Publicado 8/4/2019 14:49:25 +02:00CET

Un estudi situa Valncia com a "bressol histric de l'antitaurinisme espanyol"

VALNCIA, BRESSOL HISTRIC DE L'ANTITAURINISMO ESPAÑOL SEGONS UN ESTUDI
PLAZA Y VALDÉS EDITORES

VALNCIA, 8 Abr. (EUROPA PRESS) -

Un estudi acadmic del periodista i doctor en Histria Juan Ignacio Codina situa Valncia com a "bressol histric de l'antitaurinisme espanyol". Aquesta investigació est plasmada en el llibre 'Pan y toros. Breve historia del pensamiento antitaurino español' (Plaza y Valdés, 2018), que aquest dijous es presenta en la Casa del Llibre de Valncia.

En el seu treball, Codina defn amb dades i documents que, histricament, Valncia en particular i la Comunitat Valenciana en general, han sigut importants bressols de l'antitaurinisme espanyol. Així, illustres personatges com a sant Tomás de Villanueva, arquebisbe de Valncia del segle XVI, el polític valenci Antonio Guerola o l'universal escriptor Vicente Blasco Ibáñez, entre uns altres, van manifestar opinions molt contrries a la tauromquia.

"El passat antitaurí d'aquesta comunitat és molt ric, encara que hui en dia haja quedat enterrat en l'oblit, sucumbint davant la important promoció de les corregudes de bous duta a terme des de les institucions polítiques, sobretot en els últims decennis, i la major part de les vegades gastant per a a ingents quantitats de diners públics", defn el periodista i historiador.

L'assaig 'Pan y toros' extrau el seu contingut d'una exhaustiva tesi doctoral titulada 'El pensament antitaurí a Espanya, de la Illustració del XVIII fins a l'actualitat', que el propi Juan Ignacio Codina va defendre en la Universitat de les Illes Balears (UIB) al maig de 2018 i que ara veu la llum convertida en llibre.

Al llarg d'aquesta obra s'evidencia que, molt al contrari del que es puga pensar, prcticament des del segle XIII destacats juristes, escriptors, pintors, filsofs, religiosos, polítics, periodistes i historiadors espanyols van denunciar la tauromquia generació després de generació, considerant-la una barbrie que havia de ser qüestionada, combatuda i, si no hi ha altre remei, eradicada.

Histricament, Valncia ha sigut eix central de l'activitat cultural espanyola, convertint-se durant segles en una capital protagonista de la vida artística, social i política del país.

Si recordem a destacats personatges que han sigut antitaurins a Valncia hem de parlar, per exemple, de sant Tomás de Villanueva, qui anara arquebisbe de Valncia durant el segle XVI, i qui va predicar des de diferents púlpits en contra dels bous.

Com assenyala Codina, un altre arquebisbe de Valncia, el religiós Simón López (mort a Valncia en 1831) i que a més va ser diputat en les Corts de Cadis, també va mostrar severes opinions en contra de la tauromquia.

Per el llistat de destacats antitaurins histricament relacionats amb la capital del Turia és molt ampli. Per exemple, el polític i jurista del segle XIX Antonio Guerola, nascut en 1817 a Valncia i que va ser un destacat advocat i polític que va arribar a ser Governador Civil de Zamora, Oviedo, Mlaga, Cadis, Sevilla, Granada i Barcelona, va anar un altre destacat antitaurí.

També cita l'advocat José Beltrán i Pérez, del segle XIX, lletrat de l'Illustre Collegi d'Advocats de Valncia, Honorari de l'Audincia de Valncia i autor del lliure 'Demostració que la festa de bous és contrria a la religió, a la política i a la moral' (1847).

Així mateix, es refereix a l'universal escriptor Vicente Blasco Ibáñez (Valncia, 1867-Menton, Frana, 1928) i defn que a pesar que ha sigut tingut com afeccionat taurí, la veritat és que al llarg de la seua obra, aquest universal escriptor i polític republic plasma unes opinions netament antitaurines, assenyalant que les corregudes suposen un bany de sang i una mostra de bestialitat, així com una regressió atvica.

D'altra banda, l'historiador cita l'assagista, novellista, autor de teatre i crític literari alacantí José Martínez Ruiz, més conegut com Azorín (1873-1967), com un altre gran antitaurí.

Finalment destaca, entre d'altres qüestions, que el Sínode Dioces de Valncia, celebrat en 1566, prohibeix als clergues assistir o participar en aquests espectacles taurins, en els quals, segons se sentencia, "hi ha vessament de sang i morts freqüents".

colaboracio