els alacantins i les alacantines de conéixer la llengua prpia, i oficial, dels valencians". "I, no s'ha d'oblidar, comporta limitar les perspectives laborals de l'alumnat escolaritzat a Alacant", afigen.

   "Alacant no pot renunciar al valenci. Sense el valenci no s'entenen les canons ni les llegendes populars, tampoc l'himne de la ciutat. És la llengua de les Fogueres de Sant Joan i de la Santa Fa. En valenci s'ha donat nom al paisatge urb, rural i mariner d'Alacant".

   De la mateixa manera, "renunciar a la llengua prpia, histrica d'Alacant, és també renunciar a la capitalitat que hauria d'exercir la ciutat sobre la seua comarca i les comarques venes" sense oblidar que les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alcoi i el Comtat, adscrites en la província d'Alacant, presenten alguns dels percentatges d'ús familiar de la llengua més elevats del territori valenci.

   "Renunciar al valenci converteix la ciutat en un lloc hostil per als valencianohablantes que ho haurien de tindre com a referent. Rebutjar el valenci com proposa aquesta declaració institucional va més enll del fet lingüístic, en un context en qu la llengua és un símbol d'identitat nuclear. Negar la llengua és negar la valencianidad d'Alacant", conclouen.