Un estudi rebutja responsabilitat principal i única del Poyo en la dana i apunta als barrancs d'Horteta i Gallego

   VALÈNCIA, 2 May. (EUROPA PRESS) -

   Un informe realitzat per especialistes de la Universitat de València, Avamet i Aemet apunta al paper que els barrancs d'Horteta i Gallego, els dos "germans menors" del de Poyo, van tenir el dia de la tràgica dana que va arrasar gran part de la província de Valencia i va acabar amb la vida de 228 persones. De fet, planteja dos hipòtesis principals, però sosté que "el que segur no va ocórrer és que la responsabilitat principal fora de les capçaleres de Poyo".

    L'article, que es publicarà en 'Investigacions Geogràfiques' de la Universitat d'Alacant i del que ha transcendit un avanç, s'assenyala que, des del primer moment, en la reconstrucció que s'està duent a terme de la riuada del 29 d'octubre del 2024 es focalitza sobre esta rambla l'atenció.

   Però el Poyo, advertixen estos experts en el seu text, consultat per Europa Press, té "dos germans menors, els barrancs d'Horteta i Gallego". El primer d'ells confluïx amb el Poyo a Torrent, just abans del punt apical del gran ventall al·luvial en el qual es va produir la riuada.

    La riuada va ser "tan gran" que en esta ocasió es va desbordar ja des d'este punt, inundant tota la plana, tant al nord com al sud del barranc". La seua magnitud s'ha extrapolat des de l'aforament del Poyo en el Pla de Quart, que va arribar a registrar 2.283 m3 /seg, abans de trencar-se a les 18:55.

    L'article apunta que s'ha arribat a parlar de pics de més de 2.500 m3 /seg en algun instant i s'ha donat a entendre, amb això, que el responsable principal i quasi exclusiu era el Poyo. "Però tant el barranc del Gallego, com el d'Horteta, aporten les seues aigües a Poyo després de l'aforament, i el seu cabal no va poder ser mesurat", defensen els experts.

    I plantegen "Qui va colpejar primer? I com va ser el colp d'estos barrancs? Van sumar les seues aigües al bec de crescuda de la rambla de Poyo, o van tenir una vida hidràulica pròpia en la gènesi de la riuada?".

    Davant d'estes preguntes, asseveren que l'única manera d'intentar acostar-se al que va passar és reconstruir la riuada amb un model hidràulic alimentat amb precipitacions que tinguen la màxima desagregación temporal possible. Estes, a més, han de ser contrastades rigorosament, doncs va haver-hi moltes "fallades de registre" durant la jornada en les estacions automàtiques.

    Els especialistes precisen que la simple anàlisi de la temporalitat i distribució espacial del volum de les precipitacions permet elaborar "hipòtesis bastant fiables".

EVOLUCIÓ HORÀRIA

   En l'estudi que estan duent a terme sobre l'evolució horària de les precipitacions del dia 29 d'octubre, apareixen ja algunes "idees clares", com que les aportacions de precipitació de 16 a 19 hores en la part de conca aigües a baix de l'aforament durant la segona riuada del Poyo, la catastròfica de la vesprada, són majors que els caiguts en la part de conca aforada.

    També que la precipitació va començar a caure amb fortíssims volums en les conques d'Horteta i Gallego almenys una hora abans de fer-ho en les capçaleres de Poyo. Només la part baixa de la conca aforada, la que s'estén després de la confluència dels barrancs Gran i Xiva a Xest, va tenir un comportament similar al de la part no aforada, però les seues aportacions no arriben a aconseguir ni un terç del total, postil·len.

   Una altra qüestió és que les aportacions pluviomètrics horaris de la part aforada tenen dos becs temporals, a les 18 h i a les 20 h, hora esta última que és quan les pluges en les conques dels barrancs Gran i Xiva ja van ser clarament majors que els de la resta de la conca.

    En conclusió, posen de manifest que va poder haver passat que qui "va colpejar" primer fóra Horteta "amb l'ajuda de Gallego, el germà més xicotet, i després arribara l'aigua de la part baixa de la conca de Poyo, el germà major i qui s'està portant la mala fama de la responsabilitat". L'arribada d'estes aigües del Poyo, a més, va tenir una "dificultat afegida", doncs partix d'elles va derivar cap al NE i va saltar a la capçalera de la rambla de Saleta.

    En tot cas, resum, només caben dos solucions: o es van ajuntar els pics d'Horteta, Gallego i part baixa de Poyo (la que va trencar l'aforament amb 2.000 m3 /seg), i llavors la riuada va poder triplicar o més esta quantitat, o va colpejar primer Horteta i seguidament ho van fer Gallego i Poyo, amb una certa laminació del pic de crescuda".

    "El que segur no va ocórrer és que la responsabilitat principal fora de les capçaleres de Poyo, les grans aportacions de les quals van ser més tardans i més allunyats del punt apical del ventall al·luvial", asseveren.

    Els firmants d'esta anàlisi són Alejandro J. Pérez Cova (UV), Rafael Armengot Serrano (Avamet), Ghaleb Fansa Saleh (UV), José Ángel Núñez Mora (Aemet) i Adrià Revert Ferrero (Avamet).