Un estudi de les universitats de València i Granada explica "les claus del discurs antigènere" en xarxes socials

   VALÈNCIA, 24 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les investigadores Alícia Villar Arguilés, de la Universitat de València, i Mar Venegas, de la Universitat de Granada, han publicat un treball en el qual expliquen "les claus del discurs antigènere en educació" difosos a través de la xarxa social X.

   L'adoctrinament, la llibertat, la igualtat, la ideologia de gènere i l'educació sexual són les cinc categories a través de les quals s'ha estés el discurs antigénere a Espanya per la xarxa social X, abans Twitter, explica la Universitat de València en un comunicat.

   Les investigadores conclouen en el seu article --publicat en la revista Prisma Social-- que la principal categoria complementària a #pinparental ha sigut #ideologíadegénero, amb la qual s'ha acusat d'adoctrinadores les polítiques públiques d'igualtat i diversitat sexual i de gènere.

   "Sobre com es representa el debat polític sobre l'aplicació del pin parental a través dels discursos, s'han observat posicions confrontades, amb publicacions en X que contenen l'etiqueta central #pinparental modulada amb etiquetes secundàries que li donen un sentit ideològic o altre", explica Alícia Villar, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València (UV) i experta en sociologia de l'educació i sociologia del gènere.

   L'estudi identifica, a més, que el creador de la proposta del pin parental, el partit polític Vox, és el principal participant en la seua difusió amb l'etiqueta #pinparental, amb un 74,66% dels principals missatges difosos entre els seleccionats. Com a entitats que l'han fet servir destaquen "organitzacions que mantenen una clara marca ideològica i poden funcionar com a think-tank d'alguns partits", i són, segons se cita en l'article, Hazte Oir, Abogados Cristianos i la Conferencia Episcopal Española, per este ordre de major a menor.

   En la difusió de l'etiqueta #pinparental també han participat mitjans de comunicació proclius a l'expansió de la proposta i persones considerades com a influencers d'este espai polític o persones amb notorietat pública: Pablo Casado, exlíder del Partit Popular a Espanya; Alvise Pérez, actualment eurodiputat; i el partit Vox. També han contribuït a l'expansió de l'etiqueta, però amb un altre sentit ideològic, el compte @igualdadLGBT i la política Irene Montero.

   El missatge d'Alvise Pérez, segons informacions del 2022 i de manera aproximada, ja que X va suspendre el seu compte, és: "Los hijos de musulmanes pueden evitar temario, criticar términos 'ofensivos' como "jamón" o conseguir "menú halal" en los comedores. ... pero los españoles pedimos un #PinParental para que pirados de izquierda ajenos al colegio no pontifiquen a nuestros hijos, y es un "escándalo".

"MANIPULACIÓ DE LEMES I IMATGES"

   Com una altra de les conclusions, Villar i Venegas destaquen que les cinc claus del discurs antigènere --adoctrinament, llibertat, igualtat, ideologia de gènere i educació sexual-- "han permés identificar els desplaçaments de significats, una estratègia freqüent en les organitzacions i discursos d'extrema dreta que fan seus termes i consignes que s'associen a posicionaments contraris i que es difonen ràpidament a través de tècniques de la cultura digital com el re-mix o la manipulació de lemes i imatges".

   De l'anàlisi dels missatges de X, antigament tuits o piulades, s'ha fet d'una selecció de 241 que procedixen de comptes identificables i anònims. L'extracció es va realitzar mitjançant el software qualitatiu ATLAS.ti 8, utilitzat àmpliament en l'anàlisi de dades qualitatives i que permet importar dades de X.

   La mostra de missatges utilitzats per a aquest estudi es concreta en el període del 4 de setembre de 2018 al 31 de gener de 2020, i el nombre de seguidors de les persones i organitzacions està actualitzat a data de novembre de 2023.