Un estudi liderat per la UV destaca l'"eficàcia" dels antioxidants per a tractar l'EPOC

   VALÈNCIA, 11 May. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat de València lidera un estudi recent que aporta noves evidències sobre el paper dels antioxidants en els tractaments de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Els resultats, publicats en la revista científica 'Antioxidants', permeten identificar elements clau per a millorar les teràpies d'esta afecció.

   La investigació està dirigida per Francisco Dasí, professor del Departament de Fisiologia (UV), director del grup d'Investigació en Malalties Rares Respiratòries de la UV i membre del grup d'investigació en Malalties Respiratòries d'Incliva.

   La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) afecta més de 400 milions de persones a tot el món i es troba entre les principals causes de morbiditat i mortalitat. "Lamentablement, no té cura. Els tractaments actuals alleugereixen els símptomes, però no en detenen l'avanç. Per això, trobar noves estratègies que complementen les teràpies existents és una prioritat", subratlla Francisco Dasí en un comunicat.

   Més enllà de factors de risc clàssics com el tabaquisme i l'exposició a contaminants ambientals, la investigació desenvolupada destaca la creixent evidència de la relació entre l'estrès oxidatiu com un mecanisme clau en el desenvolupament, la progressió i les aguditzacions de la MPOC, la qual cosa justifica l'ús de substàncies antioxidants per al tractament de la malaltia.

   S'han dut a terme assajos clínics aleatoritzats previs on s'han avaluat nombrosos components amb capacitat antioxidant, però la seua rellevància clínica real continua sent incerta. És per això que s'ha plantejat l'estudi, amb l'objectiu d'avaluar els efectes d'estratègies amb antioxidants en les teràpies de la MPOC. "És important perquè posa el focus en un mecanisme que durant anys ha estat en segon pla: el mal que els radicals lliures causen en els pulmons", indica Dasí.

IMPLICACIONS DE LA INVESTIGACIÓ

    L'estudi amplia el coneixement sobre els tractaments de la malaltia i servix com a punt de partida per a continuar millorant la qualitat de vida de la població afectada. "Fins ara, hi havia estudis aïllats en els quals s'havia analitzat l'efecte de diferents antioxidants en pacients amb MPOC, però els resultats eren dispersos i difícils de comparar. La novetat d'este treball és que es reunix i analitza conjuntament l'evidència de 19 assajos clínics, la qual cosa permet traure conclusions més sòlides", ressalta Dasí.

   Les troballes mostren que les intervencions amb un tipus d'antioxidant (N-Acetilcisteïna) s'associen amb una reducció significativa del risc d'empitjorament dels símptomes. Això suggerix que l'ús d'antioxidants pot tindre beneficis clínics rellevants en el tractament de la MPOC.

   L'N-Acetilcisteïna "és un fàrmac ja conegut, assequible i amb un bon perfil de seguretat, la qual cosa en facilitaria la incorporació a la pràctica clínica. A més, en reduir les aguditzacions millora el benestar del pacient i disminuïx la càrrega sobre el sistema sanitari, ja que aquestes crisis són una de les principals causes d'hospitalització en persones amb MPOC", afegix Dasí.

   De les conclusions es desprèn també que les intervencions que combinen antioxidants amb la pràctica d'exercici físic presenten millors resultats. En este sentit, els antioxidants estudiats poden suposar una estratègia de suport complementària als tractaments habituals de la MPOC.

   Així i tot, el grup d'especialistes recalca que cal continuar investigant per a obtindre resultats concloents abans de portar a la pràctica clínica estes teràpies. Per tot això, l'estudi es planteja com una línia d'investigació prometedora i reforça la necessitat de continuar desenvolupant estratègies per a millorar els tractaments de la malaltia.

   L'equip investigador el formen, a més de la Universitat de València a través de les Facultats de Medicina i Odontologia i d'Infermeria i Podologia, la Universitat Catòlica de València, els instituts d'investigació sanitària Incliva i La Fe, i els hospitals Clínic de València i Universitari de Navarra. La investigació ha sigut finançada per la Generalitat Valenciana, amb la subvenció número CIAICO/2023/099.