ALACANT, 9 May. (EUROPA PRESS) -
Un estudi del catedrtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant (UA) Josep Lluís Martos ha descobert que l'obra 'Salve Regina', de Pere Vilaspina, és un incunable, la qual cosa la situa en el període comprs entre 1491 i 1495 i la converteix en la primera obra potica en catal de la impremta valenciana.
Fins ara, es considerava que aquesta obra, que es conserva en la Biblioteca Histrica de la Universitat de Valncia (UV), havia sigut impresa després de 1501, per l'estudi realitzat per l'investigador, especialista en literatura catalana del segle XV, l'ha situat entre sis i deu anys abans, segons ha informat la institució acadmica aquest dimarts en un comunicat.
El resultat de la investigació realitzada per Josep Lluís Martos s'ha donat a conéixer en el seu llibre 'El primer canoner imprés i un plec potic incunable', de l'editorial Iberoamericana/Vervuert. En ell, Martos estudia dos "joies bibliogrfiques" conservades en la Biblioteca Histrica de la UV. Es tracta d'un plec potic incls en el volum conegut com 'El Natzaré', format per diverses obres entre elles 'Salve Regina', i l'incunable 'Trobes en lahors de la Verge Maria', un canoner publicat a Valncia en 1474 amb motiu d'un certamen literari.
Per a analitzar aquestes dos obres, Martos ha aplicat les tcniques i coneixements de les dos línies d'investigació en les quals est especialitzat. Aquest han sigut la filologia material, l'estudi de les obres literries des de la perspectiva de com estan realitzades i, d'altra banda, la literatura perduda, la cerca d'obres o de fragments dels quals es té constncia, per es desconeix el seu parador.
"Es tracta de disciplines poc conegudes i desenvolupades en les universitats espanyoles", ha indicat el catedrtic de la UA, qui collabora estretament amb altres institucions europees i és director del grup d'investigació CIM, dedicat a la poesia de canoner i romancer.
TALLER DE PEDRO HAGENBACH
D'aquesta manera, l'anlisi tipogrfica de l'obra de Pere Vilaespina ha donat com resultat una nova datació i, a més, ha perms situar la seua edició en el taller de Pedro Hagenbach i Leonardo Hutz.
D'altra banda, Martos ha arribat a la conclusió que a 'Trobes en lahors de la Verge Maria' (1474) li falta la part final a partir de l'estudi de la filigrana (marca d'aigua que identifica l'origen del paper). A més, ha descobert que en ella es trobaven poesies que formaven part del certamen literari i el colofó del llibre, l'anotació amb les dades de la publicació, tals com a nom de la impremta, nom i domicili de l'impressor, lloc i data, entre uns altres.
