Fiscalia no veu fets constitutius d'infracció penal en el cas de Mónica Oltra

   VALÈNCIA, 19 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La Fiscalia Provincial de València no veu fets constitutius d'infracció penal en l'actuació de l'exvicepresidenta, exconsellera i exportaveu del Consell del Botànic, Mónica Oltra, processada per el presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos per la seua exmarit, educador social, a una menor tutelada, per la qual cosa considera que no procedix realitzar pronunciaments relatius a la seua participació, circusntancias modificatives de la responsabilitat criminal, penes o responsabilitats civils.

   Així consta en l'escrit del ministeri públic presentat davant del Jutjat d'Instrucció número 15 de València, que va instruir la causa i que va dictar al juny del passat any una ordre de processament contra Oltra i 14 ex alts càrrecs i tècnics del seu departament per "imperatiu legal", després que l'Audiència de València ordenara reobrir-la en entendre que no podia descartar-se "clarament" l'existència d'infracció penal i que concorrien "indicis suficients" per a encausar als investigats.

   El cas s'ha centrat tant en un presumpte encobriment dels abusos com en la formació d'un expedient informatiu, una vegada ja estava judicialitzat l'assumpte, amb la finalitat de determinar la veracitat de les acusacions efectuades per la menor.

   El ministeri públic considera que els fets "no són constitutius d'infracció criminal alguna" ni en el cas d'Oltra --que va dimitir dels seus càrrecs al juny del 2022-- ni en la resta de processaments que, finalment, seran jutjats per estos fets si bé la Fiscalia, per tant, no els acusarà. En la causa figuren com a acusacions populars Vox i l'associació Governa-et.

   La Fiscalia realitza un relat del succeït des que el 13 de febrer del 2017 la llavors menor tutelada va relatar per primera vegada a una treballadora social un episodi d'abusos per part d'un educador del seu centre. Per estos fets, ocorreguts entre 2016 i principis del 2021, l'Audiència de València va condemnar a cinc anys de presó al treballador i exmarido d'Oltra, una pena confirmada pel Tribunal Suprem.

   En l'època dels fets, assenyala el representant del ministeri públic, l'ara condemnat estava casat amb Oltra i mantenien un domicili comú encara que la relació personal estava deteriorada i van acabar divorciant-se el 2018. La denúncia pels abusos va arribar al domicili de l'exvicepresidenta el 4 d'agost del 2017, quan ella acabava d'iniciar les seues vacances i no es trobava en l'habitatge.

   En el moment en què Oltra va saber de l'ocorregut, segons Fiscalia, es va posar en contacte amb el seu cap de gabinet al que va donar instruccions "en el sentit de recaptar informació i d'exigir la màxima netedat i diligència i la major protecció a la jove", segons ella mateixa va manifestar en una compareixença a Les Corts, arreplega l'escrit.

   No més tard del 8 d'agost va ordenar la formació d'un expedient informatiu "per a saber què actuacions s'havien realitzat". La instructora d'este expedient va posar fi a la informació reservada amb les seues conclusions el 22 de novembre del 2017 i en les quals assenyalava que el testimonio de la menor "no era creïble".

   Respecte al principi de la denúncia i el temps en el qual l'educador va estar apartat del treball i fins al 10 de març, el ministeri públic afirma que no hi ha constància que ningú amb responsabilitats "a qualsevol nivell de la Conselleria" tinguera coneixement dels fets "ni dirigira ordre, instrucció, consigna o indicació alguna" als tècnics ni càrrecs relacionats amb el centre sobre quin havia de ser la seua manera de procedir ni amb la menor ni amb l'educador.

   I afig que tampoc hi havia un protocol en la Conselleria sobre com procedir en casos d'abusos sexuals i no va haver-hi fins a la instrucció de 20 de setembre del 2017 per part de la Direcció general d'Infància i Adolescència, si ben hi havia una anterior del 2014 relativa a una "mera comunicació administrativa de fets i incidents rellevants" que es limitava a ordenar que comunicaren informació rellevant a la Direcció territorial i a la General.

   L'Audiència de València va acordar este passat mes de maig el sobreseïment de la causa per a l'exdirectora territorial de la Conselleria d'Igualtat a Castelló i València en considerar que la seua presumpta participació en els fets se circumscrivia a un bloc del que este tribunal havia exclòs de tota rellevància penal amb anterioritat --el fet que la menor haguera sigut conduïda a a el judici on declarava com a víctima engrilletada--.

    Per contra, va rebutjar els recursos d'altres sis alts càrrecs contra la interlocutòria en el qual s'acordava el processament de tots ells. D'esta forma, l'Audiència mantenia el processament d'Oltra --que no va recórrer-- i el de 14 persones més, que van ser alts càrrecs i tècnics del seu departament.

REOBERTURA

   Al juny de 2024 l'Audiència va ordenar reobrir la causa que havia sobresegut prèviament el jutjat d'Instrucció --que no va apreciar delicte, igual que la Fiscalia-- en estimar els recursos de Vox i Gobiernate. El jutge va seguir avant amb el procediment per "imperatiu legal" i en aplicació d'esta decisió.

    Per a la sala, en este moment processal no podia descartar-se "d'una manera clara" la comissió d'infracció penal derivada de l'incompliment del deure denunciar i de protegir a la menor tutelada per la Generalitat amb la finalitat d'ocultar l'existència d'uns abusos sexuals ocorreguts en el centre d'acolliment i entenia que havia de ser en l'acte del juí oral on es dilucidaren les qüestions relatives a les concretes circumstàncies en les quals van tenir lloc els fets "i el juí de tipicitat que els mateixos mereixen".