Un informe d'intel·ligència sosté que la cúpula d'ETA va dissenyar l'atemptat que va acabar amb el jutge Querol el 2000

   MADRID, 4 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Un informe d'intelligncia de la Comissaria General d'Informació (CGI) revela que el comando Buruhauste d'ETA, responsable de l'assassinat amb cotxe bomba a l'octubre del 2000 del magistrat del Tribunal Suprem Francisco Querol complia ordres directes del Comité Executiu.

   El nou document vindria a recolzar la tesi de l'associació de víctimes Dignitat i Justícia que els caps dels diferents aparells d'ETA tindria responsabilitat penal com a autors mediats, tesi que ha provocat que l'Audincia Nacional haja obert diferents investigacions per a estudiar eixa possibilitat.

   En l' informe --de més de 300 pgines i al qual ha tingut accés Europa Press-- els agents fan un reps de la carrera delictiva de tots els caps de la banda terrorista en el moment de l'atemptat, expliquen que la banda tenia una estructura jerarquitzada i en les seues conclusions asseveren que eixe comando "va seguir les instruccions dels seus responsables militars" i a més es va encarregar de desplegar "l'estratgia militar planificada per ETA a la capital d'Espanya durant el temps que va romandre actiu (octubre del 1999-novembre del 2001)".

   De fet, apunten que eixa estratgia va ser dissenyada "de forma collegiada i unnime per tots membres d'ETA que conformaven en aquella poca el seu Comité Executiu" --ZUBA-- i que entre les seues funcions s'incloa "no solament la determinació de la línia estratgica política i militar, sinó també el disseny, la planificació, la coordinació, direcció i en ocasions també l'ordre o autorització de realitzar els atemptats terroristes que eren materialitzats pels comandos operatius".

ELS NOMS DE LA CÚPULA

   El document apunta que quan es va produir l'atemptat, i segons es desprn de declaracions de membres d'ETA, sentncies judicials i documents interns de la banda terrorista, entre ells diverses cantades o autocrítiques, els mxims responsables de cada estructura eren Javier García Gaztelu, Juan Antonio Olarra Guridi i Ainoa Múgica Goñi en l'Aparell Militar; Ignacio Miguel Gracia Arregui i Asier Oyarzabal Chapartegui en l'Aparell Logístic; Mikel Albisu Iriarte i Vicente Goicoechea Barandiaran en l'Aparell Polític; Ramón Sagarzazu Gaztelumendi en l'Aparell Internacional; i Maria Soledad Iparraguirre, en l'Aparell Finances.

   Segons la CGI, aquests integrants de la cúpula tenien també la funció de triar els membres que integraven els comandos d'alliberats, la seua rea geogrfica d'implantació i objectius contra els quals atemptar. "En aquest cas, la seua decisió va ser la creació del comando 'Buruhaste' perqu desenvolupara la seua activitat criminal a Madrid des de finals del 1999, fins que va ser desarticulat el 06/11/2001", assevera.

   Al fil, remarca que els membres de ZUBA s'encarregaven també, a través de les estructures que aquest dirigien, de proporcionar els mitjans personals i materials necessaris als comandos armats operatius per a la comissió dels atemptats.

L'ETA "PIRAMIDAL"

   Igual que altres informes policials presentats en causes com la de Miguel Ángel Blanco, la Policia dedica un apartat ampli a explicar que ETA era una organització "summament estructurada i jerarquitzada, en la qual els seus integrants tenien una tasca encomanada i un responsable al qual rendien comptes d'eixe acompliment".

   "Aquest responsable els transmetia els ordes emanats d'un altre responsable superior o directament de l'rgan directiu", assenyala per a afegir que l'estructura era "molt tancada i quasi de naturalesa militar", i que cada membre d'ETA depenia d'un responsable i eixe d'un altre superior, "en una cadena piramidal".

   I en aquest context, conclou la Policia que tots els militants coneixien l'existncia del Comité Executiu i que les ordres de cada responsable s'acataven "en la convicció que no es tractava d'un orde personal, sinó que responia un pla elaborat pel cap de l'organització, eixa comissió directiva que era el Comité Executiu o ZUBA".