Experts demanen reforçar resiliència en conques mediterrànies per la resposta "molt ràpida davant de pluges intenses"

   VALÈNCIA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La Càtedra de Canvi Climàtic UPV-GVA destaca la necessitat de "reforçar la resiliència en conques mediterrànies davant d'esdeveniments extrems", ja que estes veus expertes assenyalen que presenten "patrons de flux altament complexos, amb una resposta molt ràpida davant de pluges intenses".

    La càtedra ha celebrat la taula redona "La riuada del 29/10/24 a València: lliçons apreses per a millorar la resiliència enfront d'esdeveniments extrems", en la qual experts en meteorologia, hidrologia, ordenació del territori i gestió d'emergències van analitzar conjuntament aquest episodi.

    Els especialistes van assenyalar que les conques de caràcter mediterrani presenten patrons de flux "altament complexos, amb una resposta molt ràpida davant de pluges intenses". "El determinant no és sol quant plou, sinó on i com impacta esta pluja en el territori", van manifestar durant les seues intervencions.

    Moderada per Félix Francés, professor de la UPV i investigador de l'IIAMA, la taula va estar composta per Jorge Tamayo (Aemet-CV), Fuensanta Artés (Generalitat Valenciana), Francisco Vallés (IIAMA-UPV), Teodoro Estrella (CHX) i Francisca Segura (Universitat de Valéncia).

    Durant la jornada, es van exposar resultats d'estudis recents que estimen que el cabal de la conca del Poyo va aconseguir velocitats màximes de fins a 8 m/s en l'encreuament amb l'A-3, en un tram reduït fins a aigües a baix.

   "Este nivell d'energia del flux fa que qualsevol infraestructura o element en la seua trajectòria siga extremadament vulnerable. Tot això evidencia la necessitat d'adaptar sistemes de gestió i planificació a este comportament hidrològic", van assenyalar els participants.

    També es va abordar la complexitat de preveure fenòmens meteorològics extrems associats a les danas. "L'atmosfera mediterrània és molt variable i no sempre permet anticipar amb precisió la localització dels majors impactes", es va exposar en relació amb este episodi.

    Davant d'això, es va insistir a reforçar els sistemes de vigilància en temps real i millorar la comunicació del risc als organismes de gestió i a la població, afavorint una presa de decisions "més ràpida i eficaç".

    Els especialistes van destacar que la gestió del risc ha de centrar-se a reduir els impactes sobre la ciutadania. Es va subratllar la rellevància de respectar la geomorfología natural de les lleres i barrancs, evitant usos del sòl que incrementen la vulnerabilitat i mantenint cartografies de perillositat actualitzades.

   "ESCOLTAR Al TERRITORI"

   "El territori ens diu on pugues haver-hi problemes; hem d'escoltar-ho abans que es produïsquen", es va insistir durant la taula.

    Així mateix, es va incidir en la conveniència d'avançar cap a una gestió coordinada i integral dels episodis d'inundació, integrant models de predicció meteorològica i hidràulica amb la resposta operativa de protecció civil. Segons els participants, la resiliència del territori s'enfortix mitjançant solucions multidisciplinàries, com la preservació de zones de laminació i esponjamiento natural, i l'adaptació de solucions a les particularitats de cada conca.

    També es va posar en valor com a elements clau la formació i informació de la població sobre les inundacions, el tractament i adaptació dels avisos i alertes, i la coordinació entre institucions en la solució dels problemes.

    La jornada va ser inaugurada per José E. Capella, rector de la UPV; Cristina Vicent, en representació de la Generalitat Valenciana; Luis Pallarés, director de l'Etsiccp; i Manuel Pulido, director de la Càtedra de Canvi Climàtic.

    Durant l'obertura es va traslladar el compromís institucional amb la generació de coneixement aplicat que contribuïsca a millorar la seguretat i el benestar de la ciutadania enfront dels efectes del canvi climàtic.

    Per això, van destacar la necessitat d'avançar en l'aprenentatge conjunt entre investigadors, gestors i responsables públics, amb l'objectiu de convertir l'experiència de la riuada del passat octubre en una ferramenta de prevenció, preparació i resiliència davant de futurs esdeveniments extrems.

    Per la seua banda, Manuel Pulido va destacar l'impacte del canvi climàtic en la intensificació de fenòmens extrems com el de la riuada de fa un any. "Una atmosfera més càlida pot contenir més vapor d'aigua, i un Mediterrani més càlid intensifica l'evaporació i s'incrementa l'energia disponible en l'atmosfera, la qual cosa afavorix tempestes més violentes", va concloure el director de la càtedra.