El Govern aprova la llei audiovisual amb el 6% de contingut en català en plataformes i no descarta "ajustos"

   MADRID, 30 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d'Assumptes Econmics i Transformació Digital, ha aprovat aquest dimarts 30 de novembre el projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual, que inclou una quota del 6% de contingut del catleg de les plataformes en llengües cooficials de l'Estat.

   En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha explicat que "Espanya és, sens dubte, una potncia en tota la cadena de valor de la indústria audiovisual, amb excellents productors, guionistes, actors, directors i tots els serveis auxiliars que participen en aquesta important indústria".

   "Es tracta, a més, d'un mercat a l'ala i en profunda transformació derivat dels canvis tecnolgics, la multiplicació dels canals de distribució de les formes i els dispositius en els quals es consumeixen els productes audiovisuals", ha postillat Calviño, qui no descarta "millores" i "ajustos" en el trmit parlamentari.

   La nova llei audiovisual incorporar al Dret espanyol la Directiva europea de Servicis de Comunicació Audiovisual (2018) que estén la regulació que fins ara existia per a la rdio i la televisió als servicis i continguts audiovisuals d'internet, especialment les plataformes per a compartir continguts (xarxes socials) i de vídeo a la carta (Netflix, HBO Max, Movistar+).

   Així, la proposta preveu que les plataformes prestadores de servici de catleg hauran d'oferir, com a mínim, un 6 per cent de la seua oferta en catal, basc o gallec. Es tracta d'una disposició inclosa en el text 'in extremis' en el marc de les negociacions del Govern amb ERC per a aconseguir el suport dels nacionalista per a aprovar els pressupostos generals per a 2022.

   "El projecte de llei també illustra el fort compromís del nostre Govern amb l'impuls de l'espanyol i de la resta de llengües cooficials en l'mbit audiovisual en aquest moment d'expansió i crec sincerament que després de moltes negociacions i havent integrat les posicions de tots els actors, després de dos audincies públiques i un conjunt de trobades i d'intercanvis de suggeriments de propostes, amb aquest projecte de llei audiovisual, hem aconseguit un bon equilibri entre l'impuls a la producció nacional, l'emissió en llengües cooficials i el fort suport al sector audiovisual i a l'atracció d'inversions, activitat econmica i talent al nostre país", ha subratllat Calviño.

   En concret, del 30 per cent d'obra europea que han d'emetre, la meitat d'aquest percentatge (15%) haur de ser contingut audiovisual en llengües oficials de l'Estat espanyol i, d'aquesta part, el 40% haur de ser en catal, basc o gallec, la qual cosa dona lloc a l'esmentat 6 per cent, segons establir la nova Llei General de Comunicació Audiovisual.

   No obstant a, les mateixes fonts indicaven que la norma "no prefixa" una distribució concreta de continguts oferits en cadascuna d'aquestes llengües --catal, basca o gallec--. A més, apuntaven que la llei contempla un rgim de sancions per als operadors que no complisquen aquesta obligació de mantindre en el seu catleg la quota de producció en llengües cooficials, el cost de les quals hauran d'assumir aquestes empreses. Encara hi ha dubtes respecte a si Espanya pot demanar a les plataformes internacionals que complisquen amb aquesta mesura. Preguntada per aquesta qüestió, Calviño no ha aclarit aquesta circumstncia.

   D'altra banda, grcies a aquest acord entre Govern i ERC, el contingut doblat o subtitulat en llengües cooficials haur de ser oferit per les plataformes, per no ser considerat com a quota d'obra en catal, basc o gallec. "Hi ha una certa obligació que est subjecta al fet que siga possible tant tcnicament com per la prpia qualitat del doblatge o el subtitulat. És una obligació amb algunes limitacions", recalcaven.

   També s'incrementa del 0,9% al 3,5% el percentatge de catleg corresponent a productores independents. Aquells que estiguen obligats han de complir dos obligacions (els percentatges no se sumen entre si): destinar el 3,5% a obra audiovisual en qualsevol format, que haur de realitzar-se en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les llengües cooficials, enfront del 0,9% actual; i, d'altra banda, destinar el 2% al finanament de cinema de productor independent, que haur de realitzar-se també en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les cooficials, davant de l'1,8% vigent.

   L'actual Llei General de la Comunicació Audiovisual, datada el 2010, obliga els prestadors del servici de comunicació audiovisual, als operadors de telecomunicacions que també difonguen canals de televisió i als prestadors de servici de catleg de programes, a destinar el 5% dels seus ingressos d'explotació a finanar obres audiovisuals europees: pellícules per al cinema i la televisió, sries, documentals i pellícules i sries d'animació.

   Amb la nova llei, que s'ha sotms a dos audincies públiques, les plataformes internacionals de vídeo en 'streaming' com Netflix, HBO Max, Prime Vídeo, també hauran de complir aquesta previsió, així com hauran d'ajudar a finanar a RTVE. En canvi, la norma elimina l'obligació de finanar a la televisió pública que tenien anteriorment els operadors de telecomunicacions.

PRINCIPALS NOVETATS

   La norma estableix horaris de protecció reforada per als servicis de comunicació audiovisual televisiu lineal en obert els dies laborables entre les 7.30 hores i les 9.00 hores i entre les 17:00h i les 20:00h. També dissabtes, diumenges i festius d'mbit nacional: entre les 7.30 hores i les 12.00 hores.

   Les plataformes d'intercanvi de videos, a les quals per primera vegada se'ls exigeix estar inscrites en el registre estatal de prestadors del servei de comunicació audiovisual, deuran també operar sistemes de verificació d'edat i establir mecanismes per a qualificar els continguts en funció de l'edat. També hauran d'incloure una funcionalitat perqu els usuaris que pugen vídeos declaren si aquests vídeos contenen publicitat.

   Des d'un punt de vista qualitatiu, es prohibeix de manera absoluta la publicitat subliminal, la publicitat de tabac i cigarrets electrnics, així com aquella que vulnere la dignitat humana o que utilitze la imatge de la dona amb carcter vexatori. La publicitat de begudes alcohliques es restringeix a determinades franges horries: la de begudes de graduació superior a 20 graus només es podr emetre entre la 1:00 hores i les 5:00 hores.

   Aquesta limitació s'estén als servicis radiofnics i sonors a petició i als servicis d'intercanvi de vídeos a través de plataforma. La publicitat d'alcohol de menys de 20 es podr emetre entre les 20:30-5:00 hores. La publicitat d'esoterisme i paracincies, jocs d'atzar i apostes també es restringeix a la franja horria d'1:00 hores a 5:00 hores, encara que s'estableixen algunes excepcions com els jocs de loteria.

   Des d'un punt de vista quantitatiu, es flexibilitzen els límits de la publicitat en els serveis de televisió lineal (en obert i de pagament) d'acord amb el marcat en la directiva europea. Així, es passa d'un límit de 12 minuts per hora a un límit mxim de 144 minuts entre les 6.00 hores del matí i les 18:00 hores, i a un límit mxim de 72 minuts entre les 18:00 i les 24:00 hores.

   D'altra banda, s'obliga als prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiu lineal a reservar el 51% del temps d'emissió a obres audiovisuals europees. D'eixe percentatge, el 50% es reservar a obres en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autnomes. D'aquesta subcuota, RTVE reservar un mínim del 15% a obres audiovisuals en alguna de les llengües oficials de les CCAA.