Un 'Eugenio Oneguin' "més universal i sense clixés" exhibix teatralitat en Les Arts de la mà de Laurent Pelly

Eugenio Oneguin - Piotr Ilich Chaikovski  Escenes líriques en tres actes. Palau de Les Arts 12 de gener del 2026  Miguel Lorenzo-Mikel ponce
MIGUEL LORENZO-MIKEL PONCE
Europa Press C. Valenciana
Publicado: viernes, 16 enero 2026 16:33

   VALÈNCIA, 16 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El Palau de Les Arts aposta per a la seua primera estrena operística de l'any 2026 per un 'Eugenio Oneguin' amb una escenografia "més universal" i allunyada de clixés que enaltix la teatralitat de l'òpera de Piotr Ilich Chaikovski baix la direcció musical de Timur Zangiev i l'escènica de Laurent Pelly.

    La funció, que es representarà en la Sala Principal de l'auditori des del 20 de gener fins a l'1 de febrer, s'ha presentat este divendres en roda de premsa amb la presència del director artístic de Les Arts, Jesús Iglésias Noriega, i el director d'escena i vestuari de la peça, Laurent Pelly.

   Amb este projecte, Pelly torna a València després de la seua producció de 'La Cenerentola', de Rossini, el 2020. La seua posada en escena d''Eugenio Oneguin' destaca com un dels seus treballs "més celebrats dels últims anys": un exercici de direcció actoral per a endinsar-se en el romanticisme intimista de l'òpera russa per excel·lència.

   Basada en la novel·la homònima d'Alexánder Pushkin, el compositor eslau va aconseguir cotes d'excepcional lirisme en el retrat d'Eugenio Oneguin, arquetip de l'antiheroi romàntic, un dandi de classe benestanda pres de les seues paradoxes personals, el rebuig de les quals a la jove Tatiana i el seu posterior penediment ho condemnen a la més absoluta solitud.

    El director artístic ha confessat que 'Eugenio Oneguin' és la seua òpera "preferida" i una obra "molt important" per a ell, tant per la música com per la novel·la, ja que considera que és "perfecta" perquè no té "temps morts" i "la tensió dramàtica és quasi permanent": "Per a la gent que mai ha anat a l'òpera pot ser una molt bona introducció per a conèixer este món", ha assegurat.

   Quant a l'escenografia, Pelly ha assenyalat que el que ha evitat "sobretot" ha sigut "l'aspecte folklòric", de manera que, al contrari de la resta de produccions que s'han fet de l'obra, en aquesta "no neva" i els personatges no porten "pells" ja que s'ha buscat eliminar "tots els clixés" perquè l'obra siga "el més teatral i universal possible donant sobretot prioritat als personatges i a la interpretació".

PLATAFORMA FLOTANT

   En este sentit, ha apuntat que l'espectador entén que es tracta d'una obra situada en la Rússia de finals del segle XIX per altres qüestions que no tenen tant que veure amb el decorat i que es plasma més a través del vestuari i de "les relacions dels personatges" o "les seues diferències de classe".

   "No m'interessava tant situar al públic en la Rússia d'aquell moment", ha indicat el director artístic, al mateix temps que ha explicat que esta qüestió no la considerava "necessària" perquè creu que la història és "suficientment universal per a eixir del seu context històric".

    Per això, ha explicat que, quan va parlar amb l'encarregat d'escenografia, Massimo Troncanetti, li va insistir que no volia "un decorat il·lustratiu, un decorat representatiu ni folklòric de la Rússia d'aquella època, sinó un espai que siga teatral, poètic, que parle una mica de tot i de res, que permeta que el que es pose en relleu siguen els personatges i les relacions entre ells".

   I, per a això, segons ha indicat, van crear "un espai abstracte" compost per una mena de plataforma flotant de fusta de 10 per 10 metres que "evoca un poc a l'interior d'una casa, com si fora parquet i que a més és mòbil i té una gran varietat d'usos en el primer i segon acte".

    Així, Laurent Pelly ha subratllat que l'òpera inclou "moltes parts que respecten al peu de la lletra l'obra de Pushkin, encara que l'obra, en general, ha sigut intensificada i adaptada" i que la plataforma és "molt màgica" perquè "permet crear distància entre els personatges i, sobretot, la qual cosa fa és posar en relleu als personatges que hi ha sobre ella".

PRIMERA VEGADA EN EL PAPER PROTAGONISTA D'ONEGUIN

   Timur Zangiev dirigix per primera vegada a l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. El jove director és ja un nom recurrent per al repertori rus en escenaris com La Scala de Milà, la Staatsoper de Viena o el Festival de Salzburg. Zangiev debutarà amb este mateix títol en el Metropolitan de Nova York a l'abril.

   Encapçala el repartiment Mattia Olivieri, baríton italià format en el Centre de Perfeccionament de Les Arts, qui canta per primera vegada el paper protagonista.

   Li acompanya en el rol de Tatiana la soprano nord-americana Corinne Winters, destacada Jenufa en la producció de Katie Mitchell de 2023. Dmitry Korchak, que ja va cantar aquest títol a València el 2011, repeteix com Lenski. Ksenia Dudnikova (Olga), Giorgi Manoshvili (Príncep Gremin), Alison Kettlewell (Lárina) i Margarita Nekrasova (Filippievna) completen el repartiment.

   'Eugenio Oneguin' és una coproducció de la Monnaie/De Munt de Brussel·les i la Royal Danish Opera de Copenhaguen, amb escenografia de Massimo Troncanetti, col·laboració de vestuari de Jean-Jacques Delmotte, il·luminació de Marco Giusti i coreografia de Lionel Hoche.

   Amb motiu de les representacions, el centre d'arts ha desenvolupat una àmplia proposta educativa i familiar entorn de la figura i l'obra de Chaikovski: una marató de 72 hores, del 23 al 25 de gener, que inclourà concerts, recitals, lectures dramatitzades i activitats didàctiques en col·laboració amb conservatoris, universitats i centres formatius de la Comunitat Valenciana.

   Les Arts estrenarà 'Eugenio Oneguin' el 20 de gener. Les restants funcions tindran lloc els dies 23, 25 i 29 de gener, a més de l'1 de febrer. Les entrades es poden adquirir a través dels diferents canals de venda del teatre: taquilles, la línia de venda 96 197 59 00 i la web de Les Arts.

Contador

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià