La Generalitat recorre al Suprem les sentències que avalen delegacions d'obres d'Edificant del Consell del Botànic

   VALÈNCIA, 10 Sep. (EUROPA PRESS) -

   L'Advocacia General de la Generalitat ha presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem (TS) contra les sentències emeses al juliol pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en les quals avalava les delegacions d'obres de Pla Edificant d'infraestructures escolars a ajuntaments realitzades pel Consell del Botànic quan es trobava en funcions.

    En concret, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar diverses resolucions en les quals va desestimar els recursos interposats per la Generalitat per a declarar lesiva la cessió de competències de l'Administració autonòmica en favor de consistoris com Burjassot, Mislata, Senyera o Casinos.

    cal recordar que el Consell, sota mandat del PP, va recórrer a aquest mecanisme al maig del 2024 per a declarar lesiva la cessió de competències en matèria d'infraestructures educatives acordada al juliol del 2023 per la Conselleria d'Educació, dirigida per l'anterior Govern valencià --integrat per PSPV i Compromís--, que estava en funcions, en favor de diferents ajuntaments perquè estos executaren obres de manteniment i reforma en col·legis públics amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

   A continuació, la Generalitat va presentar els corresponents recursos en els quals sol·licitava que la Sala contenciosa administrativa del TSJCV declarara l'anul·labilitat dels actes administratius que la pròpia Administració havia declarat lesius. No obstant això, els magistrats van considerar que estes delegacions "no desbordaven" el denominat despatx ordinari d'assumptes d'un govern en funcions, per la qual cosa va rebutjar la petició de l'administració autonòmica.

   Davant d'esta situació i "amb l'objectiu d'obtenir un pronunciament definitiu sobre una qüestió que es considera d'especial rellevància institucional", la Generalitat ha decidit acudir al Tribunal Suprem mitjançant la interposició dels corresponents recursos de cassació, anuncia en un comunicat.

   Des de l'executiu valencià creuen que estes delegacions de competències van ser aprovades al juliol del 2023, "una vegada passades les eleccions i mentre el llavors Consell del Botànic es trobava en funcions". "Estes accions van comprometre actuacions valorades en al voltant de 65 milions d'euros en favor de diferents ajuntaments per a l'execució de treballs de reforma i manteniment de centres educatius dins del Pla Edificant", sostenen.

   Després d'analitzar les recents resolucions judicials del TSJCV, els informes emesos per l'Advocacia General de la Generalitat avalen, segons subratlla el Consell, que "els recursos de lesivitat no van respondre a criteris polítics, sinó a la voluntat d'aclarir i delimitar quin ha de ser l'abast de les decisions d'un govern en funcions, especialment quan estes impliquen compromisos i inversions de caràcter plurianual amb càrrec a exercicis posteriors".

"RESPONSABILITAT I INTERÈS GENERAL"

   En este sentit, la Generalitat considera que "una de les obligacions de qualsevol administració és vetlar per la correcta utilització dels recursos públics i fiscalitzar aquells procediments que es consideren susceptibles d'afectar als interessos generals de l'Administració".

   En esta línia, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats subratlla que "el debat jurídic que es planteja transcendix qualsevol consideració política i respon a una qüestió d'interès general relacionada amb el funcionament institucional de les administracions públiques".

   Per això, argumenta, resulta "necessari" que l'Alt Tribunal es pronuncie sobre este tema: "L'important en este assumpte és determinar on comencen i on acaben les competències d'un govern que ha cessat i roman en funcions, així com esclarix fins a quin punt pot adoptar decisions que comprometen el pressupost i la capacitat de gestió de l'executiu entrant durant els exercicis següents".