REMITIDA FUNDACIÓN MADRINA
VALÈNCIA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -
La família Quintero Beltrán va perdre la seua casa fa un any, el 29 d'octubre del 2024, durant la riuada més letal en la història d'Espanya i sent que, "de no ser pels voluntaris, no haurien pogut recuperarnse". El seu pis en un baix del municipi d'Alfafar va quedar totalment negat, les marques de l'aigua encara poden apreciar-se en el portal per damunt dels caps. El llot es va portar records, mobles, electrodomèstics i el treball de tota una vida.
Tornar a casa no va ser fàcil, ja que van haver de retirar més de 10 tones de fang del subsol perquè les reformes no es mantenien en peus.
Amancio Quintero, el pare de família, s'anava cada nit "a traure cabassos sencers de fang", després d'acabar la faena com a conductor. Pel contacte amb el llot, es va infectar d'un bacteri que ho va fer aprimar més de 30 quilos. "Em donaven uns dolors que em feien córrer a l'hospital en la matinada", relata este veí en un testimoni difós per la Fundació Padrina.
Finalment van tornar, després de set mesos de suor i una inversió de més de 70.000 euros, dels quals només 3.000 van provenir de les ajudes de l'Estat. "Si no és pel treball dels voluntaris, que fins i tot s'han mantingut en contacte tot l'any, no hauríem pogut recuperar-nos fins a este punt", comenta Fanny Beltrán, la mare.
Diversos comerços locals li han donat el sòl, els taulells del bany i el sofà, mentre que alguns dels electrodomèstics essencials els ha rebut de la Fundació Padrina, a través de donacions arreplegades a Madrid.
Un any després que la pluja marcara la destinació d'esta família, les seqüeles de la dana transcendixen del visible. Fanny ha començat a anar al psicòleg, doncs tem "no tornar a ser la d'abans". La seua filla, Mariana, ha desenvolupat una conducta d'inclinació cap a ella, ja que la dana la va sorprendre sola a casa. "Tinc una altra vegada esta por que em torne a passar i esta vegada no poder eixir", comenta la menor de 15 anys.
La Generalitat Valenciana ha informat que les consultes psicològiques per estrès han augmentat fins a una quarta part en els municipis que es reposen de la dana.
L'última visita de la Fundació Padrina a l'epicentre de la dana fa apenes uns dies ha evidenciat que encara hi ha zones que estan "lluny d'aconseguir la normalitat". A les seqüeles físiques i psicològiques, advertixen des d'esta entitat, se suma la fallida en la qual han quedat moltes famílies que han hagut de pagar la hipoteca, al mateix temps que les reformes per a tornar a casa. Centenars de famílies continuen en llars temporals o a casa de familiars.
"El que ha fet la dana és baixar un escalafó a tots en la piràmide social, de tal manera que els qui tenia poder adquisitiu han quedat en la pobresa i les famílies vulnerables, a la vora de la misèria", sosté el president de la Fundació Padrina, Conrado Giménez Agrela.
L'Institut Valencià de l'Edificació ha destinat més de 300 blocs a demolició parcial o total i ha declarat 1.458 habitatges inhabitables -enfront de les 491 que ha oferit l'Estat-. La Cambra de comerç de València, que va comptabilitzar unes 2.400 empreses afectades "greument" per l'emergència, afirma que "un centenar han tancat, la qual cosa equival al 6% de les situades en la zona zero".
En el barri El Raval d'Algemesí no han tornat a obrir ni el col·legi ni el poliesportiu. L'únic parc infantil està devorat per la mala herba i els mosquits piquen als pocs xiquets que van. Les cases situades paral·leles al riu, inhabitables des de la dana, han sigut ocupades per habitants de carrer mentre són derruïdes per l'administració.
A Alfafar, Fanny es queixa del mateix: "No hi ha ni un sol parc infantil per a jugar amb els xiquets", lamenta esta mare que ha vist desaparèixer l'àrea per a xiquets que tenia enfront del seu portal. A més, contínua la veïna d'Alfafar, "alguns xiquets han pres classes en barracons durant l'estiu sense aire condicionat i el centre de majors tampoc ha tornat a obrir".
Així, les famílies de València tracten d'eixir a flotació després que el fang arrasara les seues cases, entre embulls burocràtics per a cobrar les ajudes, principalment les de l'Administració central, i la solidaritat de tota Espanya que no ha deixat de sentir-se amb el pas dels mesos.
El 25 de maig, Fanny va escriure a la Fundació Padrina: "Avui tornem a casa definitivament. Ens queden cosetes per polir, però ja és habitable. Ens hem acordat de la Fundació, la meua família i jo us agraïm de cor tot el que vau fer per nosaltres ja sabeu que ací teniu la vostra casa".