MADRID 25 Abr. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha carregat este divendres contra el Govern israelià pels "milers" de civils morts en les seues operacions militars a Gaza i Cisjordània i reclamant un alto-el-foc, en la primera reacció després que Israel condemnara l'anul·lació d'un contracte amb una empresa israeliana per a comprar bales.
"Les operacions militars d'Israel seguixen provocant mort a Gaza i Cisjordània. Milers de civils, dones, xiquets, treballadors humanitaris", ha escrit Albares en un missatge en la xarxa social X, en el qual, no obstant açò, no ha fet cap esment a les crítiques arribades la vespra des d'Israel per la decisió del Govern de coalició.
"L'entrada d'ajuda humanitària ha de ser immediata. Exigisc l'accés a aliments i medicaments", ha afegit el ministre, que ha vingut publicant missatges similars durant els últims mesos en relació amb les operacions militars llançades per Israel arran de l'atac terrorista perpetrat per Hamás el 7 d'octubre de 2023.
Albares ha defensat que "per la més elemental humanitat, cal posar fi a la guerra i aconseguir la solució de dos estats". "No ens resignem a la violència", ha assegurat el titular d'Exteriors, per a qui "la pau és possible".
Així les coses, ha sostingut que "l'alto-el-foc permanent i l'alliberament dels ostatges no poden demorar-se", en referència al mig centenar d'israelians que encara seguixen en mans d'Hamás i altres grups armats palestins a Gaza després de ser segrestats durant l'atac de 2023.
Les paraules del cap de la diplomàcia es produixen després que un portaveu del Ministeri d'Exteriors israelià condemnara este dijous la decisió de l'Executiu de rescindir unilateralment la compra de 15 milions de bales per 6,6 milions d'euros a una empresa israeliana després que la seua adquisició haguera obert una profunda crisi en la coalició de Govern, amb IU amagant fins i tot amb la seua eixida.
El Govern de Benjamin Netanyahu va carregar contra l'espanyol, subratllant que amb la seua decisió "està sacrificant consideracions de seguretat per finalitats polítiques i segueix situant-se del costat equivocat de la història contra l'Estat jueu que està defensant-se d'atacs terroristes en set fronts".