Jutgessa cita a declarar a tres testimonis per a determinar si Argüeso va saber de l'oferiment d'agents per als barrancs

   VALÈNCIA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha citat a declarar, a petició de l'acusació que exercix el sindicat FETAP-CGT, a tres testimonis per a determinar si l'exsecretari autonòmic d'Emergències, investigat en la causa, Emilio Argüeso, va conèixer l'oferiment d'agents mediambientals que va fer la Direcció general de Medi Natural per a la vigilància de lleres i barrancs amb motiu de les riuades del 29 d'octubre del 2024.

   La instructora entén que la diligència de prova és pertinent perquè, entre altres coses, està "d'acord amb la resolució de l'Audiència Provincial de València que va acordar l'anàlisi de la traçabilitat de la comunicació".

    Així ho assenyala en una interlocutòria en el qual afig que esta petició de testifical es va fer per la pròpia defensa d'Argüeso en el seu escrit inicial de petició de prova, després de la incorporació al procediment d'un document "en el qual constava, com ara confirma la Direcció general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC), que l'oferiment d'agents mediambientals va ser rebut en l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) i obert el mateix dia 29".

    Els tres testimonis han sigut citats perquè deposen sobre la "recepció, gestió i destinació" de la comunicació interna remesa pel director general de Medi Natural i Animal el 29 d'octubre del 2024 (Luis Gomis), sobre l'oferiment d'agents mediambientals, i en particular, "perquè aclarisquen les accions que van realitzar després de la seua recepció i a qui o qui van comunicar esta informació".

   FETAP-CGT al·legava en el seu escrit que l'informe de la DGTIC havia sigut "esclarecedor" per a confirmar la recepció de la comunicació en l'AVSRE i identificar als funcionaris que la van gestionar inicialment però deixava obert el "interrogant fonamental" de si va arribar a coneixement d'Argüeso, llavors màxim responsable de l'AVSRE. Per la seua banda, la defensa de l'exsecretari autonòmic es va oposar en entendre que l'investigat "no va conèixer tal oferiment".

   L'informe certifica que la comunicació remesa per la Direcció general de Medi Natural i Animal "no només sí que va arribar a l'AVSRE" sinó que "va ser obert", segons un document de Gomis, a les 12:25 hores del dia 29 d'octubre, quan qui gestionava l'emergència era Emilio Argüeso, que "ostentava la posició de garant a fi de que no es produïren defuncions ni lesionats".

    A esta hora estava declarada, des de les 7:45 hores, la situació 1 d'emergència per a la Ribera Alta, i s'havia decretat l'alerta hidrològica en el riu Magre i en el barranc del Poyo, la qual cosa suposa situació 0 d'emergència per a estes zones, i per tant, l'adreça del pla en estes àrees en este moment li corresponia a ell, igual que el dia anterior, 28 d'octubre, exposa la magistrada. La situació 2 d'emergència per a tota la província, incloent L'Horta Sud, no es va declarar fins a passades les 19 hores del dia 29.

   I este dia anterior, una tècnica d'Emergències va efectuar una petició verbal de col·laboració d'agents mediambientals, a través d'un altre funcionari. La contestació va ser que enviaren una petició formal al correu per al cas d'unitats de prevenció i recursos de vigilància mentre que si era para agents mediambientals havia de ser al director general de Medi Natural i Animal.

    Finalment, es va optar per "recursos propis" de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d'Emergències (SGISE): activar a bombers forestals per a mesurar escales, després de les alertes hidrològiques declarades.

   Malgrat no realitzar-se des de l'AVSRE esta petició formal de col·laboració, Luis Gomis "va insistir en l'oferiment dels agents mediambientals", "tal com queda perfectament documentat a través d'una comunicació interdepartamental que es va emetre a les 12:19 h i que es va rebre i va obrir en l'AVSRE a les 12:25 h del mateix dia".

   Per a la magistrada, la tesi de la defensa d'Argüeso "sembla novament defensar que la millor argumentació exculpatoria és que els càrrecs que assumien la gestió de l'emergència estaven aïllats, en una bambolla, en la qual les previsions dels altres no eren encertades, no hi havia informació i els tècnics no aconsellaven o bé discutien llargament entre ells, que els funcionaris tampoc els transmetien res, i que no els van avisar de les telefonades de l'112".