Experts aposten per canviar les narratives digitals per a combatre l'odi en xarxes socials

   VALÈNCIA, 7 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Experts del Centre d'Estudis en Humanitats, Cultura i Comunicació (HUMA) de la Universitat Internacional de València-VIU veuen necessari "canviar les narratives digitals" per a contrarestar l'augment de discursos d'odi en xarxes socials.

   Al seu judici, cal regularitzar les dades i criteris que conformen els algorismes i promoure una major accessibilitat digital mitjançant l'educació en drets digitals i la narrativa dels col·lectius més vulnerables.

   Així ho arreplega l'informe 'Discursos d'odi: d'internet a la realitat', en el qual analitzen l'expansió dels discursos d'odi en xarxes socials, la persecució dels col·lectius més estigmatitzats i la necessitat de regularitzar els drets digitals des de l'educació Primària, informa la institució acadèmica.

   Aquest estudi arreplega les principals tesis i conclusions d'analistes, sociòlegs, juristes o acadèmics com Teun A. Van Dijk, José Mª Lassalle, Susana Gisbert, Miquel Missé o Elizabeth Duval. S'aborden qüestions com el racisme normalitzat del poble gitano, la discriminació i divulgació dels delictes d'odi sobre el col·lectiu LGTBIQ+ o la immediata propagació de biaixos ideològics en xarxes socials.

   "La societat ha normalitzat el discurs d'odi en les xarxes socials perquè allí els ciutadans troben no només un espai, sinó el marc idoni per a expandir-los i reafirmar-se en els seus prejudicis. Això, al seu torn, crea les denominades 'càmeres de ressò', on els mateixos usuaris es van segmentant i organitzant en grups que tenen les mateixes idees i missatges", explica Arnau Vilaró com a director del Centre HUMA.

   Davant d'aquesta situació, els experts veuen important participar de forma oberta en el disseny dels algorismes i canviar les narratives digitals, "visibilitzant no només la discriminació de certs col·lectius com el poble gitano, sinó convertint a aquests en font d'estudi i coneixement".

   Si s'atenen les últimes dades de l'Observatori Español del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe), dependent del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, s'observa com els discursos d'odi en xarxes socials van créixer un 8% el 2023. Especialment en canals com Facebook, YouTube i TikTok.

    Un context de divisió social o "brutalització", segons José Mª Lassalle, en el qual se substitueix la violència física per una violència psicològica en aquests entorns virtuals: "Enfront d'ella, l'Estat no pot exercir el seu monopoli legítim de la violència, a causa que s'argüeix que aquest tipus de comunicació s'emmarca dins la llibertat d'expressió i d'opinió".

"DISCRIMINACIÓ SUBTIL"

   Aquest tipus de reaccions és el que genera la "discriminació subtil"; és a dir, aquella tolerància que es dona en normalitzar actituds o comentaris excloents basats en les inversions retòriques o en conceptes pressuposats.

    "La discriminació subtil que es dona en col·lectiu LGTBIQ+ prové, d'una banda, d'una pèrdua de la pedagogia present en les dècades dels 70 i 80 i d'un relat autocomplaciente respecte a avanços socials vinculats a l'aprovació de lleis com el dret al matrimoni o a l'adopció entre parelles del mateix sexe", exposa el director d'HUMA.