Un excàrrec de la Generalitat evita aclarir en el Congrés per què els vídeos del Cecopi no es van manar abans al jutjat

   MADRID, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Raúl Quílez, qui el passat mes de febrer va dimitir com a director general d'Innovació de la Generalitat Valenciana i el dia de la dana era gerent de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d'Emergències (SGISE), ha evitat este dilluns aclarir en el Congrés per què els vídeos que una empresa subcontrada per la SGISE va gravar en el Cecopi el 29 d'octubre del 2024 no es van lliurar immediatament al jutjat de Catarroja que instruïx la causa per la riuada.

   Malgrat l'obstinació dels membres de la comissió d'investigació del Congrés a obtenir explicacions sobre este extrem, el compareixent s'ha remès en tot moment al que ja va declarar en el jutjat sobre el particular, refusant donar cap detall de per què estes imatges van tardar quasi un any a arribar a la jutgessa. "Em remet al que vaig declarar en el jutjat de Catarroja i poc més que afegir en este sentit", ha dit de manera genèrica.

   Quílez va deixar el lloc per al qual havia sigut nomenat pel nou executiu de Juanfran Pérez Llorca una setmana després de declarar com a testimoni davant de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra. En aquella declaració, a la qual s'ha remès este dilluns, va reconèixer que havia tingut accés als vídeos de la reunió del Cecopi en els quals es veia a l'exconsellera de Justícia i Interior i investigada en la causa, Salomé Pradas, donant instruccions i assumint el comandament i que van estar ocults onze mesos.

   En el jutjat va assenyalar que es va assabentar de l'existència dels vídeos per una pregunta parlamentària i que va tenir accés a ells al març del 2025, si ben no es van enviar al jutjat de Catarroja fins a principis d'octubre, després de ser requerits per la magistrada.

NO LI VAN CESSAR; ELL JA HAVIA DECIDIT DIMITIR "MOLT ABANS"

   A preguntes del diputat de Podem Javier Sánchez Serna, Quílez ha aprofitat per a subratllar que no li van cessar, sinó que va dimitir ell, que ja tenia presa la decisió "molt abans" i que la seua eixida no va tenir "res que veure" ni amb la dana ni amb la seua declaració judicial.

   Sánchez Serna ha posat en dubte esta afirmació, després d'apuntar que el mateix dia es va cessar a la fins llavors secretària autonòmica d'Emergències i Interior Irene Rodríguez, esposa del compareixent. "Vostè dirà que no és una represàlia, però a mi em sembla una porga", ha llançat davant del silenci de Quílez.

   Durant la seua compareixença ha explicat que va ser la seua dona qui el 29 d'octubre del 2024, quan ja havia acabat la seua jornada, li va informar que s'havia assabentat "per xarxes socials" que s'havia convocat el Cecopi. A les 18.00 li va cridar la directora de l'empresa que portava la comunicació de la SGISE, de part del llavors secretari autonòmic d'Emergències, l'imputat Emilio Argüeso, perquè s'incorporara a la reunió.

NO TENIA PAPER OPERATIU NI SAP QUÈ FEIA EN EL CECOPI

   En tot moment Quílez ha negat tenir un "paper operatiu" doncs únicament era el gerent de la citada empresa pública i no formava part de l'estructura del Cecopi. "Mai em van dir quin era el meu rol allí", ha arribat a afirmar.

   "Jo no tinc funcions operatives, en la SGISE prestem el servei de personal, equipament i vehicles que requerix l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta en Emergències", ha dit, admetent que no van rebre peticions expressament per a aquella jornada.

   Preguntat si era conscient dels avisos que realitzava l'Agència Estatal de Meteorologia els dies previs, ha indicat que no formava part de "cap grup de gestió de les emergències", i respecte a si els tècnics presents en el Cecopi prenien decisions operatives ha dit desconèixer-ho. Sí ha recordat que els va escoltar "aportar idees" sobre el missatge que havia d'alertar a la població.

   Tal com va relatar en el jutjat, Quílez ha esmentat els "dubtes" expressats per Salomé Pradas sobre la conveniència o no de confinar a la ciutadania, tenint en compte la sentència del Tribunal Constitucional que qüestionava els confinaments durant la pandèmia.

   Segons el seu testimonio, durant la reunió "es prenien les accions en relació amb la informació que anava arribant", però no ha explicat si va sentir que faltava informació sobre el que estava succeint.

REVISAR PLANS D'INUNDACIÓ

   En este context, s'ha referit a la dana com "una de les majors castástrofes europees des de la II Guerra Mundial, per no dir la major" i ha demanat obrir una reflexió "a nivell de tot l'Estat, no només de la Comunitat Valenciana" perquè, al seu juí, els instruments tècnics que van regir la gestió de la riuada "són els derivats de la legislació nacional".

   També ha advocat per revisar els plans d'inundació de la Generalitat i ha recordat que cada municipi "té articulades les seues accions en relació co la gestió de les emergències".