Europa fa equilibrismes per a ancorar a EUA a la seguretat d'Ucraïna mentre repel·lix amenaces a Groenlàndia

   MADRID, 8 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Els líders europeus intenten reforçar la seguretat futura d'Ucraïna en un escenari posbèl·lic amb un desplegament internacional que implique també a Estats Units, soci enfront del que les nacions europees tanquen files per les seues pretensions de prendre el control de la illa de Groenlàndia, després de l'èxit de la seua intervenció militar a Veneçuela que es va saldar amb la detenció de Nicolás Maduro.

   En un exercici d'equilibrisme diplomàtic, les potències europees cerquen atraure a Washington perquè es comprometa amb unes garanties per a Ucraïna, ja que sense Estats Units el compromís seria menys creïble, alhora que la tensió s'ha disparat entre europeus i nordamericans per les últimes declaracions del president Donald Trump de controlar l'illa àrtica, territori autònom pertanyent a Dinamarca, fins i tot recorrent al poder militar.

   Els líders europeus han censurat les persistents amenaces de Trump a un territori europeu i que forma part de l'OTAN, amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, insistint que cessen les amenaces nord-americanes sobre un aliat estret en el si de l'OTAN, organització que ha advertit que saltaria per l'aire si es produïra una invasió militar per part d'un membre de la mateixa.

   França advoca per adoptar una "resposta conjunta" des d'Europa davant de les aspiracions expansionistes de Trump. "Volem prendre mesures, però volem donar una resposta conjunta amb els socis europeus. Qualsevol forma d'intimidació, independentment de quin siga el seu origen, és abordada, i estem preparant una resposta", ha indicat recentment el ministre d'Exteriors francés, Jean-Nöel Barrot.

   Enfront de l'alarma europea, la Casa Blanca ha reiterat les seues intimidacions afirmant que contempla l'ús de l'Exèrcit entre el ventall de possibilitats per a fer-se amb el control de Groenlàndia. "El president i el seu equip estan discutint una sèrie d'opcions per a aconseguir este important objectiu de política exterior i, per descomptat, utilitzar a l'Exèrcit nord-americà és sempre una opció a la disposició del comandant en cap", va assegurar el comunicat remès per la secretària de premsa, Karoline Leavitt.

   De costat nord-americà justifiquen les seues pretensions per la major activitat de rivals de Washington en la zona, cas de Rússia o Xina, i de la creixent militarització de l'Àrtic. "Esta és una preocupació que compartixen Estats Units, Dinamarca i els aliats de l'OTAN", explica un portaveu del Departament d'Estat consultat per Europa Press. L'alerta va tornar a sonar a Europa després del pas donat per Trump per a nomenar al governador de Louisiana, Jeff Landry, com enviat especial per a Groenlàndia.

   Al mig, l'OTAN, organització militar liderada per Estats Units i marcada per les tensions viscudes l'últim any per les divisions respecte al suport a Ucraïna o la qüestió de la despesa militar, ha defensat que la seguretat d'un Estat membre es basa en "la defensa col·lectiva" i que este principi s'aplica "en tota Europa, l'Àrtic i l'Atlàntic Nord".